PUJÀ AL CEL I VINDRÀ DE NOU 13-05-2018

Quan el temps de pasqua està arribant al seu terme, l’Església celebra la solemnitat de l’Ascensió del Senyor. Cada vegada que resem el Credo, després de confessar la fe en la resurrecció de Jesucrist, diem que “se’n pujà al cel, on seu a la dreta del Pare”. Aquesta veritat de la nostra fe ens indica el sentit profund de la Pasqua: la resurrecció de Crist no és un simple tornar a la vida que tenia abans de la passió, sinó que és la seua glorificació. Abans de la seua mort, el Senyor va orar al Pare amb aquestes paraules: “Pare, ha arribat l’hora. Glorifica el teu Fill… glorifica’m amb la glòria que jo tenia vora teu abans que el món existís” (Jn 17, 1. 5). L’Ascensió és el moment de la glorificació de Crist. En el credo ho expressem afirmant que “seu a la dreta del Pare”. No estem parlant d’un lloc espacial, sinó que confessem que el Senyor ressuscitat ha entrat en la dimensió de Déu.

Açò no significa absència. Qui està al costat de Déu no se separa dels homes, sinó que d’una manera misteriosa està més prop d’ells. De fet, abans de l’Ascensió el Senyor va dir als seus deixebles: “Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món” (Mt 28, 20). La certesa d’aquesta presència és el que explica que els deixebles tornaren a Jerusalem “amb gran alegria” (Lc 24, 52). Tenen la certesa que el Senyor no és un absent, sinó que ara està fins i tot més prop d’ells que mai, en una presència que abasta tots els temps i llocs: allí on un deixeble anuncia l’Evangeli, Crist està amb ell i l’acompanya en la seua missió.

L’ “anada al Pare” inaugura el temps de la missió. És l’hora de l’Església i del compromís dels cristians per a continuar l’obra de Crist, anunciant l’Evangeli, convidant als homes i dones de tots els temps a creure en el Senyor, sembrant la llavor del Regne de Déu en el nostre món. L’obra de Crist no va ser més que l’inici perquè el nostre món es convertisca en Regne de Déu. Estem davant un començament xicotet però que, malgrat les dificultats, camina cap a la victòria definitiva. La veritat més profunda del nostre món és que caminem cap al Regne de Déu i que aquesta és la meta de la història. Per açò, el que veritablement ens ha d’importar és treballar per eixe Regne.

Açò es confirma amb l’anunci que els àngels de l’Ascensió van fer als apòstols: “Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, vindrà tal com heu vist que se n’hi anava” (Ac 1, 11). Estem davant una promesa que ens anima en els nostres treballs i lluites; que ens conforta en eixos moments en què sembla que el cansament pot superar les forces; que ens dóna la confiança per a seguir creient que el que fem té sentit; i la certesa que la victòria definitiva de totes les lluites de la història pertany a Crist. Ell tornarà per establir definitivament el seu Regne, un Regne que no tindrà fi. Si no tinguérem aquesta esperança garantida per la resurrecció del Senyor i per la seua promesa, no tindria cap sentit el nostre compromís, doncs sense Crist no podem fer res, però amb Ell ho podem tot.

Que visquem aquesta celebració amb alegria i esperança.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

X