SANT PERE I SANT PAU 29-06-2014
Si tinguérem ocasió de preguntar a Sant Pere i a Sant Pau quin va ser l’esdeveniment més important de la seua vida, sens dubte ens dirien que el més decisiu que els va succeir va ser haver conegut a Crist. Pere el va conèixer el dia en què el Senyor va passar per la seua vida i el va invitar a anar amb Ell (Mt 4, 19). Pau es va trobar amb Ell en el camí de Damasc (Ac 9, 1ss). Tota la vida de Pere consisteix en un anar amb Crist, en un seguir-lo fins al final (Jn 21, 19). El camí de Pau és un combat per mantindre la fe fins al moment de ser sacrificat (2Tim 4, 7).
A Cesària de Filip Jesús li anuncia a Pere el primat. Ara bé, aquest anunci és la resposta de Crist a la confessió de fe de Simó. Pere és el primer que a la pregunta que Jesús dirigeix als seus deixebles (“I vosaltres, qui dieu que sóc?” [Mt 16, 15]) respon confessant la fe: “Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu” (Mt 16, 16). Perquè ha sigut el primer a confessar la fe en Jesús com a Crist, rep la missió de ser la roca ferma on es recolze la fe dels deixebles perquè el poder de l’infern no derrote l’Església.
Pau va ser el mestre que va interpretar la fe i l’apòstol que va estendre l’Evangeli fins als confins del món. Ell, que havia sigut un perseguidor de l’Església, va ser l’instrument escollit per Crist perquè la seua Església adquirís una dimensió universal.
En la solemnitat d’aquests dos sants apòstols, que són les columnes de l’Església, agraïm al Senyor el gran tresor que és per als catòlics el ministeri del Papa. Durant les últimes dècades el Senyor ha regalat grans papes a l’Església: recordem als sants Joan XXIII i Joan Pau II; a Pau VI, que d’ací a uns mesos serà beatificat; a Joan Pau I, que en el seu breu pontificat va irradiar l’alegria de l’Evangeli; a Benet XVI, que en un gest d’humilitat va renunciar al ministeri del successor de Pere. Tots ens han donat mostra de la sinceritat de la seua fe. Som conscients del gran entusiasme que desperta el Papa Francesc.
El ministeri del successor de Pere és, en si mateix, independentment de qui l’exerceixi en cada moment, un gran tresor de l’Església. El successor de Pere pastura el ramat de Crist amb el mateix amor de Crist, ens garanteix la permanència en la veritat de l’Evangeli i ens confirma en la fe. Es tracta d’una missió que supera les forces d’un home i que només es pot exercir amb fidelitat si qui ha estat cridat a ella és sostingut per la gràcia del Senyor.
En alguna ocasió que he tingut de saludar personalment al Papa, d’una manera espontània m’ha demanat que preguem per Ell. De la mateixa manera que la primera comunitat cristiana pregava a Déu insistentment per Pere, jo us vull invitar a que, en la celebració de la festa dels sants apòstols Pere i Pau, preguem insistentment a Déu pel Papa Francesc, perquè el Senyor el sostinga i l’il·lumine en la tasca a què l’ha cridat de ser apòstol i herald de l’Evangeli i la roca ferma en què es recolza la nostra fe.
Rebeu tots la meua benedicció.
+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa
