SETMANA SANTA 25-03-2018

Amb el Diumenge de Rams en la passió del Senyor comencem la celebració de la Setmana Santa. Durant aquests dies la religiositat es percep de manera especial en els carrers dels nostres pobles i ciutats: les processons o les representacions de la passió fan visible el misteri de la Creu, i ens conviden a mirar amb ulls de fe i d’amor a eixe Jesús que va lliurar la vida per nosaltres. Desitge que les meues paraules d’aquesta setmana us ajuden a contemplar amb mirada creient al Crucificat. Per això us convido a adonar-vos de dos detalls que trobem en la narració de la passió segons Sant Joan, que escoltarem en la celebració litúrgica del Divendres Sant.

L’interrogatori de Pilat a Jesús és d’un gran dramatisme, perquè revela la contradicció interna que està vivint el procurador romà. Està segur de la innocència de Crist i vol convèncer als jueus. Com aquests no han entrat en el pretori per no incórrer en impuresa, Pilat està constantment eixint a parlar amb ells i entrant a interrogar a Jesús. Surt per convèncer-los de la innocència de Crist i cada vegada entra més pressionat per condemnar-lo.

En la tercera eixida treu a Jesús, el mostra al poble i el presenta amb aquestes paraules: “Ecce homo [Aquí teniu l’home]” (Jn 19, 4). En la cinquena el torna a traure i diu als jueus: “Ecce Rex vester [Aquí teniu el vostre rei]” (Jn 19, 14). Sense saber-ho, Pilat els ha indicat la identitat profunda del Senyor.

Jesús és l’home perfecte, i així se’ns mostra en la passió. La perfecció de la seua humanitat s’ha manifestat en la seua manera de viure i es demostra en el moment de morir. Va passar pel món fent el bé; no va venir a ser servit, sinó a servir i donar la vida en rescat per molts; va estimar als seus que estaven en el món. L’hora de la mort no el porta a enfonsar-se, ni a deixar d’estimar i fer el bé. La seua coherència va arribar fins al final. En aquest moment descobrim el que és un home perfecte, que ens mostra a tots el camí de la vertadera humanitat.

Jesús és el rei. Ell mateix ho ha confessat davant Pilat (Jn 18, 37). Però el seu regne, a diferència dels d’aquest món, no se serveix de la violència, sinó que es realitza pel testimoniatge que Ell ha donat de la veritat. La veritat s’oposa a la violència i Jesús mai va cedir a la temptació d’imposar la veritat per la força, sinó que es va mantenir fidel fins a la mort en el testimoniatge per la veritat. Qui mai va voler fer patir a ningú per la veritat, per ella va acceptar la mort. Per això és el nostre rei.

Queda quelcom que Pilat no va dir, però que els cristians hem d’anunciar aquests dies: l’home-rei és també el “ecce Deus”. Aquests dies anunciem: “Heus ací a Déu”. En el Crucificat descobrim el vertader rostre del Déu que és amor, se’ns manifesta que el seu poder no és força per condemnar sinó capacitat immensa d’estimar. I aquesta és la raó més profunda de la nostra fe: creiem en un Déu que ens ha estimat molt més del que podem imaginar i del que ens mereixem.

Que visquem aquests dies prop del Senyor.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa