VORA LA CREU DE JESÚS 12-11-2017

Al llarg d’aquest any jubilar marià que estem celebrant en la nostra diòcesi, hem anat comentant els moments més importants de la vida de la Mare de Déu. En aquests comentaris hem volgut posar de manifest el significat teològic i espiritual que s’amaga en cadascun d’ells. Avui els invito a meditar breument el moment en què es manifesta amb més claredat la grandesa de la fe de Maria. L’evangelista Sant Joan ens narra que vora la creu de Jesús, acompanyada d’altres dones i del deixeble estimat, estava sa mare (Jn 19, 25). Us vull invitar a tots a què ens preguntem quins sentiments albergaria en el seu cor.

El primer sentiment que ens imaginem és el dolor. La Mare de Déu estava patint. Quan un fill pateix, ningú l’acompanya com la mare. El seu dolor seria inimaginable: al sofriment físic i a les tortures de la crucifixió, s’uneix el patiment moral per la injustícia que s’ha comés amb Jesús. Maria no podria entendre per què el món tractava així al seu fill: Ell havia passat fent el bé, curant els malalts i sembrant esperança en el cor de les persones i, a canvi, havia sigut condemnat a mort. En eixe moment una espasa de dolor va travessar el seu cor.

Els evangelis ens han transmès set paraules que Jesús va pronunciar des de la creu. És l’última predicació de l’Evangeli durant la seua vida pública. El Senyor continua evangelitzant des de la creu. Maria, que fins eixe moment ha sigut una oient de la Paraula, està també ara escoltant eixes paraules del seu fill, les guarda en el seu cor i les posa en pràctica. Entre elles escoltaria l’oració que Jesús li dirigeix al Pare sol·licitant el perdó per als seus perseguidors. Maria, que sabia que el seu fill havia exhortat als deixebles a estimar els enemics i pregar per ells, fa seua eixa pregària i també ella demana a Déu el perdó per als perseguidors de Jesús. En fer-ho, ella mateixa els està perdonant de tot cor.

Maria, que sabia que el seu fill no havia vingut al món a ser servit, sinó a servir i donar la seua vida en rescat per molts, és conscient que la mort de Crist és en favor de tota la humanitat. Quan una mare veu el patiment del seu fill estaria disposada a ocupar el seu lloc, carregant amb eixe dolor. Per això està al peu de la creu amb el desig de ser crucificada amb Crist i, d’aquesta manera, ella, que en el moment de l’Anunciació havia cooperat a la redempció de la humanitat, continua ara acompanyant Crist i oferint-se amb Ell en favor de tots nosaltres.

En el moment de la crucifixió el dolor de Maria és immens. Però també ara la fe és més forta. Maria, que està patint, està creient. La seua fe és l’única llum que en eixe moment queda a l’Església naixent en espera de la Pasqua. Quan estiguem en la nit del dolor no deixem de mirar-la. Ella, que ha passat per la prova del sofriment, se’ns mostrarà com a consol dels afligits.

Amb la meua benedicció i afecte.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

X