SANTS DE L’ESTIU (I): SANT BENET 06-07-2014

Al llarg d’aquests diumenges de juliol, els parlaré d’alguns sants la memòria litúrgica dels quals celebra l’Església durant aquests mesos de l’estiu. Es tracta de sants que, perquè han iniciat camins d’espiritualitat i de vida cristiana que han estat seguits després per molts cristians, o perquè han donat un testimoni de fe en moments dramàtics de la història d’Europa, ens ajuden a descobrir allò que és l’ànima cristiana de la cultura europea.

 

El dia 11 de juliol celebrem la festa de Sant Benet, patró d’Europa. Va viure entre els segles V i VI. La meta que va orientar totalment la seua vida està reflectida en el pròleg de la Regla que va escriure per a aquells que, desitjant imitar-lo, van abraçar la vida monàstica: “Qui és l’home que vol la vida i desitja veure dies feliços?”. Ell desitja aconseguir la vida, però “la vida veritable i perpètua”, la que únicament es pot assolir en el tabernacle de Déu, en la seua muntanya santa. Tota la seua mirada està posada en aquesta meta. Ell viu i ensenya als monjos a viure amb la mirada posada en la vida verdadera, en Déu.

 

En la Regla que va escriure per als monestirs trobem un autèntic camí de vida espiritual. En ella hi ha intuïcions que no sols serveixen per als monjos, sinó que són útils per a tots els cristians. Els hi comento breument tres:

 

-“No anteposar res a l’amor de Crist” (Regla, c. IV). El seguiment de Crist, al que tots els cristians estem cridats, implica que Ell és, per al creient, el més decisiu de la seua vida. Res s’ha d’interposar entre el Senyor i el deixeble. El cristià autèntic és aquell que valora, per damunt de tot, l’amistat amb el Senyor en totes les dimensions de la seua vida (treball, béns, vida familiar, etc…). Ho viu de tal manera que res ni ningú el porte a perdre eixa amistat amb Crist.

 

-“(Reposaran a la vostra muntanya santa) els qui amb el temor del Senyor no s’envaneixen de la seva bona observança” (Regla, pròleg). En aquest consell, Sant Benet entra en la profunditat del cor i ens prevé front a una temptació freqüent d’aquells que són “bons”. Qui s’esforça per viure santament fàcilment cau en la temptació d’atribuir a les seues pròpies forces les bones obres i de lloar-se a si mateix, oblidant que “per gràcia de Déu sóc el que sóc” (1Cor 15, 10) i que “Si algú es gloria, que es gloriï en el Senyor” (2Cor, 10, 17).

 

-“No voler que li diguin sant abans de ser-ho, sinó ser-ho primer” (Regla, c. IV). Una advertència contra aquells que viuen pensant més en l’aparença que en la veritat de la vida. Qui viu en l’aparença es preocupa més d’allò que els altres puguen pensar o dir d’ell, que de l’autèntica realitat de la vida. El cristià busca abans que res viure en la veritat.

 

Com veiem, aquests consells no són únicament per a monjos, sinó que, si es convertixen en norma de vida, orienten rectament l’espiritualitat de tot cristià. Una bona lectura per a la meditació durant l’estiu podria ser aquesta Regla que sant Benet va escriure per als seus monjos.

 

Rebeu el meu afecte i la meua benedicció.

 

 + Enrique Benavent Vidal

Bisbe de Tortosa