Problemes contemporanis de la gent gran

El dia 15 de novembre, a les 17’30 hores, Mn. Joan Bajo Llauradó, Consiliari del Moviment Vida Creixent, ens va fer una conferència sobre la gent gran, concretament aquesta vegada sobre els problemes que estan patint actualment. Ens ofereix aquestes xerrades una cada trimestre del curs, és a dir, tres cada any. Respecte els problemes contemporanis de la gent gran es deriven: 1) Maltractament a la gent gran: un problema silenciat. 2) La soledat en la gent gran: una epidèmia creixent. 3) El suïcidi en la gent gran: una dura realitat poc coneguda.  Com sempre les xerrades van adreçades  als membres de Vida Creixent, però també estan obertes a tots els qui estiguin interessats i, de fet així és, perquè hi assisteixen persones dels Esplais de gent gran. El lloc, igual que les últimes vegades, la sala de reunions dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Tortosa, on hi són presents el Sr. Francesc Vallespí, regidor de la gent gran i la Sra. Cristina Araujo, treballadora Social. Després de les  salutacions, Mn. Bajo inicià la xerrada. Les reunions mensuals dels grups es fan a les parròquies corresponents i alguna es reuneix al Patronat.

Mn. Bajo centrà el tema en el primer apartat:“Maltractament a la gent gran: un problema silenciat”.  Estem davant d’una de les formes de violència més ocultes que pot tenir la persona gran. És un fenomen silenciat, desconegut, incomprès i poques vegades detectat, però, malgrat que els professionals tenen coneixement de la seva existència, tenen grans dificultats per abordar-lo. Les esperances de vida que tenim per a l’any 2050 són per terme mig, de noranta-cinc anys per a les dones i de noranta-dos per als homes. Segons estudis realitzats, un 30%  de les persones grans pateixen aquests tipus de maltractaments, tant en l’àmbit familiar, com dins una institució. Una de cada sis persones majors de 60 anys, sofreixen aquests tipus de maltractament, el qual pot presentar alguns dels signes següents: físics, culturals, econòmics i psicològics. Maltractar és una violació dels drets humans i una causa d’importants lesions, malalties, pèrdua de productivitat, aïllament i desesperació. Cal enfrontar-se en el maltractament de persones grans per reduir-lo i això requereix un enfocament multisectorial i multidisciplinar. (OMS 2002).  Entre els diferents tipus de maltractaments, els més freqüents són: Per negligència, de tipus econòmic, psicològic i físic i per abandonament. Un ancià també es pot sentir maltractat quan se l’ignora i no es tenen en compte les seues decisions i  quan es prenen poden afectar-lo; també no dedicar-li el temps suficient, mantenir-lo al marge de les converses familiars i quan es fa ús dels seus estalvis sense el seu permís.

Però, el maltractament també poden produir-lo les següents causes: la pobresa, la discriminació,  els prejudicis envers la vellesa, la soledat de la persona gran i la sobrecàrrega del cuidador. La persona gran quan és maltractada presenta unes característiques: psicològiques, que es manifesten en canvis de personalitat, falta de consciència social, es tornen intolerants, s’aïllen i els costa acceptar un cuidador. També de vegades presenten característiques cognitives, com falta de memòria i falta de concentració en les activitats bàsiques i característiques físiques com alteració del son, incontinència i discapacitat múltiple.

També podem parlar dels àmbits del maltractament, el qual es pot donar en el si de la família, produït per un familiar que moltes vegades coincideix amb el cuidador principal, i de vegades el maltractament és psicològic, quan és produït per negligència per part d’algun familiar. Un altre àmbit de maltractament pot ser de les institucions, com violència i abusos en Serveis pensats per a la gent gran: residències, sociosanitaris, centres de dia, etc. Es consideren factors de risc, el ser dona, l’edat, ja que com més gran és la persona més risc té, el deteriorament de la salut o la discapacitat, la dependència emocional, l’aïllament social i la depressió, ansietat, baixa autoestima i demència.

Cal tenir en compte les característiques de l’agressor de la gent gran: Sobrecàrrega del cuidador, trastorns emocionals, dependència emocional o financera, escassetat de recursos de recolzament social i antecedents de mala relació familiar. Al voltant de l’any 2011,  l’ONU va elaborar un programa contra la violència i l’abús de les persones grans, amb la finalitat de proporcionar informació verídica per tal d’instaurar els protocols necessaris per eliminar aquests comportaments a través de la “Prevenció, assessoria i coordinació” sobre el maltractament envers les persones ancianes.

Què es pot fer davant el maltractament? Assumir que la gent gran pot ser víctima del maltractament i llavors cercar ajuda en l’entorn més pròxim, com algun familiar, amic o veí; observar un deteriorament de salut, dependència emocional, ansietat, demència, aïllament social i antecedents de maltractament domiciliari. Davant la sospita de maltractament cal aplicar “Les tres R”: 1) Reconèixer l’entorn de la persona gran. 2) Respondre, realitzant una valoració de la persona afectada. 3)  Reportar, és a dir, comunicar segons el tipus de maltractament  posant–ho en coneixement de les instàncies legals.

Vull acabar amb algunes de les paraules del Papa Francesc qui moltes vegades ha tractat i segueix  tractant aquest tema de l’ancianitat:

  • “La gent gran és fruit de saviesa i nexe intergeneracional”
  • “La soledat dels ancians és un drama del nostre temps” i ens unim a les paraules del Papa: “ És inacceptable considerar-los un rebuig”
  • “Moltes persones grans, que la família deixa soles, com si fossin material de rebuig, són una urgent invitació a tots nosaltres, a fills i parents de les persones ancianes, i a tota la societat, a no abandonar-los, i a no menysprear el valor d’aquell que és més fràgil i d’edat més avançada”
  • Després de les morts registrades durant la pandèmia, sobretot en residències, que el Papa ha definit com “un drama del nostre temps”, és a dir, “la soledat dels ancians” ha de ser la primera de les preocupacions de tothom construir una societat més humana.

Finalment s’obrí un diàleg sobre el tema tractat, el qual vam considerar-lo molt interessant i necessari enmig dels problemes que van sorgint en la nostra societat del segle XXI.  Finalment Mn. Joan Bajo, el nostre Consiliari Diocesà, ens comunicà que el dia 15 de juny és el “Dia Mundial de la Presa de Consciència de l’Abús i Maltractament de la Vellesa”. Moltes gràcies per tot!

Maria Joana Querol Beltrán
Vicecoordinadora de Vida Creixent de la diòcesi de Tortosa

X