SANT LLUÍS GONZAGA 21-06-2015

Interrompem aquesta setmana la presentació de la instrucció pastoral L’Església, servidora dels pobres, per a presentar un dels molts fruits de santedat que la vida consagrada ha donat a l’Església. Es tracta de Sant Lluís Gonzaga, a qui moltes associacions de joves catòlics tenen com a exemple i protector. Aquesta especial relació dels joves amb Sant Lluís Gonzaga es deu al fet que va morir a l’edat de 23 anys, després d’haver donat un testimoni admirable d’entrega a Déu i de caritat amb els malalts.

Sant Lluís era el primogènit d’una família de la noblesa italiana i, per tant, l’hereu dels títols nobiliaris i de la hisenda familiar. Pertanyia a una família rica i poderosa. Era un jove que tenia tot el que en aquest món es pot desitjar. A més, durant la seua adolescència va manifestar una gran intel·ligència en l’estudi de les llengües, les matemàtiques i gran habilitat per a les qüestions polítiques i diplomàtiques, la qual cosa li augurava un futur d’èxit i de poder.

No obstant això, gràcies a l’educació cristiana rebuda de sa mare i a la inclinació cap a les coses de Déu que la gràcia despertava en el seu cor, es va rebel·lar contra l’estil de vida de la seua classe social i va decidir renunciar a tots els seus drets i títols familiars en favor del seu germà, i ingressar en la companyia de Jesús. Per poder fer realitat aquest projecte de vida va haver de superar l’oposició del seu pare i dels membres de la seua classe social, que el consideraven un boig, i també una lluita interior: mentre que, d’una banda, sentia la crida de Crist a seguir-lo en la vida religiosa, també li assaltava en la ment la possibilitat de fer el bé als seus súbdits, conservant els títols nobiliaris.

La decisió no era fàcil, perquè persones qualificades i d’Església, raonant amb ell, tractaven d’inclinar-lo cap a l’opció que, humanament parlant, pareixia més raonable perquè, a més, comportava un bé per als altres. Però el criteri últim per a ell era la voluntat de Déu. Per això, una vegada presa la decisió, es va mantindre ferm en ella malgrat l’oposició de son pare i el dolor de la separació de sa mare, a qui tan unit se sentia per la fe que compartia amb ella.

En 1587, als 19 anys, va ingressar en la companyia de Jesús. En l’orde fundada per Sant Ignasi va trobar el camí concret per estimar i servir en tot a Déu. El seu amor a Crist amb un cor indivís el va portar a viure una castedat i una puresa de cor, que són un exemple per a aquells joves que de veritat estimen el Senyor.

A aquesta puresa de cor va unir el testimoni d’una caritat heroica cap als malalts, als que va servir fins a l’entrega de la seua vida. Sent estudiant de filosofia a Roma, en l’epidèmia de l’any 1591, es va entregar tant al servei dels malalts que va morir d’esgotament. Va morir a causa d’una caritat que no el va deixar indiferent davant del dolor dels qui més patien.

En un món com el nostre, en el que tants joves pensen que tenen tot el que es pot desitjar, el testimoni de Sant Lluís és una llum que ens recorda que el verdader tresor i l’autèntic amor que condueix a la vida únicament es troben en Crist.

Rebeu la meua benedicció.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa.

X