Santa Teresa Jornet 19-07-2015

Entre els fruits de santedat que la vida consagrada ha donat a l’Església, presentem aquest mes la figura de Santa Teresa Jornet, patrona de l’ancianitat i fundadora de les Germanetes dels Ancians Desemparats, congregació que està present en la nostra diòcesi a Vinaròs, on, en fidelitat al seu carisma, regenten una residència d’ancians.

Teresa Jornet va néixer a Aitona el dia 9 de gener de 1843, al si d’una família profundament cristiana. En la seua formació van tenir una influència decisiva Rosa Ibars i Palau, germana de la seua mare, que va possibilitar que Teresa realitzés els seus estudis de magisteri, i el beat Francesc Palau i Quer, germà de la seua àvia materna, qui va despertar en ella un esperit contemplatiu i el desig de lliurar-se a Déu completament. Impulsada per aquesta inquietud vol trobar el camí concret per poder-la fer realitat.

Finalitzats els seus estudis, comença a treballar com a mestra en Argensola. Durant aquest temps manté la relació amb el seu tio Francesc Palau, però se sent cridada a integrar-se en la congregació de Terciàries Carmelites fundada pel Beat. Intuïa que l’ensenyament no era per a ella una vocació definitiva.

Impulsada pel desig de lliurar-se totalment a Déu va ingressar en el monestir de clarisses de Briviesca (Burgos). Prompte va haver d’abandonar la clausura per motius de salut. En tornar a la seua casa col·labora una altra vegada amb l’obra del P. Palau, però sense ingressar en la congregació. A la mort del seu oncle es va desvincular totalment de la seua obra, seguint la cerca del seu propi camí.

Una trobada casual amb D. Saturnino López Novoa, canonge en la catedral de Osca, seria l’esdeveniment que l’ajudaria a clarificar la seua vocació. Aquest sacerdot havia pres la decisió de fundar una congregació destinada a atendre espiritual i materialment als ancians desemparats. En conèixer Teresa aquest projecte, va sentir que era el camí que Déu volia per a ella. Es va incorporar a l’obra de D. Saturnino i, des del primer moment, va començar a exercir labors de superiora.

Quan aquesta fundació s’estava iniciant, van rebre les germanes una invitació per part d’una associació de catòlics de València perquè es feren càrrec d’una obra d’assistència caritativa als ancians, que aquest grup promovia. Allí es va traslladar Teresa amb algunes germanes i allí és on, pròpiament, va començar la història de la Congregació, que prompte s’estendria per altres ciutats d’Espanya i Amèrica.

¿Quin va ser l’ideal de Teresa Jornet? En l’oració col·lecta de la missa de la seua festa s’expressa magistralment en poques paraules: ella volia assolir la caritat perfecta mitjançant la cura dels ancians. Com en tantes altres fundacions que han intentat respondre a realitats i pobreses de la societat del seu temps, no es tracta únicament d’assistència material, sinó de quelcom més profund: arribar a viure la caritat perfecta cap als més pobres, en aquest cas, els ancians desemparats. Aquesta caritat perfecta no és altra que la caritat de Crist. Lo que Santa Teresa Jornet volia era que, a través de la seua entrega i la de les germanetes, els ancians arribessin a sentir l’amor del mateix Crist.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa