«Senyor, què vols de mi?»: una invitació a escoltar i discernir la crida de Déu
- El bisbe de Tortosa recorda que la vocació no es limita al sacerdoci o a la vida consagrada, sinó que tota vida cristiana és una vocació
- Llegeix la xerrada de Mons. Sergi Gordo sobre el discerniment: https://www.bisbattortosa.org/wp-content/uploads/2026/09/2026-07-03-TROBADA-DISCERNIMENT-VOCACIONAL.pdf
(18-09-2026) El Bisbat de Tortosa continua aprofundint en l’acompanyament espiritual i vocacional, la prioritat evangelitzadora principal del nou curs pastoral. En aquest marc, la trobada de discerniment vocacional «Oberts a la crida», celebrada el passat 3 de juliol al Seminari Diocesà de Tortosa, va oferir als participants un espai de convivència, pregària i reflexió al voltant d’una pregunta fonamental: «Què vol Déu de mi?».
«Déu continua cridant. Però… sabem escoltar?» Amb aquesta pregunta es pot resumir el nucli de la reflexió del bisbe Sergi Gordo en el marc d’aquesta jornada. Una reflexió que posa de manifest la importància d’aprendre a escoltar Déu i a llegir la pròpia vida per descobrir la vocació a la qual cadascú és cridat.
En una societat amb moltes possibilitats, però també amb moltes pors i inseguretats davant les decisions, el discerniment convida a anar més enllà de la pregunta «què vull fer?» per plantejar-se «què vol Déu de mi?». La vocació, recorda el bisbe, no es limita al sacerdoci o a la vida consagrada. Tota vida cristiana és una vocació i la primera crida és a la santedat. Aquesta crida es concreta després en formes diverses de vida i de servei: el matrimoni, el sacerdoci, la vida consagrada, la missió, la dedicació professional o el compromís amb els altres.
Què és el discerniment?
Discernir no consisteix simplement a escollir entre diverses opcions, sinó a aprendre a mirar la realitat amb els ulls de Déu. Per això cal temps, pregària, silenci i humilitat. El lloc privilegiat del discerniment és el cor, entès com el centre de la persona, on es troben els desitjos, les pors, les ferides i les esperances. Aprendre a reconèixer aquests moviments interiors permet distingir allò que porta a una major llibertat, esperança, alegria i capacitat d’estimar.
En aquest camí, el bisbe destaca també la importància de l’acompanyament. No es tracta que una altra persona decideixi per nosaltres, sinó de comptar amb algú que ens ajudi a veure allò que potser nosaltres mateixos no sabem reconèixer. La reflexió subratlla igualment que la crida de Déu no exigeix tenir-ho tot clar ni disposar de totes les garanties. La fe és confiar i caminar amb Jesucrist, sabent que Déu respecta la llibertat i acompanya també els nostres passos.
«Senyor, què vols de mi?» és, finalment, la pregunta que el bisbe Sergi proposa deixar oberta. Una pregunta que no compromet a tenir immediatament una resposta, però que pot obrir un camí: pregar, escoltar, deixar-se acompanyar i confiar que «el Senyor no deixa mai sense resposta un cor que el busca sincerament».
