VINGA A NOSALTRES EL VOSTRE REGNE 26-11-2017

El darrer diumenge del temps ordinari celebrem la solemnitat de Jesucrist Rei de l’univers. És una festa d’esperança. Els cristians tenim la certesa que per la resurrecció de Jesús, el pecat i la mort no tenen l’última paraula en la història de la humanitat; i sabem que tots els anhels de veritat i de vida, de justícia, d’amor i de pau que hi ha en el cor de l’home, es faran realitat quan el Senyor torne en glòria i majestat. Les persones, que podem impedir la realització del designi d’amor de Déu en cadascú de nosaltres personalment si rebutgem totalment eixe amor, no podrem impedir que el pla de salvació sobre la història i el món arribe a la seua meta.

Amb la persona, les accions i les paraules de Jesús, especialment amb la seua mort i resurrecció, es va sembrar la primera llavor del Regne de Déu en el nostre món. L’Església, obeint el seu Fundador, està per continuar escampant eixa llavor. Per poder realitzar aquesta missió no ha rebut de Crist ni armes, ni riquesa ni poder, perquè ni la força o la por són el camí perquè eixe Regne creixi entre nosaltres. Els instruments per a aquesta missió són altres: la Paraula de l’Evangeli, la gràcia dels sagraments pels quals arriba al cor dels homes la vida nova del Ressuscitat, i el manament de donar testimoniatge de l’amor de Déu en el servei als més pobres i necessitats.

El text evangèlic que es proclama aquest any, que és la gran paràbola del judici final, ens recorda que entraran en el Regne de Déu aquells que hagin practicat les obres de misericòrdia. En aquesta paràbola el Senyor ens està indicant també com i quan es fa present el Regne en el nostre món: quan donem de menjar o beure al famolenc i a l’assedegat; quan visitem els malalts i els presos; quan vestim al nu i hostatgem al sense sostre.

Tal vegada podem pensar que aquesta missió és en el fons una il·lusió, perquè quan mirem la realitat del nostre món dos mil anys després de Crist, tenim la impressió que res ha canviat: les injustícies, la violència, la mentida, la fam, les guerres… continuen entre nosaltres. També podem pensar que aquests instruments són ineficaços i no serveixen per a res: ¿No vivim en un món on els qui tenen poder, influència, diners o prestigi són admirats, escoltats i acaben aconseguint el que es proposen? Davant d’aquesta situació ¿val la pena continuar creient en aquesta utopia?

No obstant això, quan contemplem la història de l’Església i veiem la gran quantitat de sants que s’han pres seriosament aquesta paraula de l’Evangeli, descobrim que el pas de Jesús per la història de la humanitat no ha sigut inútil; que gràcies als verdaders deixebles el seu Regne està més present del que aparentment es veu; que gràcies a ells el nostre món és molt millor del que seria si no haguessin viscut; i que val la pena continuar treballant perquè la humanitat arribe a la meta que Déu li ha preparat.

Amb la meua benedicció i afecte,

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa