TRES EXPERIÈNCIES MISSIONERES EN LA DIÒCESI 23-10-2016

La setmana passada els anunciava la celebració del dia del Domund que es commemora avui en tota l’Església. Amb aquest motiu vull compartir tres experiències que he tingut al llarg de l’any en distints moments, que em porten a donar gràcies a Déu per la presència tan viva de la dimensió missionera en la nostra Església diocesana.

En els dies de la visita pastoral a la parròquia de Jesús, em vaig fer present en les distintes realitats eclesials que existeixen dins de la demarcació territorial de la parròquia. He de confessar que em van impressionar els testimonis de vida missionera que vaig escoltar en les comunitats de la Companyia de Santa Teresa i de les germanes de la Consolació. En cada una de les dues cases fundacionals d’aquestes congregacions resideixen un grup de religioses majors, que per l’edat i la salut no poden portar una vida activa. Moltes d’elles han dedicat molts anys a treballar en països de missió i han tornat a estar entre nosaltres, en un gest d’obediència a les seues superiores, quan les forces físiques no les permetien continuar desenvolupant el treball. No puc oblidar amb quin entusiasme parlaven dels anys passats entre els més pobres i em contaven infinitat d’anècdotes de la seua vida missionera. Penso que, encara que per a gran part de la nostra societat i també de l’Església aquestes persones les tenim oblidades, perquè ja no poden realitzar un treball “útil”, darrere de cada vida entregada hi ha un tresor de fe i de compromís generós que són d’un gran valor per al món i per a l’Església. Encara que moltes vegades no ho reconeguem, estic segur que Déu no deixarà de donar la seua recompensa.

Mn. Joan Alonso, sacerdot diocesà rector d’Alcanar fins fa uns mesos ha sigut enviat a Hondures. El passat 28 d’agost vam celebrar l’eucaristia d’enviament. Avui no estem sobrats de vocacions sacerdotals, per la qual cosa una “baixa” d’un sacerdot complica les coses en la diòcesi. A la llum de la fe vaig arribar a la conclusió que hem de ser generosos, que no podem fixar-nos únicament en les nostres pobreses o necessitats, sinó que hem de veure que hi ha altres esglésies més pobres en sacerdots que la nostra. Estimar les nostres pobreses i compartir amb els altres és el camí per a una autèntica renovació eclesial.

Durant el mes de setembre vaig visitar en la República Dominicana a Roger i Maria, un jove matrimoni de la nostra diòcesi que han dedicat tres anys de la seua vida a col·laborar amb la diòcesi de Sant Joan de la Maguana, en un projecte educatiu orientat als xiquets i joves de les comunitats de la zona muntanyosa de la parròquia de Sabaneta, i en l’atenció pastoral a aquestes comunitats. Vaig poder comprovar el treball tan gran que ha suposat posar en marxa aquest projecte, les dificultats que han hagut de superar, la generositat que han mostrat dedicant tres anys de la seua vida al servei de l’Evangeli i d’aquests joves. Tal vegada no solucionaran tots els problemes educatius d’aquella zona, però estic convençut que amb molts joves com ells el nostre món seria sens dubte molt millor.

Demanem avui al Senyor que aquest esperit missioner no decaiga en la nostra diòcesi i que tots els nostres missioners (actualment són uns 30) experimenten sempre la proximitat i la solidaritat de tots nosaltres.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa