SANT JOAN DE LA CREU 13-12-2015
Entre els fruits de santedat que la vida consagrada ha donat a l’Església presentem aquest mes la figura de Sant Joan de la Creu, religiós, director espiritual, reformador del Carmel junt a amb Santa Teresa de Jesús, poeta i místic. El Papa Pius XI el va declarar també Doctor de l’Església en 1926.
Va nàixer en 1542 en Fontiveros (Àvila). La seua infantesa va ser dura per les dificultats econòmiques de la família. Va poder estudiar humanitats al col·legi dels jesuïtes de Medina del Campo, on en 1563 va ingressar al convent dels carmelites. De Medina del Campo passa a Salamanca, on estudia filosofia i teologia.
En 1567 coneix a Santa Teresa de Jesús. Aquest encontre serà decisiu en la seua vida. La Santa Reformadora, que ja tenia el permís del general de l’ordre del Carme per començar la reforma dels religiosos, aconsegueix que Joan de la Creu col·labore amb ella. Als dos els uneix un mateix desig de reforma de l’ordre i un ideal de vida contemplativa i d’unió amb Déu. Saben que el desig de santedat és l’únic camí per a una autèntica reforma de l’Església. Qualsevol altra reforma seria aparent i superficial. La relació amb Santa Teresa es va intensificar els anys en què va ser confessor del monestir de l’Encarnació d’Àvila (1572-1577).
El camí de Sant Joan de la Creu no va ser fàcil: les dificultats de la reforma, els conflictes interns de l’ordre i altres circumstàncies van fer que, fins i tot, estigués durant 9 mesos a la càrcel conventual que l’ordre tenia a Toledo, on va haver de sofrir humiliacions i menyspreus per part d’altres religiosos. Va escapar de la presó i es va establir a Andalusia, on va continuar la seua obra reformadora. Els darrers anys de la seua vida els va passar dedicat a la contemplació en un petit convent de la Peñuela (Jaén), sense tindre ningun càrrec de govern en l’ordre. Lliure de tota ambició va morir el 14 de desembre de 1591, amb 49 anys d’edat.
Els ideals fonamentals de la consagració a Déu s’han fet realitat en Sant Joan de la Creu: desig d’una vida evangèlica en pobresa, castedat i obediència, amb el que això suposa de renúncia al món; i unió amb Déu per la fe, l’esperança i la caritat. En eixa unió l’home alcança el goig que no poden donar les coses d’aquest món.
Sant Joan de la Creu ens va deixar en els seus escrits un ensenyament per poder arribar a eixa unió amb Déu. Tres imatges resumeixen les etapes del camí:
- El mont Carmel. La unió amb Déu és com pujar a una muntanya, l’ànima es té que desprendre del pes de tot allò que dificulta l’ascensió.
- La nit fosca. La unió amb Déu exigeix un procés de purificació dolorosa, tant dels sentits com de l’ànima.
- La unió entre l’ànima i Crist que descriu en el seu “Cántico espiritual” i en “Llama de amor viva”. No es tracta d’una unió afectiva en la que l’ànima rep regals del Senyor, com si es tractés d’un desposori entre dos persones, sinó d’una unió d’amor plena semblant a la unió matrimonial.
Que el testimoni d’aquest gran sant ens anime a posar l’amor de Déu en el centre de la nostra vida.
+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa.
