S’HA REVELAT LA BONDAT I L’AMOR DE DÉU 23-12-2018

Amb l’alegria que neix de la fe celebrem un any més la festa de Nadal. En la Missa de la mitjanit se’ns anuncia aquest esdeveniment com un fet joiós: una llum ha brillat sobre la nit d’aquest món; les portes de l’esperança s’han obert a una humanitat que vivia amb l’horitzó tancat. Nadal és Evangeli, és bona notícia per a tots els homes. Si, com diu Sant Agustí, evangelitzar és anunciar a tothom que Crist ha vingut al nostre món, avui volem que eixa bona notícia ressone per tot arreu, especialment en els cors d’aquells que, humanament parlant, no tenen cap motiu per viure en l’esperança.

Amb Crist ha vingut la pau. Sant Lluc ens diu que Jesús va néixer en temps de l’emperador August, qui va pacificar l’imperi i, per això, es va designar a si mateix com a “salvador”. Crist va ser anunciat per l’àngel als pastors com el verdader Salvador: “Avui ens ha nascut un Salvador, que és el Messies, el Senyor”. Aquesta és la gran alegria per a tot el poble. El xiquet que ha nascut en un estable, que no té poder humà, que ha entrat en la nostra història en la més extrema pobresa, tan diferent en tot a l’emperador August, és el Salvador, el que ha portat al món la vertadera pau.

La pau d’August, que pareixia definitiva, era en el fons fràgil, com ho és la pau de les grans potències i dels poderosos. Una pau imposada per la força, pels exèrcits, pel poder, no és verdadera. L’autèntica pau és obra de la justícia i fruit de l’amor, i només pot aconseguir-se si les persones som renovades en el fons del nostre cor. Si ens trobem amb el Senyor i ens deixem transformar per Ell, aconseguirem la pau i treballarem sense por perquè sigui una realitat en el món. L’adveniment de Crist és l’adveniment de la pau.

Després de l’anunci als pastors, la legió dels àngels canta: “Gloria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes que estima el Senyor”. La glòria de Déu és la pau en la terra i la pau glorifica Déu. La celebració del Nadal és una invitació a què nosaltres els cristians ens preguntem si hem conegut realment a Crist. Si som instruments de la seua pau en les nostres famílies, en la nostra societat, en l’Església…, estem mostrant que l’hem conegut i donant glòria a Déu.

En Jesús Déu se’ns mostra en el seu verdader ser. En la carta a Titus se’ns anuncia: “S’ha revelat l’amor de Déu, que vol salvar tots els homes” (Tt 2, 11); “S’ha revelat la bondat de Déu, salvador nostre, i l’amor que ell té als homes” (Tt 3, 4). En eixe xiquet descobrim la bondat d’un Déu que no vol imposar-se en els nostres cors pel camí de la por, sinó pel camí de l’amor. En un sermó del dia de Nadal, un monjo de l’Edat Mitjana comentava així el signe del xiquet en bolquers i posat en la menjadora: “Temeu el Senyor dels àngels, però estimeu-lo petit; temeu el qui regna en el cel, però estimeu-lo gitat en una menjadora”. El xiquet que neix a Betlem és el Senyor dels àngels, és el Senyor de la majestat, és el qui regna en el cel, però sap que si es manifestés únicament en el seu poder, no l’estimaríem. Per això se’ns mostra petit, indefens i pobre: per despertar en nosaltres l’amor a Ell.

Bon Nadal a tots.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa