TRANSMETRE EL TRESOR DE LA FE (III) 28-09-2014

Ens referíem la setmana passada a un fet que ja es dóna en amplis sectors de la nostra societat: per a moltes persones de les nostres ciutats i dels nostres pobles el cristianisme és un fet totalment aliè a la seua vida, per la qual cosa desconeixen fins i tot els continguts més fonamentals de la fe. Aquestes són destinatàries d’un primer anunci de l’Evangeli. Tots estem convençuts de que per a elles l’anunci de Jesucrist pot ser quelcom totalment nou.

 

Aquest primer anunci de l’Evangeli dirigit a aquestes persones que viuen al marge de la fe i de l’Església, ha de partir del fet que moltes d’elles, amés de no conèixer Jesucrist, viuen en un ambient de desconfiança vers l’Església i la seua paraula. Són persones allunyades de la fe cristiana que viuen en una societat postcristiana i, sovint, anticristiana. Encara que el missatge de l’Evangeli pugui ser una novetat per a ells, no podem ignorar que per a la nostra societat occidental el cristianisme no és quelcom nou. És una cultura que vol superar el cristianisme i prescindir d’ell en la configuració de la vida de les persones. Aquesta mentalitat imperant en la nostra societat ha aconseguit sembrar en el cor de molts aquesta actitud de desconfiança vers l’Església, que provoca resistències per acollir el missatge de l’Evangeli.

 

La primera tasca que se’ns imposa i que, en certa manera és una condició prèvia per l’evangelització, és trencar la barrera de la desconfiança. Si no aconseguim despertar en el cor dels qui, convivint amb nosaltres estan allunyats de l’Església, una actitud de confiança positiva, l’evangelització es torna impossible. L’home d’avui no accepta una paraula que prové de persones o institucions en qui no confia. La confiança en qui m’adreça una paraula és la condició perquè jo pugui acollir eixa paraula com quelcom bo per a mi.

 

La nostra societat confiarà en l’Església si els cristians ens convencem que estem cridats a viure la nostra missió com un servei al nostre món. En el mode de viure la fe estem cridats a testimoniar el desig que tenim els cristians i l’Església de servir els homes i no de dominar-los. Per això, l’anunci de l’Evangeli ha de fer-se des d’una gran proximitat a les persones a qui va adreçat el missatge de Crist; haurà d’anar acompanyat d’una actitud de solidaritat i comunió amb aquells als que volem introduir en el coneixement del Senyor; haurà de partir d’un coneixement de la situació cultural i vital en la que es troben els homes del nostre món i haurà de fer-se des d’una comprensió de la seua situació vital. I aquestes actituds no són fruit d’una estratègia necessària en un món que no accepta imposicions de ningú, sinó que han de néixer d’una convicció profunda: si Crist no va vindre al món a ser servit, sinó a servir i donar la vida en rescat per molts, també l’Església ha de viure en el constant desig de servir els homes i evitar la temptació de voler-los dominar.

 

Estic convençut de que el Papa Francesc està aconseguint que molts recuperen la confiança en l’Església, precisament perquè viu aquestes actituds amb una autenticitat i una veritat que tots perceben. Que nosaltres puguem seguir també eixe camí.

 

Rebeu la meua benedicció.

 

 + Enrique Benavent Vidal

Bisbe de Tortosa

X