QUARESMA: TEMPS DE VERITAT 15-02-2015

Dimecres que ve, amb el ritu ple de sobrietat de la imposició de la cendra i amb el primer dejuni quaresmal, iniciem la preparació per a la celebració de la Pasqua. És un temps litúrgic durant el qual l’Església ens vol ajudar a que visquem la Pasqua ” no amb el vell llevat de la dolenteria i la malícia, sinó amb els pans sense llevat de la sinceritat i la veritat” (1Co 5,8).

Sinceritat i veritat. Dos paraules que ens introdueixen en el nucli del temps quaresmal. Sant Joan Pau II, en un dels missatges de quaresma que va dirigir a l’Església, ens diu que la quaresma és el temps de la veritat de la nostra vida. Per això, us invito a que durant aquest temps, en els nostres moments d’oració, en l’escolta de la Paraula de Déu i en la celebració de l’Eucaristia, en els temps de recés espiritual i de reflexió, ens acompanyen tres preguntes que ens poden ajudar a descobrir l’orientació real que estem vivint i la direcció que li hauríem de donar, si és que és necessari introduir canvis en la nostra vida.

Quina és la veritat de la meua vida davant Déu? Al llarg d’un dia, d’una manera moltes vegades inconscient, ens fem preguntes, que són l’expressió de les preocupacions que tenim en el nostre cor. Ens preguntem pel que els altres pensen de nosaltres, per l’èxit de les nostres obres i dels nostres projectes, etc… El que ens inquieta en el nostre cor es reflecteix en les preguntes que ens plantegem en la nostra ment. Apareix Déu en eixe horitzó de la meua vida? Em pregunto alguna vegada si el que faig, el que penso, el que dic o el que decideixo sobre la meua vida estan d’acord amb la seua voluntat? Tinc com a principal meta viure en la seua gràcia i amistat? És Déu l’horitzó real de la meua vida i dels meus actes o és el gran absent en el meu dia a dia? Si estic lluny de Déu, ara és el temps de la gràcia i de tornar a Ell.

Quina és la meua veritat davant de les coses que m’oferix la vida? Estan els béns al servei de la meua vida o estic vivint esclavitzat a l’afany de tindre i posseir? La temptació de pensar que la possessió de les coses condueix a la felicitat és tan falsa com freqüent. És falsa, perquè quan ja hem aconseguit quelcom que desitjàvem immediatament apareixen en nosaltres noves ambicions. És freqüent, perquè les coses ens donen una seguretat aparent. El dejuni és un gest de llibertat enfront del poder esclavitzant de les coses, un poder que pot tancar el nostre cor a Déu i als germans.

Quina és la veritat de la meua vida enfront el germà? En primer lloc, enfront el germà amb qui necessito reconciliar-me. Tots tenim necessitat de demanar perdó i tots tenim quelcom que perdonar a algú. L’Església ha de ser un lloc de perdó i de reconciliació. En segon lloc, enfront del germà necessitat: Estic disposat a compartir les meues coses amb aquell que té més necessitat que jo?

Que la pràctica de l’oració, el dejuni i l’almoina ens ajuden a viure aquesta Quaresma com un temps de gràcia.

Que el Senyor ens acompanye en aquest camí quaresmal.

+ Enrique Benavent Vidal,
Bisbe de Tortosa.