REI I SERVIDOR DE TOT EL MÓN 20-11-2022

Diumenge vinent encetarem un Any Litúrgic nou amb el primer dels quatre diumenges d’Advent que ens portaran al Nadal; avui, últim diumenge de l’Any, celebrem la Solemnitat de nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món: és la manera més justa de posar cloenda a tot un Any Litúrgic.

Perquè com resumir en un sol dia tot el que al llarg de l’Any hem celebrat sobretot els Diumenges i Solemnitats? On trobaríem la síntesi de tota la Història de la Salvació, proclamada en la Litúrgia de la Paraula, que en tres cicles ens guia cap a la seva culminació?

La Litúrgia, experiència orant de l’Església universal, instituí la Festa de Crist Rei com a resum perfecte de la fe cristiana. El Prefaci de l’Eucaristia d’avui descriu meravellosament les notes d’aquest Regne singular del qual Crist n’és el Rei. La formulació reial és només una imatge o símbol per expressar veritats profundes de la fe cristiana.

Perquè, com proclamem en el Prefaci de la Missa d’avui, el Regne de Déu és un Regne universal i etern; Regne de veritat i de vida; Regne de santedat i de gràcia; Regne de justícia, d’amor i de pau.

Universal perquè, tot i néixer en un lloc i cultura determinats, va destinat a tot el món ultrapassant barreres amb inculturació en totes les cultures de tots els temps; etern perquè no només té garantia divina de què perdurarà de generació en generació, sinó que fins i tot arribarà a l’eternitat on esclatarà amb tota la seva resplendor; d’una veritat no especulativa i purament teòrica sinó destinada a la vida de manera que els qui escolten la seva Paraula és per a viure-la i en la mesura que la viuen la van entenent millor; de santedat que és la semblança creixent amb Jesús i de gràcia que és l’amor gratuït de Déu, actuant en nosaltres sobretot pels sagraments; de justícia que és el gran Projecte Salvador del Pare Déu per a tots els seus fills, expressat en l’ideal de les Benaurances; d’amor que és la nota distintiva del nostre Déu (1Jn 4,8b) i que Jesús visqué de manera sublim fins a la Creu perquè ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels qui estima (Jn 15,13); i de pau entesa no com a simple desig o somni sinó com a veritable compromís dels benaurats que viuen com a constructors de pau (Mt 5,9).

Crist es veritable Rei de misericòrdia com veiem a l’evangeli d’avui.   Mentre un dels malfactors crucificats amb ell l’insulta dient: No ets el Messies? Salva’t a tu mateix i a nosaltres!,  l’altre renya el seu company: ¿Tu que sofreixes la mateixa pena, tampoc no tens temor de Déu?; per   després reconèixer la pròpia culpa: Nosaltres rebem la pena que mereixen els nostres actes; i confessar la innocència de Jesús: Aquest en canvi no ha fet res de mal; finalment suplicarà: Jesús, recorda’t de mi quan arribis al teu Regne. La súplica del “bon malfactor” és de gran simplicitat i profunda confiança: s’adreça a Jesús, (sense títol de Mestre o Senyor) i rep la gran  Promesa del Rei i Servidor de tot el món: Avui seràs amb mi al Paradís.

Celebrem la reialesa de Jesús que no és d’aquest món (Jn 18,36) perquè no segueix els seus esquemes; però, com a deixebles seus, siguem amb Ell constructors d’aquest Regne singular en el nostre món i circumstàncies, convençuts de què tots combatran contra l’Anyell però l’Anyell els vencerà perquè és Senyor de senyors i Rei de reis (Ap 17,14).

José-Luis Arín Roig
Vicari General