TAMBÉ NOSALTRES HEM DE DONAR LA VIDA PELS GERMANS 09-02-2014

El diumenge que ve celebrarem la XXII jornada mundial del malalt. La malaltia és una experiència que sovint es fa present en la nostra vida. Tots tenim coneguts, amics, familiars, persones estimades que han passat o estan passant per la prova de la infermetat. Com a cristians sabem que no podem romandre indiferents davant de qui està travessant la prova del dolor. El Senyor Jesucrist es compadia dels malalts i els obria horitzons d’esperança en les seues vides.

Quan apareix en la nostra vida la malaltia immediatament sorgixen els interrogants existencialment més forts. La fe, l’esperança i la caritat es posen a prova: Es pot confiar en Déu en el moment del dolor? Es pot mantindre viva l’esperança? La malaltia és un signe de que Déu no m’estima? Són les preguntes fonamentals en la relació de l’home amb Déu. El sofriment del malalt no és únicament un sofriment físic. És també una prova existencial.

La celebració de la jornada mundial del malalt ha de ser una ocasió perquè els sacerdots i les comunitats cristianes revisem aquest aspecte tan important en la vida pastoral. El Papa, dirigint-se als malalts els ha dit en el missatge d’aquest any: “Estimats malalts, l’Església reconeix en vosaltres una presència especial de Crist que sofreix” (n.1). Aquestes paraules constituïxen una invitació a mirar el malalt com algú que està especialment unit a Crist, perquè dins del seu sofriment està el sofriment de Crist, que du amb ell el pes del dolor i li revela el sentit de la malaltia. El malalt no està sol en el seu sofriment. La fe el du a viure la malaltia com a membre del cos de Crist. En les nostres parròquies, està cuidada especialment l’atenció pastoral als malalts o les coses “urgents” que cal fer ens porten a deixar-los en un segon pla de les nostres preocupacions i activitats?

Aquesta jornada ens ha dur a cadascú de nosaltres a preguntar-nos si ens acostem amb tendresa als qui necessiten atenció, si els portem esperança i el somriure de Déu que tant necessiten en la seua situació. María, sempre atenta a la veu de Déu i a les necessitats dels seus fills, es va oblidar de si mateixa per anar a visitar la seua cosina Isabel. Ella és la mare dels malalts i de tots els qui patixen. Que Ella ens il·lumine i ens ajude a estar prop dels qui estan més necessitats del consol de Déu.

Que el Senyor ens beneïsca a tots amb la seua pau.

Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa