SOLEMNITAT DEL COS I LA SANG DE CRIST 03-06-2018

El Concili Vaticà II ensenya que l’Església “viu i creix de l’Eucaristia”. Darrere d’aquesta afirmació hi ha una convicció fonamental: ella no té vida per si mateixa, sinó que rep la vida de Crist. Ell s’ha quedat amb nosaltres perquè sense la seua presència l’Església no creixeria ni en nombre ni en la santedat dels seus membres. Aquest és el motiu pel qual l’Eucaristia forma part de la vida quotidiana de l’Església. Avui dediquem una festa en honor d’aquest admirable Sagrament, per a recordar-nos i recordar a tots que no hem de deixar d’admirar-nos de la grandesa del que ací es conté.

Les persones tendim a menysvalorar els xicotets gestos que formen part de la nostra vida ordinària. Però si ho pensem bé són els més importants: tots els dies ens alimentem, ens relacionem amb aquells que són importants per a nosaltres, estudiem, treballem, etc… Sense l’ordinari no podríem viure. Els esdeveniments extraordinaris són pocs i ens ajuden a afrontar millor el dia a dia. Avui proclamem que el que sosté la nostra fe i la nostra vida en el camí cap al cel és aquest Sagrament, i que és també el més valuós que podem oferir al nostre món, ja que en Ell es troba tot el bé espiritual de l’Església, que és Crist, nostra Pasqua.

El ritu més característic d’aquesta solemnitat el constitueix la solemne processó que recorre els carrers dels nostres pobles i ciutats. És també un gest molt expressiu del que és l’Església: som un poble que camina pel món alegre i confiat, perquè ens sentim acompanyats pel Senyor i açò ens infon seguretat i confiança. L’important de la processó no és que acompanyem al Senyor, sinó que Ell ens acompanya a nosaltres. Per això, encara que siguem pocs i visquem la fe en un món de vegades tan allunyat de Déu, estem contents, perquè Ell no ens abandona: ve amb nosaltres i camina al nostre costat.

La processó té un segon significat: Crist vol arribar a tots, i no únicament als qui participem habitualment en l’Eucaristia. Per a tots té una paraula:

  • Als qui s’han allunyat d’Ell, els diu: veniu, la taula està parada
  • Als cansats i afeixugats els diu: veniu a mi els qui esteu cansats i abatuts, i jo us faré reposar
  • Als qui no troben una orientació en la seua vida els diu: jo sóc el camí
  • Als qui tenen set d’un món millor els diu: veniu a mi tots els assedegats
  • Als qui tenen fam i set de justícia, els diu: jo sóc el Pa de Vida
  • A tots ens diu: jo sóc la vida.

Demanem al Senyor que no siguem indiferents a aquesta invitació que ens fa a participar en el banquet del seu cos i de la seua sang.

Amb la meua benedicció i afecte,

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

X