SANTA JOSEPA BAKHITA 22-02-2015

El passat dia 8 de febrer vam celebrar la festa de Santa Josepa Bakhita, religiosa canosiana que va ser beatificada pel Papa Sant Joan Pau II en 1992 i canonitzada pel mateix Papa l’any 2000. Ens trobem davant d’un testimoni més de santedat que la vida consagrada ha aportat a l’Església al llarg de la seua història.

La història d’aquesta dona, nascuda a Sudan cap a l’any 1869, és un testimoni commovedor. Pertanyia a una tribu que practicava les religions tradicionals on el culte als avantpassats era el centre de la vida social i religiosa del poblat. Encara que oficialment l’esclavitud estava prohibida a Sudan, era una norma que no es complia. De fet, va ser segrestada per tractants d’esclaus àrabs i venuda com a esclava. Aquí comença per a ella un calvari d’humiliacions i patiments. El seu patiment en aquella època va ser tan gran que va arribar inclús a oblidar el seu nom. Davant d’aquesta situació, els traficants d’esclaus la van anomenar Bakhita, que significa “afortunada”. Venuda diverses vegades, va patir maltractaments físics per part d’alguns dels seus amos. De fet, tot el seu cos va quedar marcat per les cicatrius. Comprada en 1882 per un comerciant italià, va haver de viatjar a Itàlia quan en 1884 molts italians van abandonar Sudan. Encara que va tornar novament a Sudan, al poc de temps va tornar definitivament a Europa. Estem davant d’una víctima d’un sistema social que, encara que legalment estava prohibit, en realitat era tolerat, d’un sistema que la va forçar a allunyar-se de la seua terra, de la seua família i de la seua cultura.

En 1889 va obtindre a Itàlia la llibertat definitiva. És en aquest moment quan entra en contacte amb la congregació de les Filles de la Caritat que havia estat fundada per Magdalena de Canossa. En la relació amb aquestes religioses coneix la fe cristiana i té per primera vegada en la seua vida l’experiència de la llibertat i de ser respectada en la seua dignitat. En 1890 va rebre els sagraments de la Iniciació Cristiana de mans del Patriarca de Venècia, rebent el nom de Josefina Margarita Bakhita. El coneixement de Crist i de la fe cristiana, junt amb l’experiència alliberadora que això va suposar per a ella, va fer que se sentira una dona afortunada. Arrere quedaven els seus patiments. En Crist havia conegut la llibertat.

Prompte va manifestar el seu desig d’ingressar en la congregació de les religioses canosianes. En 1896 va pronunciar els vots religiosos. La seua vida consagrada va ser d’una gran senzillesa: atenia els treballs humils en distintes cases de la congregació. No obstant això en el seu cor creixia el desig de tornar a África com a missionera per a anunciar la llibertat que ens ve de Crist. No va poder veure complit el seu desig, encara que va realitzar una sèrie de viatges d’animació missionera per Itàlia. Va destacar per ser una dona que, a causa de la seua experiència de patiment, va saber dir en tot moment una paraula de consol als qui patien. Va morir en 1947. La història de la seua vida és un testimoni del que la vida consagrada pot aportar per a dignificar la vida de tants éssers humans.

Amb el meu afecte i la meua benedicció.

+ Enrique Benavent Vidal,
Bisbe de Tortosa.