“PREGUEU A l’AMO DELS SEMBRATS QUE ENVIE SEGADORS ALS SEUS SEMBRATS” (Mt 9, 38) 07-05-2017

El beat Pau VI va instituir fa 54 anys la jornada mundial d’oració per les vocacions. Va voler que se celebrara cada any el quart diumenge del temps pasqual, en el que escoltem les paraules de Jesús presentant-se com el Bon Pastor que coneix les seues ovelles, les estima i dóna la vida per elles. Tots som conscients de la necessitat que té el Poble de Déu de pastors segons el cor de Crist, que li parlen en nom seu, que el guien i que el cuiden, no com assalariats, sinó amb el mateix amor del Senyor. A partir d’aquest any, la jornada per les vocacions natives en les esglésies dels territoris de missió s’unirà a aquesta instituïda per Pau VI.

El Papa Francesc, en el missatge que ha dirigit a l’Església per la jornada d’aquest any, ens recorda que la motivació que ha d’haver-hi en qui se sent cridat a seguir el Senyor ha de ser “un desig incontenible de portar la Bona Notícia als germans, a través de l’evangelització i el servei mogut per la caritat”. Una autèntica vocació és la d’aquell que no pretén “anunciar-se a si mateix, ni vetllar pels interessos d’un negoci”. Té el seu origen en una trobada amb Crist que li ha transformat el cor, per la qual cosa “no pot guardar aquesta experiència per a ell”. Els qui han sentit la crida del Senyor a seguir-lo en la vida consagrada, en el ministeri sacerdotal i en la vocació missionera, han estat cridats “perquè estigueren amb Ell i per enviar-los a predicar” (Mc 3, 14-15). “La relació amb el Senyor (afirma el Papa) implica ser enviat al món com a profeta de la seua paraula i testimoni del seu amor”.

En aquests moments en què el pessimisme i la desesperança poden envair la vida de l’Església, el papa Francesc ens exhorta “a no deixar-nos esclafar per la sensació d’incapacitat” ni “cedir al pessimisme que ens converteix en espectadors passius d’una vida cansada i rutinària”. Per al cristià no hi ha lloc per a la temor: Jesús camina amb nosaltres i pot transformar els nostres desànims en esperança.

Quan experimentem dificultats en l’evangelització, fàcilment podem caure en la temptació de no veure els gèrmens de vida cristiana que fructifiquen entre nosaltres. I és que la llavor del Regne, encara que xicoteta, invisible i tal vegada insignificant, creix silenciosament en el nostre món gràcies a l’obra incessant de Déu. Potser no ho percebem perquè volem ser nosaltres els qui determinem els temps i el ritme de creixement del Regne i oblidem que “la llavor germina i creix sense que el sembrador sàpiga com” (Mc 4, 27), perquè allò determinant és l’acció de Déu que supera les nostres expectatives i ens sorprèn amb la seua generositat, fent germinar els fruits del nostre treball més enllà del que es pot esperar de l’eficiència humana.

Amb aquesta confiança evangèlica podem entendre el que ens diu el Papa en el seu missatge: “mai podrà haver-hi pastoral vocacional, ni missió cristiana, sense l’oració assídua i contemplativa”, especialment en l’adoració eucarística, lloc privilegiat de la trobada amb Déu. Mantinguem viva en les nostres parròquies l’esperança de santes vocacions i animem els joves que senten el desig de seguir el Senyor a discernir amb sinceritat la seua vocació.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa