SEDUITS PER LA PARAULA DE DÉU 22-01-2023

El 20 de novembre 2016, acabat l’Any Sant de la Misericòrdia, el Papa Francesc a la Carta Apostòlica Misericordia et Misera (nº 7) proposava que cada Comunitat en un diumenge de l’Any Litúrgic renovés el seu compromís a favor de la difusió, coneixement i aprofundiment de la Sgda. Escriptura: un diumenge dedicat enterament a la Paraula de Déu. El 30 de setembre de 2019 en la Carta Apostòlica Aperuit illis fixava el 3er diumenge durant l’Any com a “Diumenge de la Paraula”, enguany sota el lema “Us anunciem allò que hem vist i sentit” (1Jn 1,3).

Seguia així la línia del Magisteri Pontifici dels darrers anys, sobretot des  de la Constitució Dogmàtica Dei Verbum del Concili Vaticà II; i la més recent l’Exhortació Apostòlica Verbum Domini on, com a cloenda del Sínode sobre la Paraula de Déu en la vida de l’Església, deia Benet XVI: “El fonament de tota espiritualitat cristiana autèntica i viva és la Paraula de Déu anunciada, proclamada, meditada i celebrada en l’Església” (nº 121).

A la 2ª Lectura d’avui proclamem el prec de Pau a la Comunitat de Corint: Pel nom de Jesucrist, el nostre Senyor, us demano que aneu d’acord i que no hi hagi divisions entre vosaltres. Com no veure-hi el clam de Nostre Senyor Jesucrist a tots els qui portem el nom de cristians? En la Pregària per la Unitat dels Cristians, confessem humilment el pecat de la divisió i ens adrecem confiadament a l’únic Senyor nostre que, per sant Pau, ens diu: Estigueu ben units en una sola manera de pensar, la que fidelment prové de l’Evangeli de l’Únic que té paraules de Vida eterna (Jn 6,69).

Davant la riquesa carismàtica de la comunitat de Corint, Pau no podia deixar de donar gràcies a Déu (1Co 1,49), però davant la divisió en grups no pot deixar de mostrar una postura crítica: Crist està dividit? Si el factor congregant dels cristians és Crist, conegut i acollit en la Tradició eclesial, s’hi deriva l’exigència ferma de la fidelitat amorosa a Ell i al seu Evangeli; així com l’exclusió enèrgica de qualsevol paper decisiu en personatges a qui alguns grups s’hi vulguin adherir.

La crida de Jesús als deixebles és fonamental per tots quatre evangelistes: cadascú, però, en dona una perspectiva diferent i complementària.

Lluc presenta la crida quan Simó Pere, així com Jaume i Joan, ja formen part de la gent que s’apinyava per escoltar la paraula de Déu (Lc 5,1s). Joan subratlla que la crida de Jesús arriba als destinataris pel testimoni engrescador dels qui ja coneixen i segueixen el Mestre Jesús (Jn 1,35s).

Marc i Mateu destaquen el nivell teològic del fet que Jesús cridà els qui va voler (Mc 3,15), convidant-los a esdevenir pescadors d’homes (Mt 4,19).

La crida a exercir d’apòstols-enviats del Senyor no es pot deslligar de l’anterior crida general: Convertiu-vos que el Regne del cel és a prop.

La vocació resta incompleta sense la resposta generosa i decidida dels cridats que immediatament abandonares les xarxes i se n’anaren amb Ell.

També avui el Senyor segueix cridant perquè anunciem allò que hem vist i sentit: amb anunci evangelitzador que inclogui el testimoni viu d’un estil de vida sinodalment evangèlic i també paraules de vida que donin resposta a tothom qui us demani raó de la vostra esperança (1Pe 3,15b).

Imitant així Jesús que anava per tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, predicant la Bona Nova del Regne i guarint entre la gent tota malaltia.

Perquè la crida de l’Amo de la Vinya (Mt 20,1s) no esdevingui estèril ens cal  viure amb orelles i cor ben oberts. La lectura orant de la Paraula de Déu ens permet d’escoltar de tot cor Déu que ens parla a cau d’orella, sentint-nos seduïts per la seva Paraula com el profeta Jeremies (Jer 20,7).

José-Luis Arín Roig
Administrador Diocesà

Escoltar:

Descarregar:

X