PREGUEM PER LA UNITAT DELS CRISTIANS 19-01-2020

Des del passat dia 18 i fins al pròxim 25, festa de la Conversió de l’apòstol sant Pau, els cristians de diferents esglésies i confessions ens unim per celebrar la Setmana d’oració per la unitat dels cristians. En un món en el qual les divisions entre les persones moltes vegades s’accentuen, el fet que les diferents confessions, que sentim el pes dels distanciaments que han anat apareixent entre nosaltres al llarg dels segles, ens reunim a pregar és un signe que ens ha de portar a pensar que no podem resignar-nos a acceptar les divisions i enfrontaments entre les persones, els pobles i les esglésies com quelcom inevitable. Per això l’oració en comú és, en primer lloc, una expressió de què no volem acceptar que allò que ens separa és definitiu i que anhelem arribar a superar-ho.

En demanar al Pare el do de la unitat no expressem únicament un desig humà, sinó que ens unim a l’oració que Crist li va dirigir abans de la seua passió i la fem nostra. En l’oració sacerdotal que trobem en el capítol 17 de l’evangeli de Joan, el Senyor expressa en forma de pregària les motivacions profundes que l’han acompanyat durant tota la vida i que també porta en el cor en el moment en què morirà: Ell va viure i va morir per a manifestar el nom de Déu i, d’aquesta manera, dur a terme l’obra que li havia encomanat, i així el Pare seria glorificat. En el moment en què durà a compliment la seua missió, demana pels seus deixebles i per tots els qui creuran gràcies al seu testimoniatge, “perquè siguin u”. En demanar junts el do de la unitat fem nostre un anhel profund del cor de Crist.

En aquesta oració el Senyor ens recorda que és la unitat el que possibilitarà que “el món crega”. La relació entre la unitat i l’evangelització és molt profunda. La missió de l’Església, ens ha recordat el Concili Vaticà II, és ser signe i instrument de la unió de l’home amb Déu i de la unitat de tot el gènere humà. Per això tots tenim el deure de treballar perquè la família humana arribe a convertir-se en família dels fills de Déu. Les divisions no són sol un antitestimoniatge, sinó quelcom que contradiu la naturalesa més profunda del que ha de ser l’Església i l’essencial de la seua missió.

El lema que ens acompanyarà enguany és una frase del llibre dels Fets dels Apòstols, en la qual sant Pau descriu com ell i els qui es dirigien a Roma van ser acollits pels habitants de Malta després que naufragués el vaixell en el qual viatjaven: “Ens tractaren amb una humanitat poc corrent” (28, 2). Gràcies a aquesta hospitalitat en un moment de dificultat, les tensions entre ells es van superar i el missatge de l’Evangeli va arribar a Malta. L’acolliment mutu i l’ajuda fraterna en moments de dificultat és el que fa possible superar els prejudicis que ens incomuniquen, que creixi la germanor entre nosaltres i que el missatge de l’Evangeli es difongui en el nostre món. Per això us convido a participar en la pregària ecumènica que celebrarem divendres que ve en la parròquia de l’Ampolla, juntament amb altres cristians que no pertanyen a l’Església Catòlica.

+ Enrique Benavent Vidal,
Bisbe de Tortosa