V CENTENARI DEL NAIXEMENT DE SANTA TERESA DE JESÚS 05-10-2014

El pròxim 15 d’octubre, festivitat de Santa Teresa de Jesús, s’inicia la celebració d’un any teresià amb motiu de la commemoració del cinquè centenari del naixement d’aquesta gran doctora de l’Església, que va tindre lloc en Àvila el dia 28 de març de 1515.

Tot sant és un regal de Déu a la seua Església. Santa Teresa de Jesús constitueix un cas excepcional, perquè Déu li va donar unes gràcies singulars que la portarien, per la seua vida i els seus escrits, a ser “una de les cimes de l’espiritualitat cristiana de tots els temps” (Benet XVI, Catequesi del 2 de febrer de 2011).

Quan es llegeix el Llibre de la Vida en què Santa Teresa va plasmar el seu itinerari espiritual, una de les primeres coses que salta a la vista és que Déu va vessar sobre ella una sèrie de gràcies singulars. No tots els cristians són enriquits amb uns signes de santedat tan extraordinaris. Podem afirmar que hi ha una llei de l’economia de la gràcia que es compleix en tots els casos: Déu únicament concedeix aquestes gràcies tan singulars a aquells que per la seua humilitat mai se serveixen d’elles per engrandir-se a si mateixos. I aquesta llei de la gràcia es compleix en Santa Teresa.

Però la crida a la santedat és per a tots i, encara que Déu no concedeixi a tots experiències tan extraordinàries, a tots ens dóna la gràcia d’assolir la santedat. Per això, un segon criteri que regeix l’economia de la gràcia pel que fa als dons extraordinaris, és que si Déu els concedeix a alguns cristians és perquè serveixin per al bé de tots, per al profit comú, perquè per ells tots ens sentim cridats i estimulats a realitzar la nostra vocació a la santedat, que no és una altra cosa que la crida a viure l’amistat amb Déu. Aquesta relació creix i s’alimenta en l’oració, que no és una altra cosa que “tractar d’amistat, estant moltes vegades tractant a soles amb qui sabem que ens estima” (Vida, cap. 8, núm. 5).

El camí cap a la santedat és un diàleg de gràcia i d’agraïment entre Déu i la seua criatura. Aquesta és la clau per entendre l’itinerari vital recorregut per Santa Teresa, tal com es percep en el llibre de la Vida. Tot el seu desig és respondre amb gratitud als dons que Déu li concedeix i, quan descobreix que la gràcia rebuda és molt més gran que el que ella pot oferir-li al Senyor, constantment confessa la seua ingratitud (Llibre de la Vida, cap. 14, núm. 11).

Santa Teresa va ser també una reformadora de l’Església: “Pensava què podria fer per Déu, i vaig pensar que el primer era seguir la crida que Sa Majestat m’havia fet a religió, guardant la meua Regla amb la major perfecció que poguera”. El desig i l’activitat reformadora del Carmel que ella va emprendre va ser la seua resposta a Déu. Estava convençuda de que la reforma de l’Església començava per ella mateixa. En aquests temps, en els que tots tenim el desig d’una Església més autèntica i evangèlica, Teresa de Jesús ens recorda que la reforma de l’Església serà autèntica si cadascun dels cristians ens prenem seriosament la nostra vocació a la santedat. La reforma de l’Església comença amb una vivència renovada de la vida cristiana.

Que Déu ens beneïsca a tots amb la seua gràcia.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa