SENYOR, QUÈ MANEU QUE FAÇA JO? 15-03-2015

Diumenge que ve, després de la solemnitat de Sant Josep, celebrarem en la nostra diòcesi el dia del Seminari. La realitat del nostre seminari, com la de moltes altres del nostre entorn, és humil: aquest curs han ingressat dos joves, pel que actualment són tres els qui s’estan preparant per al sacerdoci. Davant d’aquesta realitat, us vull invitar a què agraïm al Senyor el testimoni de generositat d’aquests joves i que pregueu per ells, perquè siguen fidels a la crida del Senyor, superen les dificultats que puguen aparèixer en el seu procés vocacional i creixi en ells el desig d’entregar la seua vida per Ell. Gràcies a Déu estan vivint amb goig el camí cap al sacerdoci i açò ens ompli a tots d’alegria i d’esperança: a les seues famílies, a les seues parròquies i a tota la comunitat diocesana.

En els meus anys de sacerdot i de bisbe he tingut l’ocasió de parlar amb molts joves que es trobaven en procés de discerniment vocacional. Cada vegada que algun d’ells em manifestava el seu desig d’ingressar en el seminari, tenia la sensació que el Senyor li estava fent un regal a l’Església. Tota vocació al sacerdoci és sempre, i més en els nostres temps, un regal del Senyor a l’Església i al món. Amb humilitat demanem-li també que no deixe d’enviar obrers a la seua Església.

El lema d’enguany evoca la figura de Santa Teresa de Jesús. El secret últim de la seua vida no va ser altre que preguntar-se constantment en la pregària què era el que el Senyor li manava, i créixer en el desig d’obeir amb generositat a la voluntat de Déu. Aquest és el camí de la santedat i, per tant, de tota vocació cristiana. Davant d’aquest testimoni de vida i de fe, recordem a tots els joves que també s’han fet aquesta pregunta davant del Senyor, han escoltat la seua crida al sacerdoci i s’han decidit, amb el risc que suposa per a un jove actualment respondre amb generositat al Senyor.

La vocació és un do del Senyor, però nosaltres tenim la responsabilitat de crear espais on els joves puguen preguntar-se davant del Senyor: “Senyor, què maneu que faça jo?”. Les famílies cristianes han d’educar als seus fills perquè descobrisquen que el més important és arribar a conèixer la voluntat de Déu sobre les seues vides. En les parròquies i moviments de joves hem de crear un ambient d’oració i de servei que desperte en ells el desig d’entregar-se al Senyor per a servir els germans.

Estimats joves, com a bisbe vostre us animo a què no tingueu por de plantejar-vos aquesta pregunta davant del Senyor. Si sentiu que el Senyor us crida, no tingueu por ni rebutgeu aquest sentiment: madureu la vostra decisió en la pregària, creixeu en l’amistat amb el Senyor, demaneu consell a un sacerdot amic i sigueu generosos amb Déu. En un món de vegades tan egoista no oblideu que per a un cristià “Fa més feliç donar que rebre” (Ac 20,35).

Que Sant Josep, patró de l’Església, intercedisca per aquells que han estat cridats al sacerdoci i concedisca als joves cristians el desig d’estar disposats a fer el que el Senyor els mane.

Amb la meua benedicció i afecte.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa.