SANTS DE L’ESTIU (IV): EL BEAT FRANZ JÄGERSTÄTTER 27-07-2014

El personatge d’aquesta setmana no és, pròpiament parlant, un sant, perquè no ha estat canonitzat. Únicament ha sigut beatificat. Per a nosaltres és desconegut, però vull parlar d’ell, perquè quan vaig llegir una carta que adreçà a la seua esposa mentre era a la presó esperant l’execució de la seua sentència de mort, em va sorprendre la coherència de la seua fe.

Jägerstätter era un pagès. Va nàixer en 1907 en una aldea d’Àustria, prop de la frontera amb Baviera. Durant l’adolescència i la joventut es va distingir per la seua alegria i vitalitat. Malgrat les temptacions pròpies de la seua edat, va romandre sempre fermament arrelat en els principis de la fe. Pregava tots els dies i rebia ben sovint els sagraments. En 1936 va contraure matrimoni amb Franziska Schwaniger. Els esposos eren catòlics practicants, profundament devots i rebien diàriament la sagrada Comunió. Van tindre tres filles.

Cridat a complir el servei militar en 1943, en ple conflicte mundial, va declarar que com a cristià no podia servir a la ideologia nazi i combatre una guerra injusta, i es va mantindre ferm malgrat les pressions que va haver de suportar perquè pensara en el bé de la seua esposa i de les seues filles. Es va negar a allistar-se en l’exèrcit nazi. En una carta adreçada a la seua esposa des de la presó li deia: “Ni la presó, ni les cadenes, ni la pena de mort poden robar a una persona la fe ni la llibertat interior… Es vol pressionar la meua consciència pel camí de la meua dona i els meus fills… Però no ha dit Jesús: “Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi”?… Qui desitja estar bé amb la comunitat dels sants i amb la del poble dels nacionalsocialistes, potser ho aconseguirà. Però jo no ho aconsegueixo. Certament no és un bé no poder estalviar a la família aquest patiment… però aquests patiments no es poden comparar a aquells que Jesús, en la seua passió i mort, no va poder evitar a la seua estimada Mare”.

El que em va impressionar al conèixer aquest personatge és la coherència de la fe, que va saber mantindre en una situació el dramatisme la qual únicament pot imaginar qui passa per circumstàncies semblants. Eixa coherència es manifesta en la lucidesa dels seus raonaments, que únicament s’inspiren en la Sagrada Escriptura. De fet, el rector de la seua aldea va escriure: “M’ha deixat sense paraules, perquè tenia les argumentacions millors. Volíem que desistira, però s’imposava sempre citant les Escriptures”.

El 9 d’agost de 1943, poc abans de ser guillotinat, el pare Jochmann li va administrar els últims sagraments i li va preguntar si necessitava quelcom. Franz va respondre amb gran enteresa: “Tinc tot, tinc les sagrades Escriptures, no necessito res”.

Quantes vegades dificultats o incomoditats molt menors ens porten a perdre la coherència de la fe. Quan açò ocorre, el testimoni de la fe, que és disposició a sofrir per l’Evangeli, es debilita.

Que el Senyor ens concedisca la seua gràcia per a viure la fe amb coherència.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa