SOBRE LA DISTRIBUCIÓ DEL CLERGAT DIOCESÀ (i III) 27-07-2025
AMB COR OBERT I ESPERANÇAT: L’ESPERIT ENS GUIA
Estimats germans i germanes:
Quan un bisbe s’asseu amb els mossens d’un arxiprestat per escoltar el fruit de la seva pregària i reflexió, l’Església es fa sinodal d’una manera molt concreta. Això és el que hem viscut, arxiprestat rere arxiprestat, en aquest discerniment sobre la distribució del clergat, i vull compartir amb tots vosaltres l’agraïment profund i sincer que neix del cor d’un pastor que ha vist bategar la fe viva dels preveres i diaques de la nostra diòcesi tortosina.
Aquest treball no ha estat fet des de la pressa, sinó des de la pregària. No ha estat un càlcul estratègic, sinó un acte de confiança, amb cor obert i esperançat en l’Esperit Sant, que ens precedeix i ens guia, com a comunitat de batejats, a discernir junts com continuar anunciant l’alegria de l’Evangeli essent una Església més sinodal i més missionera.
El document de treball i el qüestionari, titular La distribució del clergat diocesà en clau vocacional, de missió i confiança en Déu -que podeu trobar accedint al web del bisbat (bisbattortosa.org)-, les reunions i les trobades personals amb el bisbe, han estat ocasions per reviure, en el cor, les promeses sacerdotals que renovem cada any a la Missa Crismal. Han estat espais per retrobar la fraternitat, per escoltar-nos amb confiança i per obrir-nos junts al que Déu vol fer amb nosaltres. I tot això, sense obviar que també patim algunes dificultats del present: el cansament davant la manca de fruits pastorals, la dispersió degut a tantes responsabilitats i tants fronts pastorals a atendre, o fins i tot l’aïllament que, de vegades, es fa sentir. Tanmateix, en lloc de caure en lamentacions estèrils, hem constatat que l’evangelització no depèn només del nombre de diaques i preveres, sinó de la qualitat espiritual de les nostres comunitats, de la força del testimoni, de la centralitat de la Paraula de Déu i de l’Eucaristia, del compromís amb els més pobres i marginats, els predilectes del Senyor.
En les reunions arxiprestals dels mossens s’ha vist clar que la distribució del clergat no pot consistir simplement en confiar la cura pastoral de més parròquies i comunitats a cadascun. El menor nombre de mossens pot esdevenir una ocasió per centrar la missió en allò que és essencial en la vida dels ministres ordenats. Aquesta situació ens està impulsant a un treball cada vegada més interparroquial i amb major coordinació arxiprestal, comptant amb un treball corresponsable per part de membres de vida consagrada i de laics i laiques, intentant oferir “tot per a cada parròquia però no necessàriament a cada parròquia”, ajudats per unes prioritats diocesanes fruit de les aportacions rebudes arran del qüestionari proposat a l’instrument de treball Caminem junts plens d’esperança. La síntesi de totes les aportacions rebudes va ser publicada el diumenge de Pentecosta i la podem trobar accedint també al web del bisbat.
Aquest camí el fem junts, no pas sols, no pas com a franctiradors, sinó amb els germans i sobretot amb el Senyor: Ell és amb nosaltres. Ens ho diu Ell mateix: “Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món” (Mt 28,20). I és des d’aquesta certesa que, com a mossens i com a comunitat cristiana, podem caminar amb cor obert i esperançat. No som els protagonistes del camí. El protagonista és l’Esperit Sant. I nosaltres, humils servents sense cap mèrit, fem només el que havíem de fer (cf. Lc 17,10) tot “servint el Senyor -i els germans i germanes- amb alegria” (cf. salm 99,2).
† Sergi Gordo Rodríguez
Bisbe de Tortosa
