Reunió del Consell Pastoral Diocesà

El dissabte, 9 d’abril, a les 11 hores, ens vam reunir al Seminari el Consell Pastoral Diocesà, presidits pel Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent Vidal. El motiu de la reunió era acabar de treballar l’apartat FEM MEMÒRIA SINODAL que vam encetar-lo en la reunió anterior del Consell, en la qual vam respondre les preguntes 1, 2 i 3  i quedaven pendents la 4, 5 i 6. Les aportacions que  vam fer s’enviaran a la Comissió Diocesana del Sínode i juntament amb totes  les que es rebran dels grups sinodals de la diòcesi i recopilada tota la informació, es farà arribar a la Conferència Episcopal Espanyola i finalment a Roma, a la Secretaria General del Sínode.

S’inicià la reunió del CPD amb el rés litúrgic de l’Hora de Tèrcia. Tot seguit unes paraules de salutació del Sr. Bisbe. Es tracta de caminar junts i això implica saber escoltar-nos, malgrat que això no és sempre fàcil. De tot el que l’Esperit ens suggereixi pensem en el futur de l’Església i caminem amb esperança. Jesús és qui ens dóna la llum. “Una Església universal que anuncia l’Evangeli, camina junta”. Com Església diocesana vam contestar per escrit a casa, les següents preguntes que ens presenta el material sinodal per a la reflexió i el diàleg:

  1. Quines ferides han revelat?
  2. En quina part d’aquestes experiències ressona la veu de l’Esperit Sant?
  3. Quins són els punts a confirmar, les perspectives de canvi, els passos a donar?

 Després de la intervenció en cada apartat de cadascun dels membres del Consell, el Sr. Bisbe també va fer el seu comentari il·luminador com a pare i pastor de la diòcesi, fent les seues aportacions a  les tres preguntes.

Respecte la primera: Quines ferides han revelat? ens digué que quan apareixen diferències en les comunitats parroquials, aquestes ens porten a la incomprensió, a la desconfiança, a la falta de comunicació i a la divisió. Seria bo demanar un diàleg amb aquella o aquelles persones, per veure la part de culpa que té cadascú.  En l’Església tenim la nostra responsabilitat i hem de ser conseqüents amb el nostre comportament.

Respecte la pregunta segona: En quina part d’aquestes experiències ressona la veu de l’Esperit Sant? Tal vegada estem  en un moment de l’Església en què la gent té més dificultats que realitats i cal preguntar-nos quines realitats tenim a la nostra diòcesi.  Hi ha molts grups de cristians que celebren junts l’Eucaristia, resen junts, es preocupen pels pobres i en les trobades diocesanes es manifesta com les realitats que hi ha són fruit d’un treball i es fa palesa l’actuació de l’Esperit Sant. No podem enyorar el passat i, més enllà de les dificultats, es constaten les realitats de la vida cristiana. I continuà el Sr. Bisbe dient: jo no sóc optimista, però sí  esperançat. Hem de saber valorar totes les coses bones que tenim, encara que en els joves hi ha un cert passotisme en la política, en les activitats culturals… i en els xiquets observem la dificultat que tenen en el llenguatge, parlen poc i sempre estan pendents de les “maquinetes”. Els laics no només hem d’estar en l’Església, sinó evangelitzar des de fora com diu el Papa. L’important és dedicar-hi temps i espai, ja que hem perdut la convivència que hi havia abans.

 Quins són els punts a confirmar, les perspectives de canvi, els passos a donar?  Ens diu el Sr. Bisbe que estem en un moment de reflexió, el qual implica atendre’ns  i escoltar-nos i hem de prendre consciència de la diferència que hi ha entre caminar junts i caminar en solitari. Caminar en grup t’ajuda a veure quina és la meta del camí. És positiu analitzar la vida de la diòcesi i no veure només les mancances que tenim. De vegades veiem que  una parròquia es va buidant per edat, malaltia i mort, però tinguem l’esperança posada en el Senyor i  es tornarà a omplir. La vida de l’Església depèn del nostre testimoni. També és una realitat que alguns pares no contribueixin en la formació religiosa del seus fills, inclús dels que van a col·legis religiosos, tot i estar contents del centre educatiu.

Al final el nostre bisbe Enrique ens digué: Hem de continuar treballant sense defallir i tenir molt clar la importància del testimoni. L’Església creix si cadascú ens dediquem a la nostra feina amb responsabilitat. Ens explicà el següent testimoni. La sra. Josefa, una senyora de poble, i amb gran amor al Senyor i als germans, recollia noies necessitades d’ajuda i els ensenyava a resar, a cosir… és a dir, les ajudava a formar-se. Era un gran suport  per a elles. Als quaranta anys de la seua mort, en Algemesí hi havia vuitanta vocacions fruit de la llavor que va sembrar.  El Papa Sant Joan Pau II va beatificar-la. Els camins de l’Esperit són incontrolables. Que el Senyor ajude l’Església en aquest caminar junts a l’escolta de l’Esperit Sant

Una vegada fetes  les aportacions i comentar-les, es donà per finalitzada la reunió del Consell Pastoral Diocesà. El Sr. Bisbe ens donà les gràcies per la nostra assistència i ens desitjà una bona Setmana Santa i una bona Pasqua de Resurrecció.

    Maria Joana Querol Beltrán                                                        Secretària del Consell Pastoral Diocesà

X