Tridu de la Immaculada al Temple de la Puríssima de Tortosa

Els dies 6, 7 i 8 de desembre, a les 19’15 h. es celebrà a l’església de la Puríssima de Tortosa, el Tridu en honor a la Immaculada, organitzat per la Junta de la Confraria del Sant Crist de la Puríssima. En les celebracions dels tres dies, la Secretària de la Confraria, Cinta Fontanet es responsabilitzà dels cants, fent en diferents moments de solista. També Ma Cinta Lamote va cantar els tres dies del Tridu, el Salm Responsorial.

Primer dia del Tridu
Pol, un dels joves assistents, inicià la celebració amb el rés de les pregàries pròpies del Tridu. Els tres dies començà amb l’acte de contricció, el rés de la pregària comú cada dia del Tridu, seguida de la pregària pròpia del dia, acompanyada del rés de dotze Ave Maries i tot seguit les Lletanies de la Mare de Déu, acabant amb una pregària i la jaculatòria:“Beneïda sigui la Santa i Immaculada Concepció de la benaurada Verge Maria, Mare de Déu.

A continuació la celebració de  l’Eucaristia. El primer dia va celebrar-la Mn. Josep Ma Membrado Blas, Prior de la Confraria del Sant Crist de la Puríssima. S’inicià amb el cant d’entrada: “Poble de Déu, poble en marxa” i tot seguit el celebrant va fer la monició d’entrada:  Cada any, enmig de l’Advent, celebrem la solemnitat de la Immaculada Concepció de Maria, també un any més ens retrobem per celebrar el Tridu en honor de la Mare de Déu. Hem d’estar atents a la Paraula del Senyor i escoltar bé el que Ell ens demana.

Després de cantar “Senyor, tingueu pietat” i el cant del “Glòria” es van proclamar les lectures. La primera del llibre del Gènesi ( Gn 3, 9-15.20). El Salm Responsorial: “El Senyor ha fet en mi meravelles, sant el seu nom” el va cantar amb una sola veu, Maria Cinta Lamote. La segona lectura fou de la carta de Sant Pau als efesis (Ef 1, 3-6.11-12) i Mn. Membrado proclamà l’Evangeli segons Sant Lluc (Lc 1, 26-38). Es van proclamar les mateixes lectures els tres dies.

En l’homilia ens digué: Com cada any ens hem reunit per celebrar el Tridu de la Immaculada, la plena de gràcia des del moment de la seua Concepció. Maria quedà molt sorpresa quan l’àngel li anuncià que seria la Mare del Messies, però acceptà haver estat escollida per Déu i respongué: “Sóc l’esclava del Senyor, que es compleixen en mi les teua paraules” i l’àngel es va retirar. La humanitat esperava la vinguda del Senyor. El poble d’Israel ho esperava conscientment i Maria digué sí, demostrant en aquell moment l’elecció que havia fet per Déu.  Ella és un exemple viu de grans contradiccions: senzilla, pobra, insignificant socialment i després de la resposta afirmativa, la seua vida tindrà una gran transcendència. El secret de la resposta de Maria està en la senzillesa de la seua ànima. És de senzills connectar directament amb la voluntat de Déu i acceptar els seus designis. Però, no és fàcil trobar en el món persones senzilles, ja que estem plens de falses humilitats i reticències,  i estem tan mediatitzats que resulta difícil escoltar el missatge de Déu. Déu parla en el nostre cor per donar-nos la gràcia d’ajudar en la construcció del seu Regne. Déu continua proposant als homes que col·laboren en la seua obra, però estem envoltats de tantes pors, volem tantes seguretats, som tan exigents… que fins i tot acabem per no fiar-nos del nostre Pare Déu. Demanem-li a la Mare de Déu en la gran festa de la Immaculada, el regal d’aprendre de la seua senzillesa per esdevenir persones dòcils en el compliment de la voluntat del Senyor. Advent és temps d’esperança. Caminem junts amb la Mare de Déu, no pels nostres mèrits, sinó per la gràcia del Senyor.

Continuà la celebració i arribat el moment de pregar pels difunts vam tenir un record especial pels confrares del Sant Crist de la  Puríssima que han estat el darrer any traspassats a la Casa del Pare. El cant de comunió va ser: “Quantes coses a la vida” i el d’acció de gràcies de la comunió aquesta estrofa de  l’himne de la Cinta: “De què és fet lo Cíngul, lo nostre Tresor? No és de lli ni seda, ni de plata ni or. Lo filà la Verge de fibres d’amor que els fills de Tortosa, des d’ací del mon, al Cel enviaren en ses oracions”. I després de la benedicció final vam cantar “Salve Regina”

 Segon dia del Tridu
Després de les pregàries del segon dia del Tridu, es celebrà l’Eucaristia presidida pel Sr. Bisbe, Mons. Sergi Gordo Rodríguez i van concelebrar Mn. Josep Ma Membrado, Mn. Josep Ayllón i Mn. Javier Goñi. El Bisbe Sergi inicià la celebració amb una salutació a tots els participants i ens digué que era la primera vegada que celebrava en aquest temple de la Puríssima, coincidint amb el segon dia del Tridu. Es van proclamar les mateixes lectures del dia anterior.

En l’homilia el Sr. Bisbe remarcà que estàvem contemplant la Mare de Déu, la plena de gràcia, la Immaculada Concepció i ens digué: Tinc uns pensaments suggerits a partir de l’Evangeli d’avui. Impressiona contemplar els moments envoltats d’un gran silenci. Diu el poeta Maragall: “Aquesta nit és bé una nit divina. La Puríssima, del cel va baixant per aquest blau que ella il·lumina, deixant més resplendors en cada estel. Per la nit de desembre ella davalla, i l’aire se tempera, i el món calla. Davalla silenciosa…Ai, quina nit més blava i més formosa!”. Aquesta poesia fa reflexionar en el moment que l’arcàngel Gabriel saludà la Mare de Déu. És un esdeveniment que és un misteri embolcallat en el silenci, el qual és un senyal que l’Esperit ens dóna pau i tranquil·litat. Cal escoltar en silenci per a escoltar el Senyor amb la seua veu discreta, com ho va fer Maria, aquella noia de Natzaret oberta al misteri de Déu, qui està perfectament centrada en el seu Cor. Demanem al Senyor el silenci per entrar en el seu interior. El món no es salvarà ni per la ciència, ni per la intel·ligència artificial. Es salvarà per l’amor de Déu als homes. Maria és l’agraciada del Senyor, la plena de gràcia que ens recorda que Déu al  llarg del temps és el més estimat. Demanem al Senyor que visquem aquest amor. Només Ell ens pot salvar de tot pecat. Ell introdueix aire fresc i nou oxigen als nostres pulmons intoxicats i pensem que per molt baix que podem caure, sempre tenim el Senyor. Avui la Immaculada ens parla també de l’alegria autèntica. Ella va concebre Jesús en el seu si, el va veure nàixer, petit, adolescent, jove, créixer fins arribar a ser adult, morir a la creu i ressuscitar. Maria és la nostra alegria. Que en aquest temps d’Advent escoltem la veu de Déu i l’acollim. Gaudim de la festa de Maria,  i esforcem-nos per estar sempre disponibles per a fer el bé. Santa Maria, Verge Puríssima, concediu-nos el do de la gràcia d’estimar sempre el Senyor i recordem els malalts, els desvalguts, els marginats… Amén.

Durant l’ofertori vam cantar: “Que hermosa sois o Madre Immaculada” i en el moment de pregar pels nostres difunts vam tenir un record especial per Mn. Isaïes Riba, pels qui ja han estat traspassats a la Casa del Pare. “Noia del poble Maria” fou el cant de comunió i després Cinta Fontanet donà les gràcies al Bisbe Sergi per la seva presència, als sacerdots concelebrants, als escolans Èric, Pol i Adrià i a tots els participants de la celebració i va fer un petit resum de la història de l’església de la Puríssima edificada en temps del bisbe Veschi, l’any1644, així com de les celebracions que es faran durant l’any 2024. Parlà també del Sant Crist que el 14 de setembre  farà la IV baixada pel riu. El Sr. Bisbe agraí el detall de la invitació. El dia 9 farà tres mesos que vaig prendre possessió de la diòcesi i vaig caminant de casa al bisbat per anar coneixent la gent, perquè no s’estima el que no es coneix. Vivim l’alegria de ser cristians i gaudim del silenci per escoltar el Senyor. Imitem la Mare de Déu, la plena de gràcia. Després de la benedicció final vam cantar “Salve Regina”.

Tercer dia del Tridu
Festivitat de la Immaculada Concepció de Maria. Començà la celebració amb el rés de les pregàries del tercer dia del Tridu. Va presidir l’Eucaristia el bisbe emèrit Mons. Javier Salinas Viñals i va concelebrar Mn. Membrado. S’inicià la celebració amb el cant d’entrada, “Cantem germans”. Tot seguit unes paraules de salutació del Sr. Bisbe: Us saludo amb tot el cor. Ara anem a pregar al voltant de la Mare de Déu; ella és la nostra ajuda. Després de cantar “Senyor tingueu pietat” i “Glòria a Déu a dalt del cel”, es van proclamar les lectures pròpies del dia de la Immaculada. En l’homilia ens digué que estava molt content de celebrar aquesta festa entre nosaltres, convidat per la Confraria del Sant Crist de la Puríssima. Avui és un dia de festa gran, la Immaculada Concepció de Maria. Hi ha situacions difícils que ens acompanyaran tota la vida, comportaments que destrueixen l’esperança, de vegades caminem enmig de dubtes i foscors, però els cristians crem en un Déu que és Amor. En el llibre del Gènesi hem vist la desobediència d’Adam i Eva, però, tenim la promesa de Déu. L’àngel saludà Maria i ella fou la primera en portar-nos la vida nova de Déu. Maria, la plena de gràcia, qui fou preservada de tot pecat i va dir sí a Déu en el moment de l’Anunciació. Ella es va fiar de les paraules de l’àngel. Ella acompanyà els deixebles de Jesús i va romandre al peu de la Creu al costat del seu Fill, Ella és qui ens dóna la certesa que en la nostra vida la gràcia de Déu té l’última paraula i sempre ens portarà a una nova vida. Maria és el signe de l’esperança, l’aurora de la salvació, l’estrella que ens il·lumina i el consol en les nostres dificultats. Et diem sí Maria perquè tú estàs en nosaltres. En el nostre caminar cap a Déu tenim a Maria que ens guia, i des del principi fins al final sempre tenim el seu amor transformador. Ella és la nostra Mare i per tant som germans estimats per Déu i aquesta veritat ens dóna força per a seguir endavant. Demanem-li que ens ajude, encara que de vegades hem d’anar contra corrent. Un amor que ens porte a confiar sempre en la força de Déu, un amor que és més fort que la mort. Que aquest amor il·lumina la nostra vida. Hem rebut l’herència de ser fills de Déu i no podem ser bons cristians, si no ens abandonem a les  mans de Maria. Que Ella ens ajude en el nostre camí, sabent que l’última paraula la té la llum de Déu. Amén.

En les pregàries vam demanar especialment pels països que estan en guerra i per tots nosaltres que sapiguem portar la pau al nostre entorn.  A l’ofertori, Cinta Fontanet va cantar l’Ave Maria i a la comunió, “Quantes coses en la vida” i com acció de gràcies, “Al·leluia”. Tot seguit Cinta va donar les gràcies de manera especial al Sr. Bisbe, als concelebrants, autoritats… i a tots els assistents. I va fer una petita síntesi de la història del temple de la Puríssima i del Sant Crist. El Sr. Bisbe ens donà una vegada més les gràcies i ens impartí la benedicció final de la celebració. Ens vam acomiadar amb el cant: “Salve Regina”.

Maria Joana Querol Beltrán

X