TOTS QUEDAREN PLENS DE L’ESPERIT SANT 28-05-2023

En una primera fase de la Història de la Salvació apareix l’Esperit Sant com un do de Déu excepcional que només posseeix Moisès i per això sospira dient: Tant de bo el Senyor donés a tots els seu Esperit (Nm 11,4s).

Més endavant, al s. IV aC., Déu promet mitjançant el profeta: Abocaré el meu Esperit sobre tothom (Jl 3).

Aquesta gran promesa de Déu es fa realitat quan es trobaven tots junts en un mateix lloc per celebrar la Pentecosta i tots quedaren plens de l’Esperit Sant.

Originàriament, a Pentecosta (o Festa de les Setmanes), els jueus donaven gràcies a Déu per les collites; però ja al s. II aC. l’acció de gràcies era pel gran do de l’Aliança que els va convertir en el Poble Elegit de Déu.

La Pentecosta cristiana arrela en la repetida Promesa de Jesús: Sereu batejats en l’Esperit Sant (Ac 1,5). La Promesa respon a la dificultat radical dels qui, responent a la crida divina, volen creure en Jesús de Natzaret com l’únic Salvador nostre: Ningú no pot confessar que Jesús és el Senyor si no és per un do de l’Esperit Sant (1Cor 12,3).

Creure i confessar que Jesús és el Senyor és molt més que dir-ho amb els  llavis. Per això diu Jesús, exhortant els apòstols abans de l’Ascensió: Quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a Judea, a Samaria i fins a l’extrem de la terra  (Ac 1,8).

Aquest testimoniatge vital reclama força divina, perquè l’encàrrec rebut (ser testimonis vius de Crist) supera les capacitats de l’esforç humà.

Jesús ho explicita: Com el Pare m’ha enviat, també Jo us envio a vosaltres. Amb una “missió” que en realitat no nomes s’assembla a la de Crist sinó que té el mateix fi: apropar visiblement a tothom l’amor misericordiós de Déu.

El Senyor, abans d’encomanar-los la missió, els diu: Pau a vosaltres. Així la missió rebuda ve precedida per la garantia renovada de l’amor de Déu que té en la pau un dels seus fruits més preuats.

Els carismes o gràcies de l’Esperit són diversos però tenen tots una sola font, l’Esperit Sant que distribueix els seus dons a cadascú tal com vol, complementant-se  perfectament diversitat i unitat en la seva obra. L’accent en subratllar la única font es contraposa a l’evidència de la diversitat dels carismes: expressar-se en saviesa, guarir, profecia, discerniment…  

Els carismes reben noms diversos: “dons”, perquè són regals de Déu (Què teniu que no hàgiu rebut? I si ho heu rebut, per què us en glorieu? 1Cor 4,7);  “miracles”, perquè són accions poderoses de Déu; “serveis”, perquè no són pel lluïment del carismàtic sinó que han de servir al bé de tots.

No hi ha concentració de carismes en uns pocs privilegiats sinó distribució de les manifestacions de l’Esperit a cadascú en bé de tots. Ningú resta desheretat.

El missatge insistent del Papa Francesc recordant que la sinodalitat és el nom més profund de l’Església es basa en la més clàssica i autèntica visió teològica de sant Pau: Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats vers un sol Esperit per a “ser” un sol cos: amb una identitat que no construïm nosaltres sinó que ens ve regalada en el Baptisme.

En aquesta solemnitat de Pentecosta celebrem el Dia de l’Apostolat Laical i de l’Acció Catòlica. No és una “campanya” més: és el record i la celebració compromesa d’una veritat fonamental per l‘Església de Crist.

Parlant en propietat, hem de dir que l’Església no “és” sinó que “som”!: no és una realitat aliena a nosaltres sinó que de debò tots som l’Església de Crist.

Que també la Jornada de Comunicacions Socials revifi en les nostres Comunitats eclesials l’ús evangelitzador dels mitjans de comunicació social.

José-Luis Arín Roig
Administrador Diocesà

 

Escoltar:

Descarregar:

X