SANTA MARIA MAGDALENA (i II) 31-07-2016

El moment en què Maria Magdalena adquireix un major protagonisme el trobem en els relats pasquals. Mateu, Marc i Lluc la nomenen en primer lloc en la llista de dones que van anar al sepulcre el matí del Diumenge de Pasqua i el van trobar buit (Mt 28, 1; Mc 16, 1; Lc 24, 10). Mateu menciona una aparició a Maria Magdalena i a “l’altra Maria”, que havien anat al sepulcre (Mt 28, 9); i Marc indica que va ser la primera persona a qui se li va aparèixer el Senyor i la que va anar a anunciar la notícia pasqual “als qui havien conviscut amb Jesús i que ara estaven afligits i ploraven” (Mc 16, 9-10). En algun cas els evangelistes no dissimulen el contrast entre l’actitud d’aquestes dones i la duresa de cor dels apòstols que es resistien a creure (Mc 16, 13; 24, 11).

Però on Maria Magdalena es converteix en un personatge central de la Pasqua és en l’evangeli de Sant Joan, en el que tots els esdeveniments apareixen narrats amb més detall. Maria troba el sepulcre buit i avisa als deixebles que “s’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat” (Jn 20, 2). Pere i el Deixeble estimat van a veure el que ha succeït i entren en el sepulcre. La reacció d’aquests dos apòstols és distinta: mentre que Pere es va admirar (Lc 24, 12), el Deixeble estimat “ho veié i cregué” (Jn 20, 8). No obstant això, els dos “se’n tornaren a casa” (Jn 20, 10).

La reacció de Maria Magdalena va ser distinta. Ella no pot tornar tranquil·lament a casa sense trobar el Senyor: vol saber què ha passat i buscar el cos de Jesús. Per això es queda a la vora del sepulcre “plorant” (Jn 20, 11), torna a entrar i, en eixe moment, comencen a succeir-se els esdeveniments: dos àngels li pregunten per què plora, a la qual cosa ella respon suposant que s’han emportat el cadàver a un altre lloc. Després veu a Jesús i no el reconeix. Confonent-lo amb l’hortolà i pensant que ha sigut ell qui s’ha emportat el cos, li demana que li diga on l’ha posat per a anar a arreplegar-lo (Jn 20, 15). Únicament quan el Senyor la crida pel seu nom el reconeix, l’adora i rep de Crist la missió d’anar a anunciar als “germans” la notícia de la Pasqua. Ella “anà a trobar els deixebles i els anunciava: «He vist el Senyor»” (Jn 20, 18). Sense pertànyer al grup dels apòstols va tindre el privilegi de ser la primera a veure el Senyor ressuscitat, i es va convertir en la primera a donar testimoni de la resurrecció. Va ser l’evangelitzadora dels deixebles.

¿Per què el Senyor li va concedir aquest privilegi i aquesta missió tan singular d’alçar l’ànim i invitar a la fe a uns deixebles que estaven tristos i plorosos? Molts pares de l’Església han dit que per la seua constància en l’amor. Pere i Joan, després de veure el sepulcre buit es tornen tranquil·lament a casa i no manifesten cap interès a saber què ha ocorregut. Maria, en canvi, moguda pel seu amor a Crist, va romandre junt al sepulcre i la seua constància va ser premiada. També ací s’insinua la primacia de l’amor sobre el lloc que s’ocupa en l’Església. El decisiu en la vida és arribar a trobar el Senyor i el camí per a això és perseverar en l’amor.

Que el testimoni de Maria Magdalena anime a tots els que es troben cansats i desanimats en la seua cerca del Senyor.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

X