VIURE L’ADVENT COM MARIA 04-12-2016
En el camí de l’Advent que vam començar diumenge passat, celebrarem aquesta setmana la solemnitat de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu. La fe de l’Església ens ensenya que Ella va esperar el Fill de Déu en la plenitud de la gràcia. El desig de viure en eixa plenitud de gràcia és signe de l’autenticitat cristiana amb què ens preparem a la celebració del naixement de Jesús. Ara bé, la gràcia de Déu la descobrim en nosaltres pels seus fruits. Per això, aquesta festa mariana és una bona ocasió per contemplar els fruits de la gràcia de Déu en la Mare del Senyor.
El fruit de la gràcia és la disponibilitat. La gràcia de Déu ha fet d’Ella pura obertura a la voluntat de Déu. Nascuda en un poble al que els profetes descriuen com un poble de cor endurit, incapaç de prestar atenció a les coses de Déu i que no vol escoltar la seua paraula, el cor i tota la persona de Maria són per a Déu. Ella és verge, és una Verge per a Déu, atenta a la seua paraula, oberta a la seua voluntat i en perfecta disponibilitat al que Déu vulga d’Ella.
El fruit de la gràcia és l’obediència amorosa. En el moment en què Déu vol establir l’aliança nova i definitiva amb la humanitat, Maria s’entregarà totalment a cooperar en el pla de salvació sobre els homes. En el seu sí a la Paraula que Déu li dirigeix no hi ha la més mínima reserva, ni la més mínima temptació a dir que no. No posa cap condició, s’entrega a Déu des de la seua petitesa, en perfecta obediència a Aquell a qui considera el seu Senyor i davant del qual se sent una humil serventa.
El fruit de la gràcia és la humilitat. El fet d’haver conegut la seua elecció per a ser la Mare del Messies no la du a sentir-se superior als altres. Ella sap que, encara que ha sigut redimida per Déu d’una manera singular, pertany al llinatge humà necessitat de redempció. En cap moment afloren en Ella sentiments de superioritat sobre els membres d’aquest llinatge, que és el seu; mai cau en la temptació de cercar la lloança dels homes; en cap moment pensa que si Déu l’ha escollida és perquè ho mereixia. Quan Isabel vol engrandir-la anomenant-la “Beneïda entre totes les dones” (Lc 1,42), Maria proclama les lloances del Senyor i confessa que, si totes les generacions li diran benaurada, no és per coses grans que Ella hagi pogut fer, sinó pel que Déu ha fet en Ella.
El fruit de la gràcia és la fidelitat. Quan l’àngel es retira, comença un pelegrinatge de fe que és camí de fidelitat. Perquè Maria pertany al llinatge humà, en determinats moments viurà eixe camí enmig de la foscor i de la incomprensió. Perquè Ella ha sigut colmada de la gràcia de Déu, en cap moment dubtarà de la seua entrega, en tota ocasió es recolzarà en Déu el seu Salvador. Els moments de dolor i de foscor els viu sense cap indici de culpa o de falta. Oblidant-se del que queda enrere s’entrega, confiant en Déu, cap allò que està per davant.
Aquests són els signes de la gràcia en el cor dels creients: atenció a les coses de Déu, obertura i disponibilitat a la seua paraula, entrega i obediència sense reserves a la seua voluntat, humilitat i fidelitat en confiança absoluta.
Que Maria ens guie en el camí de l’Advent.
+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa
