SETMANA SANTA, MEMORIAL D’ACTUALITZACIÓ 02-04-2023

D’una forma més intensa que mai, a Setmana Santa som cridats no només a recordar el que Jesús va viure a la ciutat de Jerusalem fa ja molts anys sinó a reviure-ho fent-ne memorial d’actualització al nostre temps i circumstàncies.

El gest didàctic de Jesús entrant a Jerusalem muntat humilment en un ase és la posada en escena de la profecia de Zacaries (9,9): Ciutat de Sió, el teu rei fa humilment la seva entrada muntat en una somera, en un pollí, fill d’un animal de càrrega.

Presentar l’escena com entrada triomfal és desafortunat perquè no reflecteix la realitat de l’esdeveniment. Jesús, el Messies, sí és amo i senyor, però exerceix el senyoriu procurant-se no un cavall (animal de poderosos i per a la guerra) sinó un pollí (animal dels senzills i per a la feina).

Aclarit el caràcter humil del Messies Jesús, la gent pot estendre els mantells pel camí en senyal d’homenatge i aclamar la seva reialesa: Hosanna al Fill de David. Beneït el qui ve en nom del Senyor!

Aclamació que xoca amb el fet que també a Jerusalem, referint-se al mateix Jesús, pocs dies després el poble cridarà: Fora! Crucifica’l! Tot un avís pels qui avui aclamem joiosos: Hosanna al Fill de David! Beneït el qui ve en nom del Senyor!: No reneguem, germans, de l’aclamació d’avui!

A Setmana Santa proclamem i meditem dues visions de la Passió: Diumenge de Rams, amb l’evangelista Mateu, meditem la Passió de Jesús vista més aviat com l’obra del Pecat en què Jesus n’és la víctima.

És la víctima de les insídies del Maligne i paradoxalment és el protagonista  del Pla Redemptor de Déu perquè, essent de categoria divina, es va fer no res i s’abaixà fins acceptar una mort de creu (Fl 2,6s).

El Dijous Sant celebrem la Pasqua cristiana en clau d’agraïment al seu triple regal testamentari: la Institució de l’Eucaristia, Memorial de l’amor del Senyor; la Institució del Sacerdoci Ministerial al servei d’un Poble de germans; el Manament de l’Amor com a proposta suprema per a tothom qui vulgui seguir les petjades del Mestre Jesús.

No perdem la memòria agraïda de l’amor de Déu! Perquè de la memòria en ve l’agraïment i d’aquest l’obediència fidel; però de l’oblit en ve el desagraïment i d’aquest, la desobediència infidel.

L’any 55 (data de redacció de 1Co), en el testimoniatge més antic que tenim del Sant Sopar, sant Pau recorda als germans de Corint que els ha transmès una tradició que ve del Senyor i que la Comunitat celebra cada diumenge (1Co 16,2). La tradició del Memorial eucarístic, arrelada en el mateix Jesús, és ferment de vitalitat eclesial des de bon començament.

El Divendres Sant, amb l’evangelista Joan, meditem la Passió des de l’òptica del Pla de Déu. La visió teològica de Joan sobre la Passió de Jesús destaca tres grans veritats: a) la mort de Jesus és la prova suprema del seu amor fins l‘extrem perquè ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus estimats (15,13); b) la Passió es la culminació de tot un estil de vida de qui, havent estimat els seus que eren al món, els estimà fins l’extrem (13,1); c) la Passió i Mort és opció lliurement assumida per Jesús que pot dir: La vida ningú no me la pren. Soc Jo qui la dono lliurement (10,18).

Per això en la Celebració de la Mort de Jesús del Divendres Sant és quan adorem la Creu com el lloc i moment en què l’amor del Senyor arribà al cim: Besar la Creu de Crist és estimar agraïts l’amor que Déu ens hi demostrà en ella.

Visquem santament el memorial d’actualització que sobretot la Litúrgia ens ofereix aquests dies sants tot pregant esperançadament a l’espera de cantar l’Al·leluia de la Resurrecció.

José-Luis Arín Roig
Administrador Diocesà