UN NOU CURS 10-09-2017

El temps de l’estiu no suposa una paralització de la vida cristiana. El creient que vol mantindre viva la seua fe sap que no pot abandonar l’oració, la pràctica sacramental o la caritat. Tampoc la vida de l’Església s’interromp, encara que les activitats pròpies d’aquest temps tenen un caràcter distint, adaptat al ritme propi d’aquesta època de l’any. Si repassem les activitats pastorals que s’han organitzat en la nostra diòcesi durant aquests mesos, segurament ens sorprendrem: pelegrinatges, colònies i campaments per a xiquets i joves, activitats amb malalts, recessos i exercicis espirituals…

Amb el mes de setembre tot torna a poc a poc a la normalitat. Recuperem el ritme de treball, els escolars reprenen el curs i també les parròquies i les distintes institucions eclesials programen les activitats ordinàries: catequesi, reunions, etc…

És important que visquem aquest moment amb il·lusió. En la vida de l’Església totes les activitats poden convertir-se en un moment de gràcia: les que es realitzen ordinàriament al llarg del curs i les que es viuen durant el temps de l’estiu. Els sacerdots, catequistes, voluntaris de les associacions d’acció caritativa i social, membres dels grups i moviments eclesials… Tots estem cridats a afrontar amb actitud positiva el nou curs. No oblidem que en el testimoni de la fe, el com és tan important com el contingut d’allò que volem transmetre. Per això, vull invitar-vos a tots els qui col·laboreu en la vida eclesial a viure aquest moment amb esperança.

Som conscients que l’anunci de l’Evangeli no és actualment una tasca fàcil. Però el cristià no pot deixar-se véncer per les dificultats. Per a superar la temptació del desànim, que tantes vegades ens pot sobrevindre, us vull proposar una senzilla reflexió. El temps de l’Església és el temps de la sembra. El nostre treball consisteix a sembrar la llavor de la Paraula de Déu en el cor de les persones. La nostra missió no consisteix en arreplegar els fruits, sinó en anunciar l’Evangeli. Els xiquets i joves que participen en la catequesi; les famílies que demanen els sagraments de la iniciació cristiana per als seus fills; els joves i adults que demanen la confirmació o que volen unir les seues vides en matrimoni; els malalts i ancians que visitem en les seues cases; les persones necessitades que s’acosten a l’Església demanant ajuda… són una oportunitat per a sembrar la llavor del Regne de Déu. Si al final del curs ens preguntem pel fruit del nostre esforç, possiblement ens desanimarem, perquè sempre aconseguim menys del que ens agradaria. Si vivim el nostre compromís amb la humilitat de qui sap que és Déu qui fa fructificar la llavor; si al nostre treball unim la pregària; si en compte de fixar-nos en el resultat, ens preguntem si hem sembrat amb amor, deixant la resta en mans de Déu… viurem la nostra missió amb alegria i transmetrem millor la fe. No ens preguntem mai què hem aconseguit, sinó com hem sembrat.

Que l’esperança ens acompanye en el curs que ara comença.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa