TRANSMETRE EL TRESOR DE LA FE (I) 14-09-2014

Després del parèntesi de l’estiu, en el que la vida quotidiana es paralitza, iniciem un nou curs. En les comunitats parroquials prompte començarem les activitats de la catequesi i dels distints grups pastorals. Aquesta circumstància pot ser una bona ocasió perquè reflexionem sobre la problemàtica de la transmissió de la fe en el moment actual.

En finalitzar l’any de la fe, que havia estat convocat pel papa Benet XVI i va cloure sota el pontificat del papa Francesc, els bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya, vam publicar un breu document que ha passat desapercebut per als Mitjans de comunicació social. Malgrat això, crec que és un text interessant perquè ens pot ajudar a realitzar millor la missió essencial que, com a cristians i com a Església, estem cridats a viure en les circumstàncies actuals.

El silenci dels mitjans davant d’aquest text és un fet que ens ha de fer pensar als cristians. Quan l’Església o algun bisbe es pronuncia sobre qüestions que moltes vegades només col·lateralment tenen relació amb la seua missió, aquestes declaracions solen tindre sovint un gran impacte mediàtic. Quan els cristians ens centrem en l’essencial del que ha de ser el nostre testimoni i del que volem oferir al món, quasi sempre passem desapercebuts. Estem davant d’una situació paradoxal: allò que per a nosaltres és més important és el que sovint menys interessa. I allò més essencial de la missió de l’Església és anunciar Jesucrist perquè els homes el coneguen i arriben a creure en Ell i a estimar-lo.

Quan ens disposem a reprendre les activitats catequètiques, apostòliques i educatives en els nostres col·legis i parròquies, no hem de perdre de vista la situació cultural i religiosa en què ens trobem. Els bisbes ho hem expressat amb claredat en el document al qual m’he referit: “Avui, per a l’Església, la missió evangelitzadora no és fàcil. “El tresor de la fe” (1Tim 6,14), estimat i viscut per tants cristians del nostre país, és desconegut o abandonat per altres i, a vegades, amb indiferència o fins i tot escarnit d’alguns” (n. 3). La secularització i la descristianització d’amplis sectors de la nostra societat han debilitat el sentit religiós de moltes persones.

Aquesta situació condiciona la vida de l’Església no sols en l’àmbit parroquial o educatiu, sinó també en les famílies cristianes, perquè és una font de perplexitats i sofriments: Quants pares pateixen quan comproven que no han aconseguit transmetre la fe als seus fills? Quants catequistes experimenten que els seus esforços no tenen el fruit que ells desitjarien? Quants educadors viuen dia a dia les dificultats per transmetre als seus alumnes uns valors que els ajuden a edificar la seua vida? En el n. 4 del document Transmetre el tresor de la fe, els bisbes hem al·ludit a aquestes dificultats: “Pares i mares de família, educadors i catequistes…, nosaltres mateixos, no sols palpem la dificultat de transmetre la fe, sinó que a més ens preguntem què és el que no hem fet prou bé”.

Ara bé, la constatació de la situació i de les dificultats, no és per a caure en el pessimisme, sinó per a ser conscients del món en què ens movem i afrontar la nostra missió amb esperança i amb un ànim renovat.

Rebeu la meua salutació i la meua benedicció.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa