SANTS DE L’ESTIU (II): SANT IGNASI DE LOIOLA 13-07-2014

El dia 31 de juliol celebrem la memòria litúrgica de Sant Ignasi de Loiola. Va nàixer en 1491 i va morir en 1556. Va créixer en ambients cortesans i cavallerescos. Als 30 anys és ferit a Pamplona i viu en la casa paterna de Loiola un període de convalescència que es converteix en un procés de conversió a Déu. La lectura de la Vita Christi de Ludolf de Saxònia i vides de sants li descobreix que el seu cor trobava consol i alegria quan pensava en el Senyor. A partir d’aquest moment comença una vida nova: es converteix en un pelegrí que passa per Montserrat, Manresa, Barcelona, Roma, Alcalà, Salamanca, París, etc… A París s’uneixen a ell un grup d’universitaris que fan els exercicis espirituals dirigits pel mateix Ignasi, qui comparteix amb ells la seua experiència espiritual i els infon el desig de posar-se a disposició del Vicari de Crist per a ser enviats en missió per tot el món. És el començament de la Companyia de Jesús, que tants fruits apostòlics ha donat a l’Església.

La seua experiència espiritual està reflectida en el llibre dels Exercicis espirituals. La pràctica dels exercicis espirituals seguint el mètode dissenyat i proposat per sant Ignasi de Loiola, ha produït abundants fruits de santedat en l’Església. Molts cristians han descobert la voluntat de Déu sobre les seues vides en uns exercicis. A altres els han ajudat a reordenar la seua vida segons l’Evangeli i a créixer en amistat amb el Senyor.

Els comento breument alguns pensaments que trobem en aquesta obra clàssica de l’espiritualitat cristiana.

-“L’home és creat per a lloar, fer reverència i servir Déu nostre Senyor i, mitjançant això, salvar la seva ànima” (Exercicis, núm. 2). Aquest principi el trobem en el començament dels exercicis. Sant Ignasi pretén que l’exercitant se situe en la perspectiva correcta, que no oblide el sentit que té la seua vida. La lloança, la reverència i el servei a Déu són el camí per a la salvació, perquè hem estat creats per Déu. En un món on tantes persones busquen un sentit a la seua vida, aquestes paraules d’Ignasi de Loiola ens indiquen la direcció correcta.

-“L’amor s’ha de posar més en les obres que en les paraules” (Exercicis, núm. 230). Aquest principi serveix tant per revisar com vivim l’amor a Déu com l’amor als germans. És una crida al realisme de la nostra vida, a passar de les paraules als fets. Quantes vegades els cristians diem paraules boniques, però que en el fons poden ser paraules buides!

-“Deu-me el vostre amor i gràcia, perquè això em basta” (Exercicis, núm. 234). Aquesta súplica la dirigeix a Déu aquell que ha descobert que el millor tresor de la seua vida és viure en gràcia i amistat amb Ell. Quan açò es té, encara que no es tinguen béns, encara que es passe per dificultats, etc… el cristià sentirà una profunda alegria en el seu cor. Quan falta l’amor de Déu, encara que es tinguen béns, encara que s’aconsegueixi tot el que aquest món proposa com a alegria i felicitat, faltarà el més important: eixa alegria que ningú ni res ens podrà prendre, que és la que el Senyor va prometre als seus deixebles.

Per què no dedicar uns dies de l’estiu a trobar-se amb Déu?

Rebeu la meua salutació i la meua benedicció.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de tortosa

X