Recés Diocesà de Quaresma

El dissabte 2 de març, el Sr. Bisbe, Mons. Sergi Gordo Rodríguez, va fer un Recés Diocesà de Quaresma a la Casa d’Espiritualitat Sant Enric d’Ossó – Jesús-Tortosa. Van participar-hi laics, laiques i membres de vida consagrada, un total d’unes dues-centes persones aproximadament. Els organitzadors vam pensar en els matrimonis joves amb fills petits, posant un espai de guarderia i activitats infantils per tal que aquests matrimonis puguessin participar del recés. Cesc Caballé, després del rés de Tèrcia de la litúrgia de les hores, presentà la jornada de pregària i tot seguit unes paraules de salutació del Sr. Bisbe. Som aquí una representació de la diòcesi de Tortosa. El meu lema episcopal és del salm 99:: “Serviu el Senyor amb alegria” . Jesús ho diu havent rentat els peus als seus deixebles, tot i que un el va negar, l’altre el va trair… I els digué: “Us convé que me’n vagi, perquè, si no me’n vaig, el Defensor no vindrà a vosaltres; en canvi, si me’n vaig, us l’enviaré”. I tot això amb alegria, amb una alegria que ningú ens podrà prendre. Estem cridats a la conversió, un any més en itinerari quaresmal vers la Pasqua. Ens trobem en recés diocesà quaresmal com a gran família diocesana, tots membres del Poble Sant de Déu que peregrina a la diòcesi de Tortosa. Quin goig formar part d’aquesta gran família diocesana! Hem de sentir-nos interpel·lats pel missatge del Papa Francesc per aquesta Quaresma 2024: “És temps d’actuar, i per Quaresma actuar és també aturar-se. Aturar-se en pregària, per a acollir la Paraula de Déu, i aturar-se com el samarità davant el germà ferit…No tenir altres deus és aturar-se davant la presència de Déu, en la carn del proïsme…Davant de la presència de Déu ens convertim en germanes i germans…i en lloc d’amenaces i enemics trobem companyes i companys de viatge…” Per tant caminem junts, sinodalment, essent una Església que surt a l’encontre de cada persona. Avui el Senyor ens regala aquesta jornada de silenci i meditació per viure aquesta fraternitat i comunió com a gran família diocesana tortosina.

En aquesta jornada de recés quaresmal us presento les tres meditacions que farem a partir del que espera el Papa en aquesta Quaresma:

1a) Visquem amb amor la santedat (GE 14). Estem cridats a la conversió personal: invitació al retrobament personal amb Jesucrist o, almenys, a prendre la decisió de deixar-se trobar per Ell (EG).

2a) Sortim a oferir la vida de Jesucrist (EG 49). Crida a la conversió pastoral en clau de missió, vers una impostergable renovació eclesial. “Sortim a oferir a tothom la vida de Jesucrist; m’estimo més una Església accidentada, ferida i tacada per haver sortit al carrer, que no pas una Església malalta pel tancament i la comoditat d’aferrar-se a les pròpies seguretats (EG 49).

3a) Crida a que conreem la veritable alegria (GE 128). Crida a escoltar què diu l’Esperi avui i aquí, per esdevenir evangelitzadors amb Esperit, testimonis, enviats, deixebles, sembradors autèntics de la joia de l’Evangeli.

Ens diu el Papa: “Invito a cada cristià a renovar ara mateix el seu retrobament personal amb Jesucrist, o almenys, a prendre la decisió de deixar-se retrobar per Ell…És el moment de dir-li a Jesucrist: Senyor, m’he deixat enganyar… però aquí sóc altra vegada per renovar la meva aliança amb Vós. Us necessito. Rescateu-me de nou, Senyor, accepteu-me una vegada més entre els vostres braços redemptors”. Diu el Papa Benet XVI en el núm. 1 de la Carta Encíclica “Deus caritas est”: “No es comença a ser cristià per una decisió ètica o per una gran idea, sinó pel trobament amb un esdeveniment, amb una Persona que dóna un nou horitzó a la vida i amb això una orientació decisiva”. “Que la Mare de Déu ens ensenyi avui i sempre a mirar i contemplar la realitat amb els ulls de Jesús perquè Ell sigui avui llum en el nostre camí” (Lumen Fidei, 60).

1a) VISQUEM AMB AMOR LA SANTEDAT. Tots estem cridats a ser sants vivint amb amor, com amics en el Senyor. El Papa Francesc s’adreça a tot el poble de Déu i ens fa una crida a la santedat: “Tots som cridats a ser sants vivint amb amor i oferint el propi testimoniatge en les ocupacions de cada dia, allà on cadascú es troba (Gaudete et exsultate, 14). “M’agrada veure la santedat del poble de Déu pacient “la santedat de la porta del costat, d’aquells que viuen prop de nosaltres i són reflex de la presència de Déu” (GE 7) “No tinguis por de la santedat, no et prendrà forces, vida o alegria”. “No tinguis por de deixar-te guiar per l’Esperit Sant. La santedat no et fa menys humà, perquè és el trobament de la teva feblesa amb la força de la gràcia… En la vida existeix una sola tristesa, la de no ser sants (EG 34). Però hi ha dos “subtils enemics” que poden dificultar la resposta a la crida de la santedat: a) Són temptacions molt reals per a qualsevol que sigui atret per la fe cristiana.  b) Són maneres de cercar la salvació no a través el poder de Crist, sinó a través de les pròpies idees (gnosticisme) o de l’esforç humà (pelagianisme).

2a) SORTIM A OFERIR LA VIDA DE JESUCRIST. Cridats a la conversió pastoral en clau de missió, sentint la veu del Senyor que ens crida i ens envia “en sortida”. El Papa Francesc ens diu: “Sortim, sortim a oferir a tothom la vida de Jesucrist… m’estimo més una Església accidentada, ferida i tacada per haver sortit al carrer, que no una Església malalta pel tancament i la comoditat d’aferrar-se a les pròpies seguretats” (EG 49)

Per què sortim? Perquè Jesús ens ho ha demanat: “Aneu i anuncieu l’Evangeli per tot el món”. Se surt en missió en el nom d’un Altre. En el tret de sortida sempre hi ha una experiència de Déu. Un cop se sent la crida, se sent la necessitat de comunicar-ho als altres. És el Senyor qui ens posa en camí. La sortida en missió la realitzem des de la feblesa, la fragilitat, la petitesa. La resposta és personal i alhora comunitària: “Tu ets el nostre Déu Salvador, volem seguir els teus camins, som aquí Senyor!”

Amb qui sortim? “Els envià de dos en dos…” Per tant no som “llaneros solitarios”, no som franctiradors. Tenim una comunitat de referència. Ens envia el Senyor i tornem al Senyor. és Ell qui evangelitza a través nostre, instruments a les seves mans, servents sense cap mèrit.

Com sortim? Amb alegria i amb autenticitat. No fan falta elements extraordinaris, sinó haver tingut un encontre amb el Senyor i una relació profunda amb Ell, amb “cors abrusats” com els deixebles d’Emaús. Hem de creure profundament el que anunciem, proposar sense imposar. Cal sortir amb autenticitat, sense màscares ni maquillatges, sense viure-ho com un rol per a només unes hores convingudes.

Finalment el bisbe Sergi ens proposà fer un examen de consciència de la fraternitat i ens donà unes pautes per ajudar-nos a fer-lo. Després d’una estona de pregària, el Sr. Bisbe ens recomanà adreçar-nos a la Mare de Déu en la nostra pregària per a que ens ajude a renovar cadascú el nostre “Sí” i “a fer resplendir el testimoni de la comunió” (EG  288).

3a) CRIDA A QUE CONREEM LA VERITABLE ALEGRIA. Cridats a gaudir, tastar i veure que n’és de bo el Senyor. Diu el Papa Francesc; “Hi ha cristians l’opció dels quals sembla la d’una Quaresma sense Pasqua”. “Comprenc les persones que tendeixen a la tristesa per les greus dificultats  que han de sofrir, però, a poc a poc cal permetre que la joia de la fe comenci a desvetllar-se com a ferma confiança. Tant de bo puguem viure una experiència profunda de joia i comunió amb Déu i amb els germans, en l’amistat amb el Senyor: “Ningú com Vós no em fa feliç”. Aquestes paraules del Papa les podem rebre com una crida a experimentar com diu el salmista: “Tastar que n’és de bo el Senyor”. Som convidats a tastar, a fer-ne experiència viva. Quan parlem de tastar i tenir experiència de l’alegria i el goig en el Senyor, estem tractant de l’experiència d’aquell que  troba Déu en una eucaristia  freqüent ben viscuda, d’un fecund servei als més necessitats, d’una pregària assídua… Deia santa Teresa que el Senyor es troba “entre los pucheros” . Avui diríem entre autobusos, semàfors, un embús d’autopista, la sala d’espera d’un metge… tot això pot ser avui el nostre Sinaí.  El cristianisme és una proposta d’alegria i felicitat: De part de Déu és una bona notícia; el missatge de Jesús és una proclama de benaurança i felicitat; viure cristianament és participar en el mateix goig del Crist; som cridats i enviats a “servir el Senyor -i els germans- amb alegria” (Salm 99,2). Tanmateix hi ha diferents classes d’alegria: espiritualista, falsa, inhumana, insultant, etc. La “veritable alegria” és la que ens regala Crist, estimant-nos fins a l’extrem, donant la vida, ell que és Vida! I això celebrarem en la Pasqua. L’alegria és la força que brolla de l’amor. La “veritable alegria” no la trobem en nosaltres mateixos, sinó quan brolla, neix i creix cercant l’alegria dels altres. Entra en el nostre cor quan ens fem humilment disponibles, quan ens deixem dur en les mans del Senyor, quan aprenem la saviesa dels senzills i pobres. El bisbe Sergi ens donà alguns suggeriments per conrear l’alegria i el goig en el Senyor.

Finalment ens digué: Estimats amics i amigues, estimats diocesans; que visquem amb amor la santedat, que sortim a oferir la vida de Jesucrist: que conreem la “veritable alegria”. Us desitjo un joiós itinerari quaresmal vers la Pasqua. Que nostre  Senyor us beneeixi!

Conclusió: “Serviu el Senyor amb alegria”

 CELEBRACIÓ DE L’EUCARISTIA.

Després de la reflexió personal vam compartir el dinar i com a cloenda de la jornada de recés, la celebració de l’Eucaristia, presidida pel Sr. Bisbe i concelebrada per Mn. Josep Àngel Pitarch i Mn. Joan Guerola. Va participar de la celebració Mn. José Manuel Moreno, diaca permanent. Hi eren presents els xiquets i xiquetes que van ser acollits a la guarderia mentre els seus  pares van participar del recés diocesà. Un petit grup del recés van encarregar-se dels cants, acompanyats d’algun instrument musical i amb la participació de tota l’assemblea.

Les lectures les pròpies del diumenge III de Quaresma (B). La 1a del llibre de l’Èxode (Ex 20, 1-17); el Salm responsorial (18); la 2a  de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1 Co 1,22-25): l’Evangeli segons sant Joan (Jn 2,13-25).

El Sr. Bisbe inicià l’homilia comentant l’Evangeli que narra l’expulsió dels mercaders del temple de Jerusalem. Avui, després d’un dia de recés retornarem a les nostres llars i no podem deixar de revisar la nostra relació personal amb el Senyor, sabent que el pacte d’amor per part de Jesús, hi és. Per part seua el silenci era eloqüent. La seua Passió fou voluntàriament acceptada. Jesús ens estimà fins a l’extrem i nosaltres hem de servir-lo amb alegria.. Déu es troba en el cor de cada persona, perquè som imatge seua i vol purificar-nos i això fa que li diguem, Senyor et volem tractar com un amic i marxem d’aquest recés amb un encontre personal amb Tú, compromesos en la fe i en la teua Paraula. Que el Senyor ens hi ajudi.

Donem gràcies al Senyor per aquest profitós recés, del qual hem pogut participar-ne molts diocesans, i també al nostre bisbe Sergi per l’ajuda espiritual que ens ha transmès.

Maria Joana Querol Beltrán