Via Creu al Calvari de Tortosa
El Divendres Sant, a les 10’30 hores, un bon nombre de fidels de les diferents parròquies de la ciutat, ens vam aplegar com tots els anys, -excepte els dos últims per la pandèmia-, al Calvari per celebrar el Via Creu, presidit pel Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent Vidal. La parròquia de Sant Blai s’encarrega de la part celebrativa i l’associació de veïns de Santa Clara, té molta cura de què aquest espai del casc antic de Tortosa es mantingue ben conservat. I així és, sembla un jardí.
En el Via Crucis contemplem el camí de Jesús cap a la mort en la creu, per donar-nos la vida eterna, el gran regal de Déu a tots els homes. És l’amor immens de Déu Pare que lliura el seu Fill estimat, per la redempció de la humanitat. “Perquè Déu estimà tant el món, que donà el seu Fill Unigènit a fi que tot el que creu en ell no es perdi, sinó que tingui la vida eterna” (Joan 3, 16) “Havent estimat els seus que eren al món, els estimà fins a la fi” (Jn 13,1). L’amor de Déu no té límits. Com repetia moltes vegades sant Agustí, és un amor que va “fins la fi sense fi”. Déu s’ofereix vertaderament del tot, per cadascú de nosaltres i no es reserva res. El Misteri que adorem aquesta Setmana Santa és una gran història d’amor que no coneix obstacles. La Passió de Jesús dura fins al final dels temps, perquè és una història de compartir els patiments de tota la humanitat i sempre present en les vicissituds de la vida personal de cadascú de nosaltres. El Tríduum Pasqual és el memorial d’un drama d’amor que ens dóna la certesa que mai serem abandonats en les proves de la vida. “El camí de la creu és el camí de la felicitat de seguir Crist fins al final enmig de les circumstàncies, de vegades difícils, de la vida diària; és la via en la que no temem el fracàs, l’aïllament o la solitud, ja que s’omple el cor de la plenitud del Crist. El Camí de la Creu és l’únic que venç el pecat, el mal i la mort, perquè porta a la llum radiant de la Resurrecció de Crist, l’obertura als horitzons d’una vida nova i plena. És el camí de l’esperança i del futur. Qui l’emprèn amb generositat i fe, sembra esperança a la humanitat” (Papa Francesc)
El Sr. Bisbe en acabar les catorze estacions del Via Creu, ens adreça sempre unes paraules: Avui. Divendres Sant, tenim posada la mirada en Jesús clavat a la Creu. A causa de la pandèmia hem estat dos anys sense poder fer el Via Creu en aquest indret del Calvari. Hem acompanyat el Senyor en la Creu i es desperten uns sentiments que mai ningú pot quedar indiferent. Davant la Passió veiem el que el Senyor va patir per nosaltres, però Jesús dóna la vida voluntàriament. Quan estimem de veritat una persona pensem: Què estic disposat a fer per aquesta persona? Quan no estem disposats a patir per una persona, és perquè no l’estimem de veritat. Jesús ens estima més del que mereixem i hem de respondre amb gratitud. Gràcies Senyor, pel que m’has estimat.
El nostre món és capaç de fer el pitjor i el millor. Quant de mal veiem aquests dies, però l’home també és capaç de fer el millor. En aquest temps de guerra, quanta ajuda, solidaritat, acollida…! Que contemplant la Passió del Senyor, es desperten en nosaltres els millors sentiments. Hi ha moltes persones que pateixen en algun moment de la seua vida i es fa present el sofriment i el dolor i la creu no ens dóna una explicació. Però, contemplant Jesús a la Creu, ens dóna força per a viure el sofriment amb esperança. No entenem perquè moren tants infants innocents, tants morts en la pandèmia… Però la Creu ens dóna esperança per a viure el sofriment amb més força. Demanem-li a Jesús que ens ajude a viure la nostra esperança.
Per acabar anem a resar un Parenostre per a que el Senyor ens concedeixi la força que necessitem. Preguem també pel Papa Francesc. Havent resat el Parenostre el bisbe Enrique ens donà la benedicció: Que us beneeixi Déu Totpoderós en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. Fins l’any que ve si Déu vol. Germans i germanes, podeu anar-vos-en en pau.
Maria Joana Querol Beltrán
