Vivint el Sexenni LV i 4
Ja hem arribat al 27 d’agost, és el moment de recordar els nostres difunts, molts: massa. Cada un és un buit que queda en les nostres vides. Recordem totes les persones que ens han deixat des del sexenni passat, any 2018. També, per la vesprada (encara que alguns s’hagin avançat), és el moment de retirar els ornaments. Els nostres carrers tornen a la normalitat, es buiden de forasters i tot comença a fer pinta de l’hivern…
Això vol dir que el Sexenni LV ja s’ha acabat? La resposta és rotunda: no! Certament han passat els dies grans, amb el novenari, les festes lúdiques o el manteniment de totes les nostres tradicions: danses, grups bíblics, ornaments de carrers… Però la imatge de la nostra Mare continuarà a Morella fins arribar a les nou setmanes (sí, també es tracta d’un novenari de setmanes).
La xicoteta imatge de la Mare de Déu de Vallivana seguirà estant presencialment a la nostra basílica, allà podrem acompanyar-la, allà la podrem escoltar, allà ens ajudarà a seguir-la… No ho oblidem, estarà allà per acollir-nos. Però hem de ser realistes, molta gent s’oblida de tot això i una vegada passats els dies grans, tot pareix que s’hagi acabat. Realment fa una mica de pena el fet que ens oblidem sovint de la seua presència entre nosaltres.
Més endavant, encara queden dos dels moments més importants de cada Sexenni. La visita de la Mare als seus preferits: els malalts i necessitats de consol. Enguany correspon al dia 13 d’octubre. És molt bonic participar en la senzilla comitiva silenciosa que acompanya la Sagrada Imatge, va recorrent els carrers més insospitats del poble per arribar a les cases on hi ha un malalt necessitat de la seua visita. Este dia no hi ha danses, no hi ha grups bíblics o de santes… només hi ha els morellans que la volen acompanyar! És el moment més íntim, ací ens manifestem com a morellans i seguidors de la Mare de Déu de Vallivana!
El dissabte que fa les nou setmanes és el dia d’acompanyar la Mare a Vallivana. Seguint el recorregut pel poble habitual de Rogativa arribem al portal de Sant Mateu. Relació de comiat, relació dels cors plorosos, allà molta gent pensa: “ja no et tornaré a veure!” i alguna llàgrima ix dels seus ulls morellans, tan eixuts habitualment.
La comitiva segueix pels camins de Vallivana i es diposita la imatge a la seua casa permanent, la del Santuari. Ja només falta el retorn de la rogativa, amb el que es tanca el Sexenni LV.
Però no s’ha acabat el Sexenni, la xicoteta imatge de la Mare de Vallivana estarà sempre esperant-nos per ajudar-nos i recordar-nos que hem de mirar tot el que Maria de Natzaret ens va ensenyar a l’interior dels nostres cors perquè ho visquem en coherència. La imatge es quedarà a l’ermita, però allà on ens trobem, estarem amb Maria de Vallivana, la nostra Mare, perquè continuarà acompanyant-nos.
Amb la seua companyia, podrem arribar a l’agost del 2029, any d’Anunci, on tancarem el Sexenni LV i obrirem la porta al Sexenni LVI. I ara, com sempre, des del fons dels nostres cors hem de continuar dient: VISCA LA MARE DE DÉU DE VALLIVANA!.
Eduard Blasco
