Recés de Quaresma per a laics
El dissabte, 11 de març, es celebrà com tots els anys, a la Casa d’Espiritualitat S. Enric d’Ossó, un Recés de Quaresma al qual van assistir-hi aproximadament unes cent persones de diferents llocs de la diòcesi, presidides pel Sr. Administrador Diocesà, Il·lm. José Luís Arín Roig. El ponent del recés fou el Rvd. Darío Mollá Llátzer, SJ. Els cants foren a càrrec del Sr. Toni Caballol Angelats, president del Moviment d’Acció Catòlica General de la nostra diòcesi. Amb el cant “El Senyor és la meva força” s’inicià la celebració.
Tot seguit el Sr. Administrador Diocesà inicià el rés de l’Hora Tèrcia i en acabar va fer un petit comentari de la lectura que acabava de proclamar. Vivim en una església que no és ni freda ni calenta i el nostre perill és la postura: ni si, ni no. Una església diocesana que actualment està en seu vacant, normalitat amb excepcionalitat. Avui estem celebrant un recés de Quaresma amb la participació del poble de Déu que vol ser a la vegada valent i coherent.
A continuació el SJ Darío Mollá inicià el tema: L’ AGRAÏMENT, ACTITUD BÀSICA DE LA VIDA CRISTIANA. Actitud que no se’n parla massa, però us donaré algunes idees que donen pau a la pregària No hi ha mai un dia buit. Ser agraïts significa ser conscients dels petits dons que rebem cada dia: persones, trobades, experiències… Però, vivim tan apressa i distrets, que no som prou conscients de tot el que rebem. Vivim d’acord amb tot el que hem rebut? En aquest moment de la meua vida, quin és el do que Déu està donant-me? I tot ens ha estat donat gratuïtament.“Feliços els pobres en l’esperit: d’ells és el Regne del cel”.
Tot seguit ens presentà la primera part del tema: DIMENSIONS DE L’AGRAÏMENT.
1) Fer-nos conscients. El que hem rebut i el que rebem cada dia és un do i és molt important l’examen de consciència, no del que faig, sinó del que he rebut. 2) Valorar. Cal saber posar valor a tot el que rebem i el saber agrair ens porta la humilitat. Valorar les coses petites del dia a dia ens dóna alegria i sentit a la nostra vida. 3) Tenir cura. Quan rebem un regal hem de saber apreciar-lo i tenir-ne cura. El do de la fe és un gran regal. En tenim cura? Com? És suficient l’interès que hi posem? Reconèixer els dons rebuts és ser agraït i la persona agraïda sap: 4) Compartir. Aquesta és la dinàmica de l’agraïment, el qual comença fent-nos conscients de tot el que hem rebut: la vida, la fe, la família… Tot se’ns ha donat gratuïtament i de la gratuïtat sorgeix l’agraïment que és font de generositat i de perfecció. “Sigueu perfectes com el Pare celestial és perfecte”. Cal fer un examen de com és el nostre compartir. Sé compartir el que he rebut? Com? Amb qui?
Després d’un petit descans mentre vam fer un “picolabis”, i fer-nos la foto de família, vam passar a la segona part de la xerrada: DIFICULTATS I TEMPTACIONS CONTRA L’AGRAÏMENT.
Els problemes de la vida, l’ambient cultural, les experiències negatives, les queixes… ens dificulten ser agraïts. Tots tenim limitacions: físiques, psicològiques, morals, etc. i ens costa acceptar-les. Com vivim aquestes limitacions? La vida no és fàcil i davant les dificultats, de vegades oblidem la capacitat que tenim de reaccionar, perquè ens sentim més impotents del que som; inclús pensem amb tot el que fem i que ningú ens ho agraeix i llavors experimentem sensacions d’ingratitud. Però també tenim motius per donar gràcies i això ens condueix a l’alegria i al servei. Viure amb una dinàmica negativa ens porta a l’egoisme.
Totes aquestes dificultats les agruparem en quatre apartats: 1) La temptació de la superficialitat. Temptació que ens porta a l’oblit de què tot el que se’ns dóna cada dia és gràcia de Déu. Cal reconèixer els dons de cada dia, però això ens demana temps per a la reflexió, el silenci i la pregària. Tinc distribuïdes les hores del dia? En quins moments del dia em dedico al Senyor en l’oració? Quantes vegades podem caure en la mentida del “No tinc temps”. 2) La temptació de pensar més amb el que no tenim que amb el que tenim. De vegades no valorem el que tenim i tanmateix ens lamentem del que no tenim. Això ens pot portar a un infantilisme que pot degenerar al vici de la comparació. És la doble mentida del “normal” i del que és “el meu dret”. 3) La temptació de la passivitat. Sabem que de tot allò que no en tenim cura, s’empobreix i arriba a morir-se. No és suficient tenir, ja que si no es treballa es perd. Tot el que té més valor demana tenir-ne una cura més gran. És una mentida el viure de renda. 4) La temptació de l’apropiar-se. Com vivim el que fem? No podem viure com a mèrit i com a propietat el que és un do. I els dons de Déu només creixen quan els compartim. Cauríem en la mentida del fariseisme.
Havent dinat, vam passar a l’últim apartat del recés. Vam començar amb el cant: “Nada te turbe, nada te espante” i tot seguit s’obrí un diàleg. Es van fer les següents intervencions a les quals anava responent el ponent: a) Com cuidar el do de la fe? b) Què podem fer per a que la pregària sigue prioritària? c) Com podem demostrar als altres el nostre agraïment? d) L’alegria és conseqüència de la humilitat i de l’agraïment? e) Quins passos hauríem de fer per a ser més conscients dels dons que Déu ens ha donat?
Mn. Darío SJ, ens digué les paraules de comiat. És bo fer un acompanyament espiritual ajudat de la persona per a que trobe el seu camí, és a dir, el camí que Déu li demana. Tot seguit donà les gràcies a tots els qui havíem participat del recés, i també al Sr. Arquebisbe Enrique Benavent, qui el va portar aquí a Tortosa.
A continuació vam cantar “El seu camí va ser camí de tots, vam fer la lectura de la Paraula de Déu i el cant final vam dedicar-lo a la Mare de Déu: “Noia del poble Maria”. Gràcies a tots els qui van fer possible aquest dia de recés que ens ajudarà a viure amb més intensitat la Quaresma.
Maria Joana Querol Beltrán
.
