VISQUEM EL NADAL COM ELS PASTORS 25-12-2016

Un any més celebrem el Nadal. Són unes festes particularment entranyables: les trobades amb els familiars i amics; les felicitacions i regals que rebem i que enforteixen l’amistat entre les persones; l’ambient que es crea en els nostres pobles i ciutats; les tradicions vinculades a aquestes dates, els naixements que decoren les nostres llars… Tot ajuda a crear un clima espiritual i humà que fa brollar els millors sentiments en el cor de les persones. Però tot açò, que certament ens ajuda a viure el Nadal, no ha de distraure’ns de centrar la nostra mirada i el nostre cor en Aquell el naixement del qual celebrem: Jesús ha de ser el centre d’aquests dies. Per això, us invito a què els visquem amb les actituds d’aquells que van reconèixer el Senyor quan va vindre al nostre món.

Els primers als quals se’ls va anunciar el naixement del Senyor van ser els pastors que passaven la nit a l’aire lliure. Se’ls anuncia “una notícia que portarà a tot el poble una gran alegria” (Lc 2, 10) i que no és una altra que “a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor” (Lc 2, 11). Sorprèn que una notícia tan important per al poble d’Israel i per a la història de la humanitat, no es done a conèixer en primer lloc a les autoritats i caps del poble, sinó a uns insignificants pastors. Aquests han tingut el privilegi de ser els primers a escoltar l’evangeli del naixement del Messies, i açò per dos motius: el primer, perquè quan tots dormien en el silenci de la nit, ells vetllaven (Lc 2, 8); el segon, perquè el Fill de Déu havia entrat en el món de tal manera que, els qui posen la seua esperança en les grandeses humanes, no hagueren cregut que aquell xiquet en bolquers i posat en una menjadora era el “Salvador, el Messies, el Senyor” (Lc 2, 11). Només els pobres i aquells que estimen la pobresa poden reconèixer el Fill de Déu en aquell infant pobre i xicotet.

Com van reaccionar els pastors a l’anunci de l’àngel? El text evangèlic ens diu que “deien entre ells: «Arribem-nos a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber»”. Després d’aquest raonament, en el que no hi ha el més mínim indici de dubte sobre la veracitat del que han escoltat, “hi anaren tot seguit” (Lc 2, 16). Van reaccionar sense pensar-s’ho dues vegades. Van tindre la mateixa reacció de Maria quan va saber que la seua cosina Elisabet esperava un fill: “se n’anà decididament a la muntanya” (Lc 1, 39). I és que quan la fe és autèntica, i la fe dels senzills ho és, la resposta a Déu no es fa esperar. Busquem aquests dies Jesús amb la promptitud d’aquests pastors.

Quan van arribar i van veure el xiquet “se’n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit” (Lc 2, 20) i “van contar el que els havien dit d’aquell infant” (Lc 2, 17). Lloaven Déu i parlaven del xiquet. I és que les seues vides s’havien omplert de l’alegria del Senyor.

Que el Senyor ens concedeixi viure aquests dies en la lloança a Déu i donant un testimoni senzill de la fe, com ho van fer aquells pastors.

Feliç i sant Nadal a tots.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa