Recés de Quaresma

El dissabte 2 d’abril, es celebrà a Centre d’Espiritualitat Sant Enric d’Ossó de les Teresianes- Jesús, un  Recés de Quaresma en el qual van participar-hi noranta-dues persones de la nostra diòcesi. El ponent va ser el P. Raül Saiz Rodríguez, de la Companyia de Jesús.  El Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent, i alguns preveres ens van  acompanyar tota la jornada. Després de l’acollida, la salutació del Sr. Bisbe: Benvinguts a aquesta jornada de recés en temps de Quaresma i en temps Sinodal. El Sínode és un camí espiritual, camí de trobar-nos amb el Senyor. A causa de la pandèmia, els dos darrers anys no va ser possible celebrar el recés de Quaresma. Avui ens hem pogut reunir. El P. Raül Saiz amb les seues paraules ens ajudarà a viure amb més intensitat aquest temps quaresmal.

Tot seguit Mn. Emilio Igual dirigí la pregària. Demanem a l’Esperit Sant que ens ajude a transformar-nos i a renovar-nos. Per acompanyar-nos en la pregària es va fer una projecció que de tant en tant repetia les paraules: “De dos en dos, de más en más, siempre en camino hacia los demás. Allí estaràs Jesús, allí estaràs”. A continuació vam resar la pregària del Sínode i el Parenostre. Després Maria Palau, membre de la Comissió Diocesana del Sínode, donà algunes informacions: a) La data límit per enviar les Aportacions del Sínode és el dissabte 30 d’abril. Una vegada feta la síntesi, la Comissió Diocesana ho farà arribar a la CEE. b) El dissabte 4 de juny, vigília de Pentecosta, tindrem una Jornada Diocesana a Tortosa, des de les 6 de la tarda, fins a les 11 de la nit. Serà una vetlla de pregària. c) Us animo a respondre una enquesta que va adreçada a gent que no és practicant. És una manera senzilla d’escoltar el poble. Tot seguit comentà la programació del Recés  i presentà el ponent, qui agraí la nostra presència. El P. Raül Saiz distribuí les intervencions en tres apartats: 1) Caminem junts en la Quaresma. 2) Unint el nostre caminar. 3) Caminar des de l’alegria.

Caminem junts en la Quaresma. El Papa Francesc ens diu en el Missatge per a la Quaresma. “La Quaresma és un temps favorable per a la renovació personal i comunitària que ens porta cap a la Pasqua de Jesucrist mort i ressuscitat” Estar en camí ens aporta il·lusió i en aquest recés es tracta d’experimentar que Déu surt al nostre encontre i es manifesta. En aquest caminar ens ajudarà l’exhortació de sant Pau als gàlates (Ga 6.9-10a) “No ens cansem de fer el bé; perquè si no defallim, quan arribi el temps recollirem”. El Papa Benet XVI en “La porta de la fe” diu que es creua aquest llindar quan s’anuncia la Paraula de Déu i ens deixem transformar per la seua gràcia. Traspassar aquesta porta suposa emprendre un camí que dura tota la vida. Caminem humilment amb Déu. També el profeta Elies (1-Re 19, 1-9) ens diu: “Una esperança i una confiança renovades per continuar caminant el viatge de la fe i de la missió”. “Aixeca’t i menja, el camí que et queda és molt llarg”. Acabà amb unes paraules de l’escrit “Senyor, Déu meu” de Thomas Merton: “No tinc idea cap on vaig. No veig el camí que encara em queda per davant… Sé que si el faig, tú em conduiràs pel camí recte…” Després de la pregària personal i un descans, ens vam reunir per meditar l’apartat 2:

Unint el nostre caminar. És necessari compartir el camí. Ens donà tres pistes de sant Ignasi per a la pregària:1a) Quan fem camí hi ha un desig d’abaixar-nos, seguint el model de Jesús que també s’abaixà. 2a) Fem camí amb Jesús qui és “el camí, la veritat i la vida”. 3a) Hem de reconèixer que l’únic camí es trobar-nos amb Jesús i els germans en qui hem de reconèixer el rostre de Crist. Tot seguit comentà l’Evangeli segons sant Marc (Mc, 10, 46-52) “El cec Bartimeu”. Finalitzà amb la pregària “En el nom del Pare” de Ignacio Iglesias S.J. “Perquè tú ho has volgut, estic aquí Senyor. El teu rostre buscaré, Senyor, fins dir-te Pare!”.Després de la pregària personal, dinar i descans, el 3er:

Caminar des de l’alegria. Ens diu el Papa Francesc en el Missatge per a la Quaresma: Enfront del desencís per la pobresa dels nostres mitjans, tenim la temptació de tancar-nos en el propi egoisme individualista i refugiar-nos en la indiferència davant el sofriment dels altres; “els joves se cansen i fatiguen, els nois ensopeguen i cauen” (Is 40, 30). Tanmateix, “Déu dóna forces a qui està cansat. Els qui esperen en el Senyor renoven les seves forces; corren i no es fatiguen, caminen i no es cansen” (Is 40, 29.31). “No ens cansem de fer el bé” (Ga 6.9). ”Els deixebles del Senyor són cridats a viure en comunitat que sigui sal de la terra i llum del món” (Mt 5,13-16). Tot seguit ens comentà l’Evangeli “Els dos deixebles camí d’Emaús” (Lc 24, 13-35). “…Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se’ls va acostar i es posà a caminar amb ells…” però no el van reconèixer. Estaven tristos i desolats. Nosaltres esperàvem… Quina conversa porteu mentre aneu de camí? La seva fe es convertí en foc i de sobte van sentir-se apòstols, però no van guardar per a ells l’alegria, havien de comunicar-la i repartir-la. Ens podem preguntar: Com ha caminat Jesús amb tu durant l’últim temps en comunitat? Com els deixebles reconeixen Jesús? I tu? Com has experimentat que el teu cor cremava? Quins desitjos bullen en el teu cor ara? Com a final, la pregària de John Newman “En el mar”.“Llum Amable, enmig de tanta tenebra espessa. Porta’m Tu. La teva llum em seguirà guiant…”

Preguntem-nos: 1) Com Déu ha caminat en mi en aquest procés Sinodal? 2) Com m’ha parlat Déu en aquest Recés? 3) El dia d’avui ha estat un regal del Senyor? 4) Li he donat l’abraçada més íntima?

Finalment la celebració de l’Eucaristia, presidida pel nostre bisbe Enrique i concelebrada per tres sacerdots. Les lectures foren: La 1a del llibre d’Isaïes (Is 43, 16-21) El Salm responsorial (125) “És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre, amb quin goig ho celebrem” La 2a lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 3, 8-14) i l’Evangeli segons sant Joan (Jn 8, 1-11).

El Sr. Bisbe en l’homilia ens digué: El procés sinodal que estem vivint és una manera nova en l’Església. Acabem de proclamar la Paraula de Déu i ens dóna tres claus:

1. Si comencem per l’Evangeli hi ha uns personatges, els mestres de la Llei i els fariseus que es consideren perfectes. Li porten a Jesús una dona pecadora i li diuen: “Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri… I vós que dieu ?Jesús capgira la conversa i llança la pregunta: “I vós, què hi dieu?… Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres”. El Senyor inclou a tots en la comunitat de pecadors i se n’adonen que ells també formen part de la comunitat. Sant Pau, una vegada ha conegut Jesucrist, pensant-se que era bo, és conscient que ell també forma part de la comunitat de pecadors, però que participa de la misericòrdia de Crist. L’Església som una comunitat de pecadors redimits per Crist. Diu sant Pau “…Jesucrist s’apoderà de mi”. Pensem que els altres són els culpables dels mals que hi ha en el món. Tots som culpables, però tots hem d’intervenir en fer una Església més evangèlica.
2. El profeta Isaïes diu:”No recordeu més els temps passats, no penseu més en les coses antigues…” Aquesta és una temptació que tenim els cristians; viure en l’enyorança dels temps passats i creure que l’Església avança si tornem al passat. El cristià no és el qui viu el passat, sinó el qui mira el futur amb esperança. L’important és viure la nostra vocació amb santedat. No viure com si el passat fos tot bo i el present tot dolent. No ens cansem de sembrar la llavor del Regne de Déu; un dia produirà fruit. L’esperança no ve del fruit del nostre esforç, sinó del Senyor.
3. Sant Pau diu que Jesucrist s’apoderà d’ell. “No vull pas dir amb això que ja he obtingut aquella plenitud que busco; corro amb l’esperança d’apoderar-me’n. Puc fer-ho ja que Jesucrist s’apoderà de mi”. Arribaré un dia a posseir Crist. Caminem junts, però, cap on? Què és el que desitgem? Fer una Església segons la meua manera de pensar? No. Arribar tots junts a la meta que és Jesús, perquè com s’ha apoderat de mi, jo únicament desitjo posseir-lo. Ens hem d’ajudar uns als altres per arribar tots junts a Crist. No vivim en l’Església per acusar-nos uns als altres, ni volem viure el passat com a millor. Vivim per arribar a la meta que Jesús espera de cadascú de nosaltres. Arribem a aquesta meta com els deixebles d’Emaús, que és el que el Senyor espera.

El cant de l’ofertori:“Nada te turbe, nada te espante, quien a Dios tiene nada le falta, sólo Dios basta” i el de Comunió: “El pescador”. El Sr. Bisbe ens donà la benedicció final i ens acomiadà dient: En l’alegria de Crist que avui hem viscut i hem experimentat, que passeu un bon dia del Senyor. Amb el cant a la Mare de Déu: “Ave, ave, ave Maria”, vam acabar el Recés. Gràcies als qui van fer-lo possible. Fins la propera vegada, si a Déu plau.

Maria Joana Querol Beltrán