Renéixer. Una nova oportunitat per a la persona gran

El dimecres, 17 de maig, un bon grup de membres del Moviment Vida Creixent i altres persones grans procedents dels Esplais de la 3a edat de la ciutat, ens vam aplegar a la sala de reunions dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Tortosa, per participar de la xerrada que cada trimestre ens fa Mn. Joan Bajo Llauradó, el nostre consiliari. Actualment el lloc de trobada és als Serveis Socials, ja que està ubicat al centre de la ciutat. Aquesta vegada va ser la darrera del curs i el tema: Renéixer: una nova oportunitat de la persona gran. És una etapa de la vida molt important, malgrat que de vegades no es posa tot l’interès envers les persones d’aquesta edat. El Papa Francesc en les seues locucions ha parlat i parla sovint de la gent gran com a fruit de saviesa i com a nexe intergeneracional, així com remarca també el Sant Pare, la importància d’aquesta etapa en la  societat i  en l’Església.

S’inicià l’acte amb unes paraules de salutació de la Sra. Cristina Araujo, treballadora social de l’Ajuntament de Tortosa, qui agraí a Mn. Bajo totes les xerrades que imparteix a la gent gran. Són tres al llarg del curs, i el fil conductor de les tres últimes ha sigut a partir del tema global: PENSAR EN LA PERSONA GRAN. ASSIGNATURA PENDENT. Tot seguit Mn. Bajo exposà el tema preparat a partir del llibre “Renéixer: una nova oportunitat per a la persona gran” del qual ell és l’autor. El va escriure a partir  d’una experiència molt positiva quan va assistir a Roma al Congrés de “Família i Vida”. Com sempre, per a l’exposició de la xerrada ens projectà els apartats més importants, amb lo qual és més amena i entenedora.

Contemplem en la vellesa uns continguts. 1) Encara som a temps de tornar a l’essencial. 2) Un més en la fila? Ha d’ocupar el lloc que li correspon en la societat. 3) Renéixer de nou. La vellesa una nova manera de viure l’eclesialitat. 4) I ara què…? Assumir i viure la fragilitat i la vulnerabilitat. 5) També a la tardor floreixen els ametllers. El nou “kairós” de la gent gran. Tot seguit, Mn. Bajo desenvolupà aquests punts:

  1. Encara som a temps de tornar a l’essencial. A mesura que passa el temps tornem a l’essencial. La nostra historiografia, és a dir, la nostra història de vida, va eliminant coses que ja no existeixen. Arribat el moment present, mirant el passat i enfilant el futur, ens preguntem si val l’escala de valors que hem fet servir fins ara?

    2. Un més en la fila? Ha d’ocupar el lloc que li correspon en la societat. La marginació col·lectiva de les persones grans és un greu problema que ens recorda que tots ho serem algun dia. Com és possible que de vegades es parle tan despectivament de la gent gran, sense ser conscients que ens afecta a tots?

    3. Renéixer de nou. La vellesa una nova manera de viure leclesialitat. Les persones grans encara tenim una missió en l’Església: ser transmissors de l’Evangeli amb la nostra paraula. En aquesta edat podem considerar tres dimensions importants: saviesa, bondat i prudència. L’Església ens confia la missió d’ajudar les futures generacions a esdevenir adults, utilitzant els recursos de formar part del rol de cuidadors actius, de relació intergeneracional, de recolzament comunitari i transmissors de valors. No hem de sentir-nos al marge de la vida de l’Església, ja que som persones actives, perquè fins que el Senyor ens cride, li podem oferir la nostra pregària. “Som subjectes actius d’un període humà i espiritual fecund de l’existència humana. Encara tenim una missió que complir” (S. Joan Pau II, 1994)

    4. I ara qu
    è…? Assumir i viure la fragilitat i la vulnerabilitat. Déu té els seus plans per a cada persona, independentment de la seua edat cronològica. No podem aconseguir més anys a la vida, però sí més vida als anys. És un bon moment per preguntar-nos si podem afrontar les contrarietats i les fragilitats que el pas dels anys ens estan deixant. Cal posar optimisme en les coses que encara podem fer.

    5. També a la tardor floreixen els ametllers. El nou kairós de la gent gran. L’ancianitat necessita tenir un projecte de vida. El Magisteri de l’Església s’ha preocupat de què el “poble de Déu” sigue missioner i evangelitzador comptant en les persones grans. Hem de ser part activa de l’Església: Congrés de Roma, catequesi del Papa Francesc i document pastoral de la CEE. Estem cridats per la fe i per la comunitat a assumir la part que ens correspon de la tasca pastoral de l’Església dins les nostres possibilitats.

Prejudicis que es constaten en aquesta edat de la persona

Aïllament social i soledat. Tots contribuïm a crear-nos la soledat individual i col·lectiva, una soledat que pot ser desitjada o imposada. No hem estat creats per estar sols, sinó que hem de cercar companyia, il·lusió i sentit d’utilitat.

Falta de projecte vital. S’ha d’anar canviant la imatge de la persona gran, ja que no és un destorb, ni un moble i veure la necessitat de crear un ambient de caliu i amor. Les persones grans hem de contribuir a crear el nostre propi projecte de vida.

Ante-percepció. L’ancianitat ha de reconèixer les seues limitacions que són fruit de l’edat, però també les seues virtuts. La dignitat és un dels valors que es poden oferir a la societat.

En finalitzar Mn. Bajo la seua exposició, la qual va ser molt interessant i entenedora, la Sra. Cristina Araujo va agrair molt les tres xerrades que cada curs ens fa i entre altres coses ens digué que en aquesta etapa de la vida hem de tenir uns objectius  i començar cada dia amb noves il·lusions.

I acabo amb unes paraules de l’himne de Vida Creixent:“La caritat que és fruit de l’Evangeli, la volem viure amb el cor a la mà, i no volem que l’egoisme enteli la nostra alegria de compartir el bon pa. I aquesta alegria ningú ens la prendrà”.

Maria Joana Querol Beltrán

X