US ENALTEIXO, PARE 09-07-2023

Sovint l’Evangeli ens presenta Jesús llevant-se de bon matí cap a un lloc solitari i quedant-se a pregar; pujant tot sol a la muntanya a pregar; convidant els deixebles a seure aquí mentre vaig allà a pregar; prosternant-se amb el front a terra i  pregant…

Però del contingut i estil de la pregària de Jesús no se’ns hi parla.

Pel que fa a l’estil, veiem avui Jesús que prega enaltint i lloant el Pare.

Obrir-se al misteri de Déu és experiència radical de la història humana: la persona humana és constitutivament buscadora de Déu.

I quan la recerca humana de Déu s’obre al do del Déu que se li comunica, llavors l’obertura esdevé acolliment agraït al Déu que se li acosta.

Per això la pregària de Jesús consisteix a enaltir el Pare, Senyor del cel i de la terra, que es revela als senzills que se li obren confiadament.

Aquest fragment ha estat anomenat “perla d’evangeli segons sant Mateu”

En la perícopa anterior (11,20-24) Jesús blasma les poblacions on havia fet molts dels seus miracles, perquè no s’havien convertit.

Havien “vist” senyals de l’acció de Déu però no s’havien obert a Ell.

En justa contraposició ara Jesús prega enaltint el Pare perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos.

Vol dir Jesús que el Pare és el responsable d’amagar a uns i revelar als altres els designis de Déu? No!

El llenguatge bíblic sol atribuir a Déu, “causa primera”, allò que en realitat és fruit de tot un procés on la persona humana té la responsabilitat d’obrir-se o no a l’acció de Deu.

Molt encertadament sant Joan-Pau II a l’encíclica Fides et Ratio deia que la fe i la raó són com les dues ales amb les quals l’esperit humà s’eleva vers la contemplació de la veritat. A la base de tota la reflexió que l’Església duu a terme hi ha la consciència de ser dipositària d’un missatge que té origen en Déu mateix: el que ella proposa no prové de la seva pròpia especulació sinó del fet d’haver acollit en la fe la Paraula de Déu.

Pel que fa al contingut, la pregària de Jesús enaltint el Pare inclou una afirmació bàsica: El Pare ho ha posat tot a les meves mans.

També l’himne cristològic de la carta als Colossencs cantarà que Déu volgué que residís en Crist tota la plenitud de la divinitat (Col 1,19; 2,9).

En Jesucrist hi tenim tot Déu, tot el que veritablement és Déu, tota l’autèntica grandesa de Déu.

Per això fora del Fill, és a dir al marge de Jesucrist i de la seva Revelació, ningú  coneix veritablement el Pare.

Perquè efectivament Déu no l’ha vist mai ningú; però el Fill Unigènit, que des de l’eternitat està en el si del Pare i per l’Encarnació ha plantat la seva Tenda enmig nostre, és qui ens l‘ha donat a conèixer (Jn 1,18).

El profund respecte fratern que ens mereix la llibertat religiosa de tots els fills de Déu, no ha de minvar la fermesa de la nostra fe cristiana: amb la qual som cordialment convidats per Jesús a acceptar el seu jou i fer-nos deixebles seus.

Perquè efectivament el seu jou és suau i la seva càrrega lleugera: essent benèvol i humil de cor, el jou de Jesús és suau no per mancat d’exigència sinó perquè amb el seu Esperit s’instal·la dins nostre i ens capacita per viure allò mateix que ens reclama.

José-Luis Arín Roig
Administrador Diocesà

 

Escoltar:

Descarregar:

X