Tridu en honor del Sagrat Cor de Jesús

Com cada any l’Apostolat de l’Oració organitzà el Tridu en honor del Sagrat Cor de Jesús. Va tenir lloc a la parròquia de Sant Blai els dies 22, 23, i 24 de juny. A les 18 hores Adoració al Santíssim. A continuació el rés del Rosari. Després de la benedicció amb el Santíssim, l’Eucaristia. Presidí el Tridu mossèn Josep Ma Membrado. Els cants a càrrec del sr. Toni Perulles.

Primer dia:

L’Adoració al Santíssim va versar sobre l’Amor de Déu. Estones de silenci, breus cants, i comentaris de paraules d’Evangeli: “El Pare ha estimat tant el món que ens ha enviat el seu Fill per a salvar-nos”.”Tal com el Pare m’estima jo us estimo”.”Manteniu-vos en el meu amor”. “Veniu a mi els qui esteu cansant i afeixugats….”.”Per què teniu por, homes de poca fe? “Perdoneu les ofenses així com el Pare us perdona…”

Amb el cant d’entrada.”Que alegría cuando me dijeron…” s’inicià l’Eucaristia Mn. Membrado en la monició d’entrada ens digué: “Cada any, celebrem el Tridu en honor del Cor de Jesús. Aquesta devoció està present des del segle XIII. És la festa de la tendresa de Déu cap als homes, la festa de l’amor que hem conegut en Jesús.”

Les lectures foren les del dia: 1a: 2Re 22,8-13; 23,1-3. Salm, 118. Evangeli: Mt 7,15-20

A l’homilia Mn. Membrado ens digué: “El cor és signe de la proximitat humana, de la capacitat de posar-se a la pell de l’altre. I en aquest món en què veiem tanta duresa i tant desinterès pels altres, mirar  Jesús i parlar del seu Cor ens ajuda i dóna pau. Ens va fer tres reflexions sobre l’Eucaristia:

1ª) El Dijous Sant, dia de la institució de l’Eucaristia, està íntimament unit a la Passió, mort i resurrecció de Jesús. Se subratlla el caràcter sacrificial: “Aquest és el meu Cos entregat per vosaltres”. L’Eucaristia en la primera comunitat cristiana s’havia de celebrar d’amagat per por a ser perseguit. Des del principi l’Eucaristia és centre de celebració, és l’aliment necessari. El pa i el vi, són signes de servei

2ª) Festivitat del Corpus. Es començà a celebrar al segle XII. És la manifestació més solemne de l’Eucaristia. Al segle XVI es fan ja les processons. Les primeres a Bèlgica.

3ª) Al segle XVIII  aquesta festivitat s’estén a tota l’Església.

A  l’ofertori el cant: “Ubi Càritas et Amor” i el cant final a la Mare de Déu: “Déu és amb vós Maria”. 

 Segon dia:

L’adoració al Santíssim, avui com cada dijous, anirà dirigida sobretot a demanar al Senyor vocacions sacerdotals, així com la santedat dels sacerdots. Silenci, cants i petits comentaris de l’evangeli sobre la crida, l’Eucaristia i el servei:

. “La collita és abundant i els segadors són pocs. envieu Senyor treballadors, a la vostra vinya”

. “Preneu i mengeu que això és el meu Cos…Feu això que és el meu memorial”

. “No he vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la vida per tots”

. “A qui els perdoneu els pecats els queden perdonats…”

.”Cerqueu i trobareu, demaneu i se us concedirà, busqueu i trobareu…

Començà la missa amb el cant: “Un solo Senyor una sola fe, un solo bautismo, un solo Dios y Padre”. Aquest any la solemnitat de Sant Joan Baptista es celebrà el dia 23, ja que la festa del Sagrat Cor de Jesús cau el dia 24 de juny i litúrgicament té preferència. A la monició d’entrada Mn. Membrado ens digué: Avui celebrem la solemnitat del naixement de sant Joan Baptista, de qui Jesús va dir que era el més gran dels nascuts d’una dona. Ell va ser qui anuncià la vinguda de Jesús.

Es van proclamar les següents lectures: Primera: Is 49,1-6. Segona lectura: Ac 13, 22-26. Salm responsorial 138 i l’Evangeli: Lc 1,57- 56.80.

En l’homilia Mn Josep Ma Membrado remarcà els següents punts:

. Joan Baptista era un profeta fidel a la seua missió, que la va viure amb generositat al que Déu esperava d’ell. La seua missió és la de Precursor, la de portar els homes a Jesús. Va dir als seus deixebles:”Mireu l’Anyell de Déu, el qui lleva els pecats del món”

. Aquesta és la grandesa de la seua fidelitat, saber-se retirar quan la seua missió estava complida. Amb senzillesa deia: “Jo no sóc el que vosaltres penseu, darrere meu, ve un altre al qui no sóc digne de deslligar-li  la sandàlia”. O quan en finalitzar la seua missió desapareix sense fer soroll perquè “convé que Ell creixi i jo minvi”

Nosaltres celebrant la seua festa i mirant la figura del Baptista podríem fer-nos moltes preguntes:

1. Fins a quin punt ens sabem apropar a les angoixes i aspiracions dels qui estan al nostre costat? Com més barreres posem entre nosaltres i els altres, més difícil ens serà contagiar la nostra fe.
2. Som conscients de la nostra missió, que com la de Joan és facilitar la trobada dels germans amb Jesús, o més aviat ens prediquem a nosaltres mateixos?

El nostre compromís baptismal consisteix a “Preparar el camí del Senyor, aplanar les seues rutes”. Ser la veu que crida en el desert de les nostres ciutats tan populoses i estressades.

A la comunió vam cantar: “Una espiga dorada por el sol”

La celebració va concloure amb el cant: “Victòria és la nostra fe, la fe d’un poble de batejats”

3er dia: Solemnitat del Sagrat Cor de Jesús

Com cada dia començà amb l’Adoració Eucarística. Déu, parla a Israel, el seu poble i, el tracta, com el Pare més amorós: “Quan Israel era un noi, me’l vaig estimar. Jo mateix l’he ensenyat a caminar i l’agafava als braços,.. però no heu volgut reconèixer que us estimo, amb llaços d’amor”. “El qui m’estima, guardarà la meua paraula; el meu Pare l’estimarà i vindrem a fer estada en ell”.”Apreneu de mi i feu-vos deixebles meus. Que sóc benèvol i humil de cor” “Estigueu en mi i jo estaré en vosaltres. Així com les sarments, si no estan en el cep, no poden donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu en mi”

Després del rosari i la benedicció amb el Santíssim, començà la missa amb el cant: “Vós sou Senyor la llum del meu cor, vós sou la meua força”

A la monició d’entrada el celebrant ens digué: En l’Església Catòlica el Sagrat Cor, és la devoció referida al cor de Jesucrist com a símbol de l’amor diví. Sobretot, referit als sentiments de Jesús, especialment al seu amor per la humanitat.

Es cantà la Glòria. Les lectures foren: La primera Dt. 7,6-11; el Salm 102, que va ser cantat; la segona 1Jn 4,7-16 i l’Evangeli de Mt 11,25-30

A l’homilia mossèn Membrado ens digué: Jo voldria destacar les dues coses que l’Evangeli vol ensenyar-nos a viure:

Primera. La certesa de què tota la grandesa de Déu l’hem trobada en Jesucrist. En ell es troba tota la força i plenitud de Déu. Jesús, home com nosaltres, ha viscut un amor total, entregat al servei dels més pobres i que acabà en una creu, per la maldat del món.

Segona. Això costa de creure, el mateix Jesús diu: “T’enalteixo, Par,… perquè has revelat als senzills això que has amagat als savis i als entesos. Sí, Pare, així t’ha plagut fer-ho”. Als savis i als entesos els sembla impossible que Déu no s’hagi manifestat en la saviesa humana i en el poder, sinó en la debilitat d’un condemnat a mort. Però certament és la bona notícia, la gran notícia de la proximitat de Déu als més febles.

Ell ens estima en l’amor més gran que ningú hagi estimat, per això ens pot dir: “Veniu a mi els qui esteu cansats i afeixugats que jo us faré reposar… Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor… i el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera”

Que l’Eucaristia d’avui, ens apropi de veritat a Jesús que és la font de tot l’amor i que ens convida a estimar-lo i a estimar els germans.

A la comunió vam cantar: “Jo crec en Vós Senyor, jo crec en Vós” i al final de la celebració: “Ven Corazón Sagrado, de nuestro Redentor…”,  “Dueño de mi vida, …Corazón Sant tu reinaras…

Maria Eva Morelló Culubret
Presidenta de  l’Apostolat de l’Oració