SOLIDARITAT EN L’ESGLÉSIA 09-11-2014
Diumenge que ve celebrarem a la nostra diòcesi la jornada de germanor. El lema d’enguany ens anima a la col·laboració amb les nostres parròquies. L’Església, i en ella cada comunitat cristiana, es construeix sobre la col·laboració de tots. Una col·laboració que ha de viure’s en tots els nivells: el compromís pastoral, la participació en la litúrgia, la responsabilitat en les activitats organitzades per la parròquia i també la col·laboració en el sosteniment econòmic de l’Església.
La parròquia és el punt de referència concret per a molts cristians a l’hora de viure la pròpia fe, de celebrar els sagraments, d’alimentar-nos de la paraula de Déu. En la parròquia l’Església es fa propera a les persones i en ella ens integrem en el Poble de Déu. Per això els cristians hem de sentir un gran afecte cap a la nostra parròquia concreta, perquè és l’instrument de la proximitat del Senyor a les nostres vides en els sagraments i en la Paraula, i l’àmbit més proper de vida comunitària i eclesial.
Però la parròquia no és ni pot ser una realitat tancada en si mateixa. L’Església Diocesana, presidida pel Bisbe en comunió amb el Successor de Pere, és la que té tots els elements constitutius de l’Església. Al bisbe correspon l’atenció de totes les comunitats cristianes i el deure de procurar que totes elles puguen accedir als mitjans que es necessiten per a l’evangelització. I açò perquè no totes les parròquies són iguals. En la nostra diòcesi hi ha parròquies molt distintes les unes de les altres. Hem d’evitar que les diferències arriben a convertir-se en desigualtats.
D’altra banda, no hem d’oblidar també que la diòcesi té unes estructures que estan al servei de totes les parròquies: els organismes de la cúria i les delegacions pastorals, que tenen com a meta animar i obrir camins a les activitats pastorals de les distintes realitats eclesials que trobem en la nostra diòcesi. Aquestes estructures estan al servei de tots i són molt importants, perquè ens ajuden a créixer en el sentit de pertinença a l’Església.
Per a créixer en aquesta comunió eclesial se celebra tots els anys la jornada de germanor. No basta sentir-se membre d’una parròquia. Ens sentim, sobretot, membres de l’única Església de Crist, que es concreta en totes les esglésies particulars presidides pel bisbe. Per això, aquesta jornada, amés de recordar-nos el compromís de contribuir al sosteniment de l’Església, ens anima també a ser solidaris amb la diòcesi i amb les altres comunitats cristianes, especialment amb aquelles que, pel nombre reduït de feligresos o per una situació conjuntural, poden estar necessitades de la solidaritat de tots.
En l’Església intentem administrar amb responsabilitat els béns, conscients que no són nostres, sinó de tots els cristians. Intentem també arribar a les persones més necessitades. Que el Senyor us pague la vostra generositat.
Amb el meu afecte i la meua benedicció.
+ Enrique Benavent Vidal.
Bisbe de Tortosa