QUARESMA: UN TEMPS DE CREIXEMENT 21-02-2021

El passat dimecres, amb el ritu alhora senzill i solemne de la imposició de la cendra vam començar el temps de Quaresma. El Papa, en el missatge que ha dirigit a l’Església, ens convida a recordar en tot moment a Jesús, que “s’abaixà i es féu obedient fins a la mort, i una mort de creu” (Flp 2, 8). Si tenim els ulls fixos en Crist, viurem aquest temps com un camí de creixement en les tres actituds fonamentals de l’existència cristiana: la fe, l’esperança i la caritat. Les tres pràctiques que l’Església ens proposa (dejuni, oració i almoina) són “les condicions i l’expressió de la nostra conversió”, els mitjans que ens ajuden a recórrer l’itinerari espiritual que ens conduirà a la nit de Pasqua, en la qual renovarem les promeses del baptisme per a renàixer com a homes i dones nous, gràcies a l’obra de l’Esperit Sant en nosaltres.

La Quaresma és un temps per a creure, és a dir, “per a rebre Déu a la nostra vida i permetre-li “fer estada” en nosaltres”. En el cor de qui està ple de si mateix o centrat en les coses que el món ofereix com a reclam per aconseguir la felicitat, no hi ha lloc per a Déu. El dejuni ens permet “alliberar la nostra existència de tot el que ens fa nosa, fins i tot de la saturació d’informacions —veritables o falses— i productes de consum, per tal d’obrir les portes del nostre cor a Aquell que ve a nosaltres pobre de tot, però «ple de gràcia i de veritat» (Jn 1,14)”, i possibilita deixar en el nostre interior l’espai que correspon a Déu.

El camí cap a la Pasqua ha de ser sostingut per l’esperança. Malgrat l’actual context, els cristians sabem que el dolor, el sofriment, les injustícies i els mals del món no tenen l’última paraula: “Esperar vol dir creure que la història no acaba amb els nostres errors, les nostres violències i injustícies, ni amb el pecat que crucifica l’Amor”. L’última paraula sobre la història humana la té l’amor de Déu, per això esperem i acollim la reconciliació que se’ns ofereix en el sagrament de la Penitència, que ha d’estar en el cor del procés de conversió, i ens convertim en difusors del perdó per arribar a viure una pasqua de fraternitat. En el silenci de l’oració creixem en l’esperança, perquè rebem la llum interior que il·lumina els desafiaments de la nostra missió com a cristians.

La caritat és “l’impuls del cor que ens fa sortir de nosaltres mateixos i que suscita el vincle de la cooperació i de la comunió”, especialment amb els qui estan sols, malalts, sense llar, menyspreats o en situació de necessitat. No és, per tant, un sentiment estèril, sinó la manera d’avançar cap a una civilització de l’amor i “aconseguir camins eficaços de desenvolupament per a tots” (Fratelli tutti, 183). L’almoina donada amb senzillesa, gran o petita, ens permet compartir el que tenim amb amor i sempre es transforma en font de vida i felicitat. “Viure una Quaresma de caritat vol dir tenir cura dels qui es troben en condicions de patiment, abandonament o angoixa a causa de la pandèmia de la COVID-19”. Que les nostres obres de caritat vagen acompanyades per una paraula de confiança, perquè l’altre senti que Déu l’estima com a fill.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

Escoltar:

Descarregar:

X