TESTIMONIS DEL RESSUSCITAT 01-04-2018

Quan meditem els relats evangèlics dels esdeveniments pasquals, generalment ens solem fixar en les circumstàncies que envolten les aparicions del Ressuscitat, en la situació espiritual en la que es trobaven els personatges que viuen aquests esdeveniments o en el procés pel qual cadascun d’ells va sent recuperat per a la fe. Poques vegades ens adonem que tot comença amb un anunci: el primer que van escoltar, tant les dones que havien anat a visitar el sepulcre, com els deixebles, va ser l’anunci de la resurrecció.

Els evangelis de Mateu, Marc i Lluc ens narren que varen ser uns personatges amb vestits refulgents els primers que van anunciar a les dones que aquell a qui cercaven havia ressuscitat (Mt 28, 6; Mc 16, 6; Lc 24, 6), i que immediatament els van ordenar: “aneu de seguida a dir als seus deixebles: «Ha ressuscitat d’entre els morts i ara va davant de vosaltres a Galilea»” (Mt 28, 7; Mc 16, 7). Les dones, després d’escoltar aquesta bona notícia, sense haver vist encara al Senyor “van córrer a anunciar-ho als deixebles” (Mt 28, 8); “van anunciar tot això als Onze i als altres” (Lc 24, 9). A mesura que va difonent-se la notícia el cor de tots es va preparant per a l’encontre amb el Senyor. Per això, quan les dones, plenes d’alegria van a anunciar la bona notícia de la resurrecció, estan vivint la pasqua; estan preparant el cor dels apòstols per trobar-se amb el Senyor i poder reconèixer-lo. Podem imaginar que sense eixe anunci previ el desconcert i la por s’haurien apoderat d’ells en trobar-se amb el Ressuscitat. Elles mateixes, abans de trobar-se amb el Senyor, van haver d’escoltar l’anunci pasqual d’aquells personatges que estaven en el sepulcre.

Quasi dos mil anys després d’aquell primer Diumenge de Pasqua, la notícia continua difonent-se per tot el món. Si ho contemplem fredament és un fet sorprenent: des d’aquell sepulcre buit, un missatge que en un primer moment va ser considerat “un deliri” (Lc 24, 11) pels mateixos apòstols, segueix ressonant com una bona notícia per a tota la humanitat; és sorprenent que al llarg de tants segles, l’anunci pasqual haja tocat el cor de tants creients que s’han trobat amb Jesucrist i han vist com en la seua vida s’obrien nous horitzons d’esperança; és sorprenent pensar que la força d’aquest anunci no es fonamentava en la saviesa humana, ni en el poder o la influència social que pogueren tenir aquells primers testimonis. La força transformadora està en l’anunci mateix.

Per als cristians del segle XXI Pasqua és la festa de la nostra fe; la celebració que ens omple d’esperança i ens anima a seguir anunciant a tots la bona notícia de què en Crist es troba la vida. Encara que semble que aquest missatge no l’interessa al món, no oblidem que la seua força no depèn de nosaltres. A nosaltres ens correspon seguir anunciant-lo, seguir sent testimonis del Ressuscitat.

Feliç Pasqua a tots.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa