SURT DE LA TEUA TERRA 16-10-2016

Diumenge que ve celebrarem en tota l’Església el dia del Domund. Aquesta jornada va ser instituïda pel Papa Pius XI l’any 1926, a fi de sensibilitzar tots els catòlics en la necessitat de recolzar l’anunci de l’Evangeli entre aquells que no coneixen Jesucrist, d’ajudar a les noves esglésies que anaven sorgint en els països de missió i de despertar la consciència missionera en tot el Poble de Déu. Després de 90 anys de celebració hem d’agrair a Déu els fruits que ha produït aquesta jornada anual: un major coneixement de l’activitat dels missioners; la convicció que la missió no és quelcom que afecte únicament els religiosos, religioses o sacerdots, sinó a tots els batejats; la presència cada vegada més nombrosa dels laics en les missions; la cooperació econòmica i espiritual dels catòlics amb els missioners, etc…

La celebració del Domund ha tingut també un efecte positiu no sols dins de l’Església, sinó també en la societat europea: gràcies al coneixement del treball dels missioners i missioneres, Europa s’ha sensibilitzat davant dels problemes i situacions de molts pobles que abans ens quedaven molt llunyans. Estic convençut que l’Església Catòlica ha obert els ulls del vell continent a les necessitats dels països més pobres, que generalment coincideixen amb aquells on l’Evangeli encara no s’havia anunciat. El Domund està en l’origen del sentiment de solidaritat amb els pobles més necessitats del nostre món, que avui és present en amplis sectors de la nostra societat.

El lema d’enguany (Surt de la teua terra) està en sintonia amb la insistència del Papa Francesc en què siguem una Església en sortida. La missió implica eixir de la pròpia terra per obrir-se a l’ample horitzó del nostre món, a fi d’anunciar l’Evangeli. Es tracta d’un eixir, és a dir, d’un deixar tot allò que ens dóna confiança i seguretat, per anar a anunciar l’Evangeli i ajudar a altres esglésies i comunitats cristianes més necessitades que les nostres. Eixe sortir de la pròpia terra implica sacrificar les comoditats, renunciar a moltes de les coses que fan confortable la nostra vida, allunyar-se de les persones a qui ens sentim units per vincles d’amistat i afecte.

Qui surt arrisca. Quan hem conegut algun missioner, hem pogut constatar que no van a llocs on es viu millor. La seua vocació els porta a viure pobrament entre els pobres, a assumir certs hàbits de vida que en els nostres països estan superats, a obrir-se a noves cultures i costums que no són els nostres. I tot això ho fan no per a ells mateixos, sinó pel desig d’anunciar a Jesucrist i posar-se al servei dels germans. Qualsevol persona de bona voluntat no pot més que admirar-se davant del testimoni de tants cristians i cristianes que amb generositat han entregat la seua vida en terres llunyanes al servei de l’Evangeli i dels més pobres.

La missió és una obra de tots els batejats en comunió amb el Papa. Per això, vos demano que siguem generosos en el nostre suport econòmic a l’activitat missionera de l’Església, coordinada pel Sant Pare a través de les Obres Missionals Pontifícies, i que en la catequesi i en les nostres parròquies fomentem el sentit missioner.

Amb la meua benedicció i afecte.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa