TRANSMETRE EL TRESOR DE LA FE (IV) 26-10-2014

Reprenem les reflexions sobre el document transmetre el tresor de la fe, que vam publicar els bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya al cloure la celebració de l’any de la fe.

Perquè l’anunci de la fe siga creïble, els cristians hem de treballar perquè desaparega el mur de desconfiança que s’ha creat entre amplis sectors de la nostra societat i l’Església. Dèiem que això implica que els cristians hem de situar-nos davant del món amb una actitud de proximitat i amb el desig de servir a tots. Açò és una condició prèvia a l’anunci, una condició perquè el missatge siga acceptat. Però l’evangelització exigeix un pas més: els cristians hem d’anunciar explícitament a Jesucrist.

L’anunci explícit de l’Evangeli i la invitació a creure en Jesucrist són el nucli i el centre de l’evangelització. No podem donar per suposat el coneixement de Crist: “A vegades ens passa que en la nostra actuació donem massa per descomptat el coneixement de Jesucrist, de l’Evangeli, de l’Església” (núm. 9). Actualment és urgent un primer anunci de la fe. I no podem oblidar que esta missió competeix a tot cristià.

A vegades pense que el testimoni dels cristians s’ha tornat invisible en el nostre món. No ens podem acontentar amb el fet que se’ns veja com unes persones properes, solidàries i servidores dels qui pateixen. Açò és necessari, perquè testimonia la coherència de la fe. Però tots els homes i dones estan cridats a viure amb aquestes actituds. Els deixebles de Jesús ens hem de preguntar si aquells que ens coneixen veuen en nosaltres uns cristians de veritat i si el mode de viure la nostra fe provoca el desig de conèixer Jesús i se senten convidats a creure en Ell. Si la nostra vida cristiana no desperta aquest interrogant al nostre entorn, el nostre testimoni és incomplet. L’interrogant sobre la fe i el desig de conèixer Crist es transmetrà si vivim la fe amb alegria: “Amb Jesucrist sempre naix i renaix l’alegria” (Papa Francesc, L’alegria de l’Evangeli, núm. 1).

I no sols amb la nostra vida. També amb les paraules estem cridats a donar raó de la nostra esperança. Ho hem de fer suaument i amb respecte; sense pretendre imposar la nostra veritat a la força, sinó com una proposta feta amb humilitat; sense retraure a ningú la seua falta de fe; sense fer patir a ningú per la veritat, sinó estant disposats a patir per ella, perquè aquesta és la prova més convincent del testimoni dels cristians. A l’actuar i parlar d’aquesta manera estem invitant a tots a conèixer el Senyor i a creure en Ell.

Aquest parlar de Crist al nostre món ho hem de fer tots: sacerdots, pares i mares de família, catequistes, professors de religió, educadors cristians. I hem d’aprofitar qualsevol circumstància: treball, vida familiar, relació amb xiquets i joves. En definitiva, sempre que vegem una ocasió en què l’Evangeli puga ser presentat com a resposta de salvació a les situacions en què es troben tantes persones.

Rebeu la meua salutació i la meua benedicció.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa