Tridu en honor a la Mare de Déu de la Cinta, Patrona de Tortosa

Els dies 9, 10 i 11 de maig, la Cort d’Honor de la Mare de Déu de la Cinta celebrà  com tots els anys el Tridu en honor de la nostra Patrona. El primer dia l’homilia fou a càrrec de Mn. Josep Pau Gil Llorens, Delegat de Litúrgia del Bisbat. El segon dia va fer-la l’Excm. i Rvdm. Sr. Sergi Gordo Rodríguez, bisbe de la diòcesi de Tortosa i l’últim dia del Tridu Mn. Josep Ma Membrado Blas, M.I. Canonge de la Catedral i Prior de l’Arxiconfraria i de la Cort d’Honor de la Mare de Déu de la Cinta. Els tres dies van participar-hi el Prior, la Presidenta de la Cort d’Honor, sra. Lourdes Ramón Rojals i Junta, sòcies i un bon nombre de tortosins i tortosines que ompliren la Capella de la Cinta.   De la part musical s’encarregà el Sr. Joan Redó Brunet, acompanyat d’un petit grup de cantaires. Els tres dies s’inicià la celebració del Tridu a les 17’30 h. amb el rés del Rosari i el Mes de Maria a càrrec els tres dies de la sra. Ma Teresa Cantó i a les 18 h. la celebració de l’Eucaristia.

 Primer dia

Mossèn Josep Pau Gil celebrà el primer dia del Tridu. La festa elegida per a la celebració de l’Eucaristia fou «Santa Maria Verge, Reina de la Pau».

Les lectures i les pregàries van fer-les els tres dies del Tridu, membres de la Cort d’Honor.

La primera lectura del llibre d’Isaïes (Is 9-3. 5-6) El Salm responsorial (84) i l’Evangeli segons Sant Joan (19, 25-27). A continuació Mn. Josep Pau va fer l’Homilia. Va iniciar-la recordant que a l’himne de la Mare de Déu de la Cinta diem: «És la Cinta nostra Reina, nostra Mare, nostre Tresor…!» i ens convidà a contemplar-la com a tal: Reina de la Pau, Mare de l’Església i tresor, és a dir, model per a tots nosaltres.

Reina de la Pau. El Papa Benet XV, l’any 1917, en plena guerra, va manar que s’afegís la invocació “Reina de la pau” a la Lletania del Rosari. També els nostres dies són temps de guerra: Ucraïna, Israel i molts altres llocs del món. Avui la contemplen com a Reina de la pau i ens acollim a la seva intercessió, perquè: 1) ella va concebre en el seu si el Príncep de la pau, Jesucrist, el Senyor. Com que és la Mare del Príncep de la Pau, és la Reina; 2) Ella, mare fidel, qui es va mantenir ferma al peu de la creu on el seu Fill, amb la seva sang, posà pau a tot l’univers, reconciliant-nos -fent les paus- amb Déu i entre nosaltres. Jesús, el Fill, ja ressuscitat, va donar la pau als Apòstols: «la pau sigui amb vosaltres» els deia com a salutació. La pau de Jesús es fonamentada en l’amor, la tolerància, la comprensió dels qui són i pensen de manera diferent i ,fins i tot, contrària. No en va, Jesús ens va ensenyar a dir en el Parenostre: «perdoneu les nostres culpes així com nosaltres perdonem els nostres deutors»: fixem-nos que és l’única petició en la que ens comprometem a fer alguna cosa de part nostra per a que el perdó -la pau- es faci realitat. El proper diumenge tindrem una ocasió de ser constructors de pau en les eleccions. Estic segur que tots no votarem el mateix. Hauríem, però, de coincidir, sigui quin sigui el nostre vot, en decidir-lo des de l’amor. Maria, la primera deixebla del seu Fill, ja ressuscitat, pregant amb els Apòstols, va esperar la promesa del Pare, l’Esperit d’amor i de pau. En totes les celebracions de l’Eucaristia, després del Parenostre, demanem la pau, encara que potser no acabem de creure en l’eficàcia de l’oració.

Mare de l’Església. Sant Pau VI, el dia 21 de novembre de 1964, a l’acabament de la III sessió del Concili Vaticà II, durant la missa, va declarar Maria «Mare de l’Església», és a dir, de tot el poble cristià, perquè engendrà el Crist, Cap de l’Església, i va esdevenir Mare dels redimits abans que el Fill lliurés l’esperit. I va establir que fos venerada amb aquest títol. Efectivament, Maria és la Mare: Va concebre en el seu si el Creador del món, va tenir cura d’ell: acaronant-lo de ben petit,  fugint d’Herodes, presentant-lo al Temple i al peu de la creu i per desig del Fill, va prendre com a fills tota la humanitat. Després de la Resurrecció, va unir la seva pregària a la dels Apòstols que esperaven l’Esperit Sant i ara vetlla per l’Església pelegrina fins que arribi el dia gloriós del Senyor.

Nostre Tresor: nostre model. Maria és també el nostre Tresor, el nostre model, ja que ella: escolta la Paraula de Déu i la medita, en el càntic de lloança, proclama la misericòrdia de Déu, intercedeix pels esposos de Canà i “força” Jesús perquè solucioni el seu greu problema. Per altra banda, diu als servidors que facin el que Jesús els digui. I ara Maria, també a nosaltres ens diu que fem el que Jesús ens digui. I Jesús ens diu que hem d’estimar Déu i tots els humans. Els darrers diumenges hem recordat en la Paraula de Déu, que estimem Déu quan complim els manaments. I sabem que estimem els altres quan els socorrem. Però no cal buscar coses difícils: manifestem l’amor als altres en tot allò que fem en benefici seu. El beneficiat mai no sabrà que l’hem estimat, però nosaltres sí que ho sabem. I vull acabar amb les paraules que he començat: «És la Cinta nostra Reina, nostra Mare, nostre Tresor…!» Que ella intercedeixi per nosaltres.

Tot seguit es donà lectura a les pregàries. Per l’Església, cridada a ser com Maria, portadora de l’amor i la vida de Jesucrist per al món. Per tots els pobles de la terra;  per la pau i la justícia i pel creixement de l’esperit generós i solidari.  Pels qui a Catalunya som convocats a les eleccions el proper diumenge  i pels qui amb el nostre vot rebran l’encàrrec de governar-nos. Pels cristians perseguits, pels immigrants, pels refugiats i els exiliats. Pels qui sofreixen: pels pobres i els malalts, pels qui viuen en soledat, pels explotats i per les víctimes de la violència. Pels nostres germans difunts. Pels qui celebrem amb goig el Tridu de la Mare de Deu de la Cinta, per la nostra ciutat, per les nostres famílies i parròquies i per tots els qui estimem. Preguem. Escolteu-nos, Senyor.

Continuà la celebració de l’Eucaristia i al final Mn. Josep Pau ens donà la benedicció, agraint-li el Prior de la Cort d’honor l’haver acceptat fer el primer dia del Tridu. Ens vam acomiadar fins el dia següent per celebrar el segon dia del Tridu presidit pel nostre bisbe Sergi. El cant de comiat va ser l’himne de la Mare de Déu de la Cinta.       

Segon dia

Aquest dia celebrà l’Eucaristia el Sr. Bisbe. Després del rés del Rosari i del mes de Maria, s’inicià la Missa amb el cant d’entrada «Poble de Déu, poble en marxa». El bisbe Sergi ens adreçà unes paraules de salutació, agraint al Prior i a la Cort d’Honor la invitació per presidir la celebració d’un dia del Tridu als peus de la Mare de Déu de la Cinta, que per a ell era el primer any que el celebrava. Celebrem aquesta Eucaristia en temps de Pasqua i esperant la Pentecosta amb la vinguda de l’Esperit Sant amb una alegria que ningú no ens la prendrà. Ara demanem-li perdó al Senyor per totes les faltes que hem fet, invocant-li: «Senyor, tingueu pietat». A continuació es van proclamar les lectures. La primera dels Fets dels Apòstols (Ac 18, 9-18). El Salm responsorial (46): «Guarde-me Déu meu, en Vós trobo refugi» i després de cantar «Al·leluia», Mn. Josep Ma Membrado proclamà l’Evangeli segons sant Joan (Jn 16, 20-23a).

El Sr. Bisbe ens digué en l’homilia: Quan llegim aquest fragment de l’Evangeli, si pensem en la situació actual del nostre món amb tantes dificultats, amb la vida de molts joves… ens entra tristesa; en canvi si pensem en Jesús caminant pels carrers de Palestina, proclamant les Benaurances, Ell que és el camí del servei i de l’entrega i sap que entre els seus deixebles un l’entregarà, l’altre el negarà… els parla d’una experiència que només la poden tenir les mares i els diu: «Us ho dic amb tota veritat que plorareu i us doldreu. El món s’alegrarà i vosaltres us entristireu, però la vostra tristesa es convertirà en alegria. Les mares, a punt de tenir un fill, passen moments de pena, però així que ha nascut, amb l’alegria d’haver posat un home al món, ja no es recorden dels sofriments passats». El 9 de setembre, dia que vaig prendre possessió com a bisbe d’aquesta estimada diòcesi de Tortosa, vaig comentar que la meva àvia va ser llevadora i com les llevadores, estimaven les mares que esperaven un fill!! i quina alegria experimentaven en posar el seu fill al món!!! Això ajudava els deixebles a fer més entenedores les paraules de Jesús proclamades a l’Evangeli.

El bisbe Sergi també ens parlà de la «Butlla de Convocatòria del Jubileu Ordinari de l’any 2025» signada pel Papa Francesc. El tema central és «Peregrinos de Esperanza» L’Any Jubilar és un períodes de gràcia i perdó en el si de l’Església. Començarà el Jubileu el 24 de  desembre de 2024 i acabarà el 24 de desembre de 2025. El Papa ha anunciat que el diumenge 29 de desembre, els bisbes diocesans celebraran  a totes les catedrals una Eucaristia com apertura solemne de l’Any Jubilar. El Papa té confiança que la celebració del Jubileu ajudarà a reviure la nostra esperança.   Esperança que naix de l’amor que brota del Cor de Jesús traspassat a la Creu. La Mare de Déu no va perdre mai ni la confiança, ni l’esperança. Demanem-li que no mai perdem l’esperança. Estem en temps de Pasqua i en el mes de Maria. Que en aquest Any Jubilar que celebrarem l’any 2025, visquem una esperança que no defrauda i la visquem en totes les realitats humanes i que li puguem dir a la Mare de Déu que som fills de la terra tortosina, nostra Cinta sobretot. Que així sigui.

Arribat el moment de les pregàries vam demanar per Papa Francesc, pels bisbes, pel nostre bisbe Sergi, pels sacerdots i diaques i per tots els qui fan algun servei a l’Església. Per a que els fills de Tortosa siguem sempre seguidors de l’exemple de Maria. Pels qui estan sofrint, per a que la Mare de Déu els done força. Per les mares que esperen un fill, que la Mare de Déu les ajude a veure el fill de les seves entranyes i per tots els que ens hem reunit per celebrar l’Eucaristia. Preguem el Senyor

La sra. Maria Cinta Lamote, durant la comunió dels fidels va cantar «Pregària a la Verge» i Mn. Josep Ma Membrado, abans de la benedicció final, donà les gràcies al Sr. Bisbe  per haver acceptat la invitació per celebrar un dia del Tridu. Un fort aplaudiment  trencà el silenci de la celebració. Tot seguit el bisbe Sergi impartí la solemne benedicció final: «… Aneu-vos-en en pau»  Donem gràcies a Déu. I amb el cant «Regina coeli laetare. Al·leluia», s’acabà la celebració  del 2on. dia del Tridu.

 Tercer dia

L’últim dia del Tridu el celebrà el M.I. Canonge de la Catedral i Prior de la Cort d’Honor i de l’Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta, Mn. Josep Ma Membrado Blas. Com tots els dies, amb el rés del Rosari i el Mes de Maria s’inicià el darrer dia del Tridu. A continuació amb el cant d’entrada: «Este es el dia que actuó el Señor»,  Mn. Membrado inicià la Missa amb aquesta introducció: Avui celebrem l’Eucaristia d’acció de gràcies per aquests dies del Tridu i li demanem a la Mare de Déu ser bons fills seus. Celebrem la festa de l’Ascensió del Senyor; Jesús havent acabat la vida pastoral a la terra, se’n pujà al cel. Demanem-li a Déu perdó pels nostres pecats. Després del cant «Senyor, tingueu pietat» i del «Gloria in excelsis Deo» es van proclamar les lectures. La primera dels Fets dels Apòstols (Ac 1, 1-11). El Salm responsorial 46 cantat: «Déu puja enmig d’aclamacions, al so dels corns puja el Senyor». La 2a lectura  de la carta de sant Pau als cristians d’Efes i després de cantar «Al·leluia», Mn. Membrado proclamà l’Evangeli segons sant Marc (Mc 16, 15-20).

En l’homilia Mn. Membrado ens digué: Estem celebrant el tercer dia del Tridu en honor de la Mare de Déu de la Cinta, en la vigília de l’Ascensió del Senyor. Jesús se’n pujà al cel i els apòstols, acompanyats moltes vegades per la Mare de Déu, van complir l’encàrrec d’anunciar el Regne de Déu. «Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’Evangeli a tota la humanitat». Amb l’Ascensió del Senyor comença la missió de l’Església i malgrat les nostres limitacions hem de transmetre el missatge amb esperança, alegria i optimisme. La nostra missió és continuar l’anunci del Regne de Déu, sabent que tenim la força de l’Esperit Sant i treballant com si tot depengués de nosaltres i confiant que tot depèn de Déu. Quan cantem l’himne de la Cinta diem plens de joia: «Estimem-la, adorem-la, jurem defensar-la hasta la mort… és la Cinta nostra Reina, nostra mare, nostre tresor…» Som conscients d’aquestes paraules? L’Església sovint experimenta l’auxili poderós de la Mare de Déu enmig  de les persecucions provocades pels enemics de la fe cristiana. Des dels primers temps de l’Església hi ha hagut el costum d’invocar la verge Maria amb el títol: «Auxili dels cristians». Quan el Papa Pius VII fou apartat de la Seu de Pere per la força de les armes, l’Església universal implorà fervorosament l’auxili de Maria i de manera inesperada el Papa fou alliberat i retornà a Roma el 24 de maig de 1814. El Papa Pius VII va demanar que es celebrés una festa en honor de la Mare de Déu. Demanem a la Verge de la Cinta que siguem humils i responsables i donem-li gràcies a Déu per haver-nos donat la seua Mare i en els nostres cors hem de portar l’amor a la Mare de Déu. Ella ens estima com a fills i filles. Que sigui sempre la nostra protectora i de tota la ciutat de Tortosa. Que així sigui.

A continuació vam fer les pregàries. Per l’Església que done sempre testimoni de la Bona Nova de l’Evangeli; pels marginats i abandonats; pels pagesos que sigui més reconegut el seu treball; perquè sigui retrobada la part que falta del Cíngol de la Mare de Déu i pels qui ens hem reunit per celebrar l’Eucaristia. A cadascuna de les peticions responíem: «Jesús Ressuscitat, escolteu-nos» A l’ofertori Ma Cinta Lamote va cantar: «Madre divina, Madre d’amor». Arribat el moment de la comunió: «És tan a prop meu». Després de la benedicció final: «Regina coeli laetare» i mentre vam venerar la Relíquia, l’himne de la Cinta. Donem gràcies a Déu per aquest Tridu on li hem demostrat  a la Mare de Déu de la Cinta el nostre amor de fills i filles.  Que la Mare de Déu de la Cinta ens acompanye sempre en el nostre caminar cap a Jesús.

Maria Joana Querol Beltrán

X